Propietat:Descripcio Presentacio
De Cafè Filosòfic Pensa
Aquesta és una propietat del tipus Text.
"
Resum:
"Em podria aturar aquí." És una frase prestada de Catherine Malabou, que fa uns anys escrigué en un assaig titulat "Métamorphoses de l'Intelligence. Que faire de leur cerveau bleu?" on explora una possibilitat de reflexionar sobre la Intel·ligència Artificial o, millor dit, sobre les tres metamorfosis de la intel·ligència. "Em podria aturar aquí" té un doble sentit: per una part, ens mostra la inquietud que ens generen aquestes tecnologies i, per l'altra, mostra com la filosofia a vegades es queda a l'altre costat de la ciència, ignorant qüestions clau com els darrers desenvolupaments en la biologia, la física o les tecnologies digitals.
El filòsof Jacques Derrida en un dels seus textos sobre la fundació del "Collège International de Philosophie" es refereix a la intel·ligència artificial com a tecnologia de traducció. I, més recentment, el nou realisme encapçalat pel Markus Gabriel afirma que la intel·ligència artificial no existeix.
En aquesta sessió ens aproparem a tots aquests debats i intentarem veure d'on es pot pensar allò que avui és el hype du jour i intentarem plantejar la pregunta: "No és, potser, la idea de la intel·ligència artificial més antiga que ens pensem, remuntant-se als inicis de la filosofia?" +
A
Rubén O. Mantella (Buenos Aires, 1988) es licenciado en Filosofía por la Universidad de Barcelona, donde ha completado un Máster de Investigación con una tesis sobre John Dewey. Ha colaborado en la traducción al italiano de Macrofilosofía de la Globalización y del Pensamiento Único (G. Mayos, 2016). Se dedica a la docencia y a la divulgación. Sus áreas de interés incluyen la corriente pragmatista, la filosofía moral y la literatura del siglo XX. +
Bernat Castany Prado és llicenciat amb premi extraordinari en Filosofia i Filologia hispánica. És doctor en Filologia hispànica per la Universitat de Barcelona amb la tesi “L’escepticisme a l’obra de Jorge Luis Borges” i PhD en Estudis culturals per la universitat de Georgetown, Washington D.C., amb la tesi “Literatura postnacional a Hispanoamèrica”. Ha publicat els llibres Una filosofía del miedo (Anagrama, 2022), Pensamiento crítico ilustrado (Thule, 2022), Que nada se sabe. El escepticismo en la obra de Jorge Luis Borges (Cuadernos de América Sin Nombre, 2012), Literatura posnacional (Editum, 2007) i Antología crítica de la poesía modernista hispanoamericana (Alianza, 2009). Ha publicat diversos articles a revistas com Cuadernos Hispanoamericanos, Revista chilena de literatura, Anales de Literatura Hispanoamericana, Romance notes, Monteagudo, Analecta Malacitana, Revista de filosofía, Iberoamericana, Pasavento o Pliego suelto. Col•labora de forma habitual en diaris com El País, Zenda Libros o Pliego Suelto. Actualment és profesor de Literatura Hispanoamericana i Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona. +
C
Dos amigos que no se ven hace mucho tiempo vuelven a encontrarse. Uno ha dedicado su vida a la filosofía, el otro a las redes sociales. Unidos en la infancia, han tomado caminos radicalmente diferentes, pero delante de una cerveza tropiezan ante la misma antigua pregunta: ¿quién soy? ¿que significa siquiera ser “alguien”? ¿Que es el “yo”?
Desde las profundidades de la psyché platónica, pasando por el Feng Shui y la auto-ayuda; desde el debate moderno sobre la lucha entre pasiones y razón, hasta el debate contemporáneo entre pensamiento positivo y cinismo postmoderno, se llegará al problema actual, científico y filosófico, de explicar aquella cosa extraña que llamamos “mente”.
Imitando a Platón, a través de un diálogo entre un sabio y un “modernillo”, rendimos homenaje, con ironía, al intento occidental de encontrar una respuesta a estas preguntas fundamentales. Sócrates estaría orgulloso.
Platón, con lo de la imitación, no tanto. +
José Manuel Bermudo es Catedrático Emérito de Filosofía Política en la Facultad de Filosofía (Universidad de Barcelona). Presentó su tesis de doctorado sobre El concepto de praxis en el joven Marx (1973). La temática marxista constituye uno de sus campos de reflexión permanentes, como se muestra en sus publicaciones: El concepto de "praxis" en el joven Marx (1976), versión abreviada de su tesis de doctorado; De Gramsci a Althusser (1979); Conocer a Engels y su obra (1979); Engels contra Marx. El antiengelsismo en el marxismo occidental (1981) y varios artículos en diversas revistas. Su último trabajo sobre el tema es la “Introducción” a una edición de textos filosóficos de Marx: K. Marx, La cuestión judía (y otros escritos), (1994).
Desde 1971 su actividad docente se centró en la filosofía moderna, de aquí sus publicaciones, como Diderot (1981); La Filosofía moderna y sus proyecciones contemporáneas (1983); Filósofos ilustrados. Helvétius y D'Holbach (1987); El Empirismo: de la pasión del filósofo a la paz del sabio (1984). Traducciones y ediciones de importantes textos clásicos de este periodo, como El Sistema de la Naturaleza, de d'Holbach (1983), Del Espíritu, de Helvétius (1984); Historia de la Filosofía de l'Encyclopédie, de Diderot, 2 vols. (1987); Profesión de fe del vicario Saboyardo, de Rousseau (1984); La Ciencia Nueva, de Vico, 2 vols. (1985); Tratado de los Sistemas, de Condillac (1995); De las leyes, de Condillac (2001). Ha publicado más de cien artículos especializados sobre la temática filosófica moderna y varias introducciones a textos clásicos, como El Siglo de Luís XIV, de Voltaire, Viaje a Icaria, de Cabet; Cartas persas, de Montesquieu, entre otros.
En los últimos años, ha publicado un buen número de artículos (que abordan temas como la tolerancia, la ciudadanía, el poder) pertenecen sus libros: Eficacia y justicia. Posibilidad de un utilitarismo moral (1993), Maquiavelo, consejero de príncipes (1994) y Maquiavelo 1469-1527 (1998). Recientemente ha publicado los tres primeros (Luces y sombras de la ciudad (2001), Los jalones de la libertad (2001) y Asaltos a la razón política (2005)) de los cuatro que contempla su proyecto de Filosofía Política. En Filosofía y Globalización (2003) y Adiós al ciudadano (2010) recoge algunas de sus últimas conferencias. El último K Marx. Del àgora al mercado (2015).
Tractament amb més detall del tema de la "ciutat malalta" que apareix a La Mort a Venècia i la seva relació amb La República de Plató. +
En aquest Cafè reflexionarem envers aquesta qüestió, a partir del relat de Clarín "El duo de la tos" i de les idees de Heidegger sobre la responsabilitat existencial. +
Reflexions sobre la vulnerabilitat humana i el seu significat, tot cercant el per què de les respostes que sol generar, tot sovint en forma de violència i victimització. Es valorarà si hi ha altres formes de resposta. +
La tesi de Benjamin acabada pocs dies abans de la seva mort representa encara avui en dia un repte hermenèutic. Es tracta d'un text críptic que ajunta pensaments aparentment inconciliables: messianisme hebraic i materialisme històric, tradició i redempció. La conflictivitat en Walter Benjamin es dóna en la història mateixa, els vencedors dicten la seva auto-narració i no queda lloc en la història ni tan sols record possible per qui ocupa el lloc dels perdedors. +
La qüestió de l'hospitalitat, que ha estat plantejada en la filosofia contemporània per Levinas i Derrida, xoca de ple amb el principi de sobirania de l'Estat-nació. +
Arran de la Crisi de 2008 ha ressorgit una problemàtica que ens remet a temps d’Entreguerres: “pot sobreviure el capitalisme?”. Per tal de respondre a aquesta qüestió recuperem les polèmiques reflexions de Joseph Schumpeter entorn de la destrucció creadora tot analitzant les “raons” del capitalisme. +
A diferencia de Platón con sus diálogos La República y Las Leyes, Aristóteles, en sus escritos políticos, no propone trazar un modelo de sociedad perfecta, lo que a partir del Renacimiento se conocerá como utopía. Muy al contrario, todos los elementos normativos que aparecen en la Política estaban vigentes, en mayor o menor grado, en los regímenes políticos existentes en su tiempo o lo habían estado en épocas anteriores. Para Aristóteles, en política está casi todo inventado. Su análisis minucioso le lleva a la conclusión de que la finalidad propia de un régimen político es el bien común. +
Vivim un present complex i contradictori, on la filosofia és rebutjada en molts àmbits, tot i ser una de les necessitats intel·lectuals i vitals més peremptòries. Avui la filosofia ha d’oferir coordenades bàsiques i crítiques per entendre la complexitat d’una modernitat “líquida”, caòtica, dispersa, angoixant, atemorida… però tremendament seductora. També ha de fer possible una vida que vagi més enllà de la dualitat castradora del treball i la competitivitat per una banda, i –per l’altra- els més banals consum, diversió, distracció, aparença, espectacle… +
Des de Parmènides i Plató, la filosofia occidental s'ha configurat fonamentalment com una "metafísica", com un pensament edificat sobre principis segurs i ferms, indubtables i universals, aliens al temps, al dolor i a la història. En front aquesta tradició, una filosofia literària reivindica un "univers heraclià", en el que la vida es contempla com un "joc d'interpretacions" que serveis de melodia per pensar una ètica de la finitud, del desig, de la memòria i de la compassió. +
La admirativa contemplación de lo que es: 1. El saber contemplativo de lo que es; 2. La admiración como principio; 3. La vida teórica; 4. La falsa admiración; 5. Sospecha vs. amor +
Aristòtil és un clàssic i mai passarà de moda. La seva ètica i, en especial, la teoria de les virtuts, és una eina bàsica per entendre els problemes ètics de l'actualitat. Una ètica centrada en la creació de costums i formació del caràcter de les persones. Relacionats amb els llibre d'Ètica, la Retòrica i la Política donen moltes lliçons que avui no hauríem d'ignorar. +
A finals de l’època medieval, una sèrie d’homes i dones van començar a ésser perseguides i jutjades arreu d’Europa, per part de tribunals laics i eclesiàstics, en base a una nova tipologia criminal: el crim de bruixeria. Les persones acusades d'aquell nou crim «contra Déu i la societat» serien percebudes pels seus contemporanis com les responsables de les desgràcies ocorregudes en el seu entorn, essent condemnades a mort per haver participat en aplecs diabòlics, haver prestat homenatge al Diable tot abjurant de la fe cristiana i haver provocat la malaltia i la mort de persones, animals i conreus. Catalunya fou un dels primers llocs d’Europa on es documenten accions judicials contra la bruixeria des de principis del segle XV, mantenint-se com un dels principals focus de «cacera de bruixes» al llarg dels segles moderns. Com i quan va començar la persecució? A qui s’acusava? Com funcionaven els judicis per bruixeria a Catalunya? Aquestes i altres qüestions seran abordades durant la conferència per tal d'acostar al gran públic els resultats de les darreres investigacions sobre aquest fenomen complex que marca de forma tràgica la fi de l'època medieval i el naixement de la modernitat. +
Una reflexió sobre l'evolució de la institució del treball. (Recomana la lectura del llibre “El derecho a la pereza” de Paul Lafargue) +
La filósofa María Zambrano (Vélez-Málaga, 1904 - Madrid, 1991), buscó desde un inicio la fuente escondida original de donde surgían filosofía y poesía, como ella misma escribió. Hizo suyo el término Razón poética, anclado profundamente en el pensamiento de Nietzsche y Schopenhauer, pero también de Antonio Machado y Unamuno. Continuó su trayectoria del pensar en tres direcciones experienciales: la unión de pensamiento y arte, el exilio como estudio del ser, la investigación alrededor de los sueños.Otros asuntos como el papel de la mujer, la historia o España como problema también fueron ampliamente tratados por la filósofa pero haremos un recorrido por sus tres grandes temas para introducirnos en su pensamiento. +
Qui no s'ha mirat mai al mirall i s'ha fet aquesta pregunta? Una pregunta que amaga, en el fons, la inquietud que suposa que la resposta sigui "no". Tanmateix, quan ens preguntem si som normals ho fem respecte a què exactament? No ser normal és ser inferior? desviat? estrany? estrambòtic? perillós?. L'estigmatització d'allò que no respon a la norma és l'efecte i la conseqüència de la configuració històrica de tot un procés de normalització on hi ha implicades no poques conseqüències socials i polítiques. Perquè... avui en dia que tots estem "empastillats" d'angoixes i ansietats, que tots som sospitosos en potència al que cal vigilar i enregistrar constantment... què vol dir la normalitat? +
Calificamos a ciertas personas de dichosas porque sus vidas estuvieron llenas de sentido, y sentimos, a veces, la angustia de que nuestra vida podría no tener sentido. Pero ¿qué quiere decir que la vida tiene sentido? ¿qué sería lo problemático de que no lo tuviera? ¿debería la vida tener un sentido único? El objetivo de la charla es presentar algunas discusiones recientes sobre estas cuestiones. +
Análisis de los aspectos filosóficos y literarios de la novela de Thomas Mann La muerte en Venecia (1912). La consideración del simbolismo del relato y su relación con la mitología, con la belleza, con la muerte y con la música, así como la lectura del diálogo el Fedro de Platón, aludido en el texto de Mann, guían el comentario interdisciplinar de un clásico de la literatura universal que no cesa de interrogarnos. +
Avui dia ens costa nolt sortir del paradigma del poder i sembla que aquest sigui omnipresent i ho cobreixi tot. Fins i tot els seus moviments d'oposició es plantegen en termes com el contrapoder i evidencien la dificultat d'esquivar aquesta paraula. Paradoxament, el concepte arendtià d'autoritat ens permet plantejar una alternativa a aquest model que fins ara no ha sigut suficient tinguda en compte. A partir d'Arendt podem rescatar l'especificitat originària de l'autoritat i mostrar en què es diferencia d'altres fenòmens com l'esmentat poder, però també la violència i sobretot l'autoritarisme. +
El expresionismo, surgido en otras disciplinas artísticas, fue aprovechado tempranamente por el cine alemán para reflejar la crítica situación de los años inmediatamente posteriores a la I Guerra Mundial. Más allá de esto, dicha tendencia hunde sus raíces en el ideario de los románticos alemanes, fuertemente vinculados a determinados planteamientos filosóficos. En esta charla se intentará retener algunos de esos planteamientos para contribuir a explicar la evolución del expresionismo cinematográfico alemán, al que suele considerarse el germen del cine de terror. +
D’ençà unes dècades, més concretament, des de l’aparició del primer ordinador, el desenvolupament de les tecnologies s’accelera més i més. L’ordinador, les tecnologies web, el món dels sensors, la Internet de les coses o tot allò al voltant del “big data” - ens pot fer la impressió que està canviant aspectes fonamentals de la humanitat. Però, és això realment un canvi? I si ho és, com ho podem pensar? Queden la filosofia i les humanitats obsoletes davant les noves tecnologies o bé aquestes representen una oportunitat per al pensament filosòfic? +
Las limitaciones de la racionalidad (tanto teórica como práctica) en asuntos como los subproductos, las cuestiones metafísicas o los intentos de construcción deliberada de órdenes sociales perfectos (utopías políticas). +
Una gran part dels historiadors del pensament han fet seva la tesi segons la qual la filosofia (i també la ciència física) seria el resultat de “pensar a la manera dels grecs”. En qualsevol cas que la filosofia hagi sorgit en un marc lingüístic i cultural donat (Jònia o la Vall del Nil) no és obstacle perquè tota llengua local pugui acollir-la, és a dir perquè constitueixi un potencial patrimoni de la sencera humanitat. +
Vayamos por partes, como el genetista o el descuartizador o el forense. El virus corona (mal llamado en castellano «coronavirus») o como se le dice hoy internacionalmente a la enfermedad por sus siglas en inglés, la COVID-19 (el virus se llama técnicamente SARS-CoV-2 y es un tipo de coronavirus) es otro virus (estamos rodeados de ellos), un cierto «en sí» (un an sich, diría un hegeliano), que aparece en este planeta, en China, ciudad de Wuhan, provincia de Hubei, a fines del 2019, ya sea por el motivo que sea (se dice de todo: desde castigo divino contra la nueva Sodoma planetaria a virus creado en Estados Unidos para dañar la imagen y la economía de los chinos, pasando por un humano que comió algo «vivo» que no debía comer, etcétera), y que, como todos los virus, trae una cierta «actualización» «para nosotros» (un für uns también hegeliano), los humanos (porque al parecer a nuestras mascotas no les hace nada o muy poco); hoy más que nunca, los europeos «aman» con todo a sus perros, porque gracias a ellos pueden salir de su aburrido confinamiento que les genera la improductividad capitalista (luego se deprimen; el encierro les trae la presencia del vacío nihilista de la propia realidad que nos constituye).
En tan solo cinco meses, la COVID-19 nos está generando mucho dolor e incertidumbre, miles de muertos en todo el planeta (luego el virus es pandémico, pero nunca tan letal como la influenza, la malaria, el virus del Ébola u otras enfermedades actuales y menos del pasado, aunque siguen presentes: viruela, cólera, etcétera), tiene colapsado los sistemas sanitarios de los países (en especial los latinos, que son poco previsores: España, Francia, Italia y Sudamérica, etcétera); el miedo confina en sus hogares a personas y familias (más de 3.000 millones de humanos estuvieron confinados en más de ciento ochenta y cinco países), cierra las fronteras de los países y, en definitiva, ha paralizado a este pequeño planeta en su distribución y producción de capital. Y ha generado la necesidad abrupta de reflexionar sobre el sentido de nuestras vidas en pleno 2020.
La filosofía occidental és, des de Parmènides i Plató, una filosofia metafísica que ha pensat la terra des del cel, la singularitat des de l'universalitat, la situacionalitat des de la puresa, el cos des de l'ànima. Aquesta filosofia creu que existeixen principis absoluts, eterns i immutables que orienten les nostres vides i que, per tant, ens donen seguretat a l'hora de relacionar-nos amb els altres i amb nosaltres mateixos. Del que es tracta ara és de pensar la forma d'una filosofia, d'una ètica, d'una religió i d'una educació contrària a la metafísica i a qualsevol tipus d'Absolut. Aquesta filosofia troba en alguns dels grans textos literaris d'Occident, des de la tragèdia grega fins a les novel·les de Philip Roth, una font d'inspiració. +
D
Doctor en Filosofia i Lletres per la UAB. Actualmente professor titular de Filosofia de l'Educació a la mateixa universitat. Ha publicat, entre altres títols, Filosofía de la finitud (2002), Ética de la compasión (2010), Lógica de la crueldad (2014), La sabiduría de lo incierto (Tusquets Editores, 2019) i el darrer La fragilidad del mundo (2021). +
E
Stefania Fantauzzi és investigadora del “Seminari Filosofia i Gènere” de la Universitat de Barcelona i del grup “GAPP” (Grup arendtià de pensament i política) i professora de Filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Oberta de Catalunya. És llicenciada en Filosofia per la Universitat de Bolonya i doctora en filosofia per la Universitat de Barcelona. Els seus interessos estan adreçats des de fa uns anys a la filosofia política i, sobretot, al pensament de Hannah Arendt i Günther Anders, autors sobre els quals ha publicat diversos articles en revistes i llibres. És editora dels llibres de Hannah Arendt Participar del món (Lleonard Muntaner, 2020) dedicat als escrits d’Arendt del 1941 al 1945 i La desobediència civil (Lleonard Muntaner, 2022) i del volum de Günther Anders L’home dalt del pont (Club Editor, 2023). +
No soportamos la existencia, de ahí su estetización obligatoria. Darle una alta definición a lo cotidiano es una manera de tapar el desierto en el que vivimos, un vacío que ni siquiera se atreve a ser feo. Publicidad, marcas de ropa, tatuajes, diseño, peluquería, maquillaje, urbanismo y cirugía estética nos protegen de la espantosa uniformidad que, en el fondo, nos invade.
Cuando la estetización de lo cotidiano triunfa, la policía ya no es necesaria, pues la vida de cada uno se integra en la espontaneidad de las emociones ciudadanas. De ahí el papel preponderante de la publicidad y la vigilancia de la socialización, con el consiguiente terrorismo sonriente de la moda y la imagen. +
F
Simón Fernández Bianco és psicòleg clínic i psicoterapeuta. Màster en psicoteràpia psicoanalítica per la UB. Format en meditació, psicologia i filosofia budista des de 1994 en les quatre escoles del budisme tibetà. Ha estat monjo budista a l’escola Gelug (2002-2007), formant-se principalment en el monestir de Sera Je, al sud de l’Índia i en el monestir de Nalanda, a França. Posseix el Master Program of Advanced Buddhist Studies (Master en filosofia budista de 6 anys) obtingut a l’Instituto Lama Tzongkhapa, Itàlia. S’ha format personalment amb més de trenta mestres, alguns dels més importants del budisme tibetà, com Chögye Trichen Rimpotxè, Kirti Tsenshab Rimpotxè, SS el Dalai Lama, Lama Zopa Rimpotxè, Chögyal Namkhai Norbu o Trulshig Rimpotxè, entre d’altres. És autor de dos importants traduccions d’obres budistes al castellà com Meditación en la Vacuidad de Jeffrey Hopkins i El libro tibetano de los muertos de Padmasambhava. Tambè és autor del llibre Libérate de las emociones negativas. Des de 2008 ensenya meditació i psicologia budista. +
Doctor en filosofia i lletres i professor titular de “Filosofia de l’educació” a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Des de fa més de vint anys ha estat configurant una filosofia antropològica, assagística, en diàleg amb la literatura, l’art, el cinema i la música. El seu punt de partida és la noció de finitud y una de les seves característiques fonamentals és la crítica a les diferents formes de metafísica (religiosa, moral, política, pedagògica).
Ha publicat, entre altres, Filosofía de la finitud (Herder), Ética de la compasión (Herder) i Lógica de la crueldad (Herder); dos petits llibres de “fragments filosòfics” titulats La lectura com a pregària i La prosa de la vida (tots dos a Fragmenta Editorial) i dos breus assaigs de “filosofia literària”: L’experiència de la pèrdua i La condició vulnerable (Arcàdia).
La seva última obra és un llarg i intens estudi sobre la condició humana que porta per títol La sabiduría de lo incierto. Lectura y condición humana (Tusquets Editores, Barcelona, 2019). +
I
Doctora en Filosofía, profesora de Estética y Teoría del Arte en la Universidad Autónoma de Barcelona. Además de su actividad docente, realiza un proyecto de investigación artística en relación a los funcionamientos de las imágenes en La Virreina Centre de la Imatge, en Barcelona. Sus líneas de investigación se centran en las transformaciones de la experiencia estética en la cultura contemporánea, la crítica, la investigación artística, el estudio de la imagen y los medios, así como en la relación entre la estética y la política.
Ha escrito diversos artículos académicos, capítulos de libros y textos para catálogos de artistas. Entre sus publicaciones recientes destaca su libro Le travail des images junto a Jacques Rancière, Les presses du réel, 2019, La performatividad de las imágenes, Metales Pesados, 2020; Imaginación material, Metales Pesados 2022. +
Biografia:
Nascut a Barcelona, Victor Gómez Pin va estudiar filosofia a la Sorbona on va obtenir el grau de Doctor d’Estat amb una tesi sobre l’ordre aristotèlic. Actualment és Catedràtic Emèrit de la Universitat Autònoma i segueix investigant a l’École Normale Supérieure de París. Ha sigut Visiting Professor i conferenciant a diferents universitats estrangeres. El 2009 va rebre el Premi Internacional de l’Instituto Veneto di Scienze, Lettere ed Arti. Ha obtingut també els premis Anagrama i Espasa d’Essaig. L’abril de 2013 va ser nombrat membre de Jakiunde (Acadèmia Basca de Ciències, Lletres i Arts). És Doctor Honoris Causa per la Universitat del País Basc.
En els darrers anys s’ha esforçat en cooperar amb científics de diferents disciplines en el projecte de donar nou impuls a les qüestions ontològiques, simulant així la gran tradició de la filosofia natural. Victor Gómez Pin és coordinador de l’International Onology Congress, les quals edicions des de fa 30 anys s’han vingut realitzant amb periodicitat bienal sota el Patrocini de la UNESCO. La propera edició tindrà llos a Sant Sebastià i Venecia del 2 al 10 d’octubre d’enguany. +
L
Montserrat Jufresa (Barcelona, 1942) és Catedràtica Emèrita de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona. Es va doctorar en aquesta mateixa Universitat i va realitzar estudis postdoctorals a la Universitat de Berkeley (USA) i al Centre Louis Gernet de l’EHSS (París). Ha estat presidenta de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. El seu àmbit principal de recerca és el de la literatura i la filosofía grega d’època hel•lenística i romana, i ha publicat nombrosos treballs sobre Epicur, Filodem, Llucià i Plutarc. Així mateix s’ha ocupat del món de les dones a la Grècia antiga, i també de la repercussió de la cultura clàssica en la literatura catalana del s. XX i en la literatura espanyola del segle d’or. +
LA FILÒSOFA I EL POETA PARLEN DE LA RAZÓN POÉTICA: MARÍA ZAMBRANO I FEDERICO GARCÍA LORCA EN DIÀLEG. +
Maria Elizalde Frez és llicenciada en Filosofia i Documentació. És doctora en Filosofia per la Universidad Autónoma de Madrid amb la tesi “Miguel Pizarro Zambrano, poeta y pensador del 27”. Ha publicat el llibre Miguel Pizarro: la vida vivida y transformada en poesía (2021), i ha participat en diverses monografies sobre María Zambrano com: “Un canto a María Zambrano” (ed. Nieves Rodríguez), “María Zambrano, filósofa del 27” (autores Rosa Mascarell y Amparo Zacarés), “María Zambrano: between the Caribbean and the Mediterranean” (ed. Madeline Cámara). Ha publicat diversos articles al voltant de María Zambrano i la Generación del 27 en revistes especialitzades com Aurora, Antígona, Aleph, Revista de Hispanismo Filosófico. Està pendent de publicació la seva col•laboració al llibre “María Zambrano en América: la aurora que no cesa” (ed. Madeline Cámara). Actualment és professora de filosofia a l’IES Badalona VII i professora col•laboradora d’Estètica i teoria de l’art, i Seminari de materialitat a la UOC. +
IGNACIO CASTRO REY, doctor en filosofía por la Universidad Autónoma de Madrid, es filósofo y crítico de arte. Influido por la heterodoxia del pensamiento occidental (Leibniz, Nietzsche, Lacan, Deleuze), desarrolla desde hace años un trabajo filosófico en una doble dirección. De un lado, una afirmación ontológica de la singularidad, de su impacto irrepresentable. De otro, una crítica de la violencia microfísica del poder postmoderno. En ambos registros intenta rescatar la potencia conceptual de distintos creadores contemporáneos, de Baudrillard a Badiou, de Agamben a Sokurov. Ha publicado diversos libros siendo los dos últimos En espera , La Oficina (2021); Sexo y silencio, Pre-Textos (2021).
JOAN-CARLES MÈLICH, llicenciat en Filosofia i doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment professor tilular de Filosofia de l’Educació a la mateixa universitat. Ha publicat, entre altres títols, Filosofia de la Finitud (2002), Ética de la compasión (2010), Lógica de la crueldad (2014) i, en aquesta mateixa col•lecció, un assaig imprescindible: La sabiduría de lo incierto (Tusquets Editores, 2019). Amb La fragilidad del mundo, aquest prestigiós assagista i pensador ens brinda un extraordinari exemple de filosofia literaria dedicat a respondre les cruïlles del present. +
Jaume Duran és doctor en Cinema, llicenciat en Filologia, en Lingüística i DEA en Història de l'Art. És professor de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona (UB), i col•labora amb l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), amb l'Escola de Noves Tecnologies Interactives (ENTI), amb La Salle - Universitat Ramon Llull (URL) i amb el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia - Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ha dut a terme cursos, seminaris i conferències nacionals i internacionals, i ha publicat diversos llibres, capítols de llibre i articles en revistes d'investigació. +
Daniel Inglada Carratalà és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Combina la docència amb la participació en la vida social i política de la seva ciutat i la reflexió. En l’actualitat, el seu centre d’interès gira al voltant de la filosofia política, fonamentalment en la revisió a la que s’està sotmetent el concepte de democràcia.
Manuel Villar Pujol és llicenciat en Filosofia i professor de Filosofia. Dedicat a la docència en centres públics ha obtingut dos premis Arnau de Vilanova: “Valors, tecnologia i medi ambient” (2001) i “Deliberació i civisme” (2010). Ha escrit, a més, en revistes com Illacrua, Fent història i Filosofia, ara.
Oriol Leira Berenguer és llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona. Ha combinat la docència, l’activisme social i la reflexió sociopolítica i filosòfica. Ha publicat a Mientrastanto, Ecología Política, Nous Horitzons, Illacrua, Anuario de la Fundación Betiko i forma part de l’equip coordinador de la secció de pensament del Festival d’Art Urbà i pensament Milestone Project. +
Daniel Inglada i Carratalà és llicenciat en Filosofia per la UB. Combina la docència amb la participació en la vida social i política de la seva ciutat i la reflexió. En l'actualitat, el seu centre d'interès gira al voltant de la filosofia política, fonamentalment en la revisió a la que s’està sotmetent el concepte de democràcia.
Manuel Villar Pujol és professor de Filosofia. Dedicat a la docència en centres públics ha obtingut dos premis Arnau de Vilanova: “Valors, tecnologia i medi ambient” (2001) i “Deliberació i civisme” (2010), i ha escrit en revistes com Illacrua, Fent història i Filosofia, ara.
Oriol Leira Berenguer és llicenciat en Filosofia per la UB. Ha combinat la docència, l’activisme social i la reflexió sociopolítica i filosòfica. Ha publicat a Mientrastanto, Ecología política, Nous Horitzons, Illacrua, Anuario de la fundación Betiko i forma part de l'equip coordinador de la secció de pensament del Festival d'Art Urbà i pensament Milestone Project. +
En una época marcada por los intentos frustrados de transformación social, y desde un afecto de desesperanza y cancelación del futuro, proliferan discursos que acusan a la izquierda de haber abandonado a la clase trabajadora y desatendido la politización de la cuestión social. La lucha de clases, los problemas económicos y las preocupaciones materiales habrían sido substituidas por las políticas de la identidad y las luchas por el reconocimiento. Se señala una complicidad entre la llamada ‘izquierda cultural’ y el neoliberalismo. Quienes han quedado excluidos de esta alianza progre reciben el nombre de los olvidados, los perdedores de la globalización, relegados a los márgenes de la América desindustrializada del Detroit, la Francia periférica, la España vacía o la Inglaterra rural.
Este ensayo propone atender a la coartada reaccionaria que se esconde tras estos planteamientos. Los olvidados son presentados como una imagen en la que parece vivir aun cierta pureza y evidencia proletaria. Pero se trata de una superficie de inscripción de odios y resentimientos. Contrario a este conservadurismo sensible, necesitamos trazar nuevos imaginarios que den cuenta de la fragilidad identitaria de nuestras sociedades luego de la larga travesía que nos legó la derrota obrera del siglo pasado, y seguir los hilos latentes aún por descubrir. +
Se trasluce de las palabras de aquellos para quienes no es indiferente el colapso medioambiental que se avecina, que tenemos la responsabilidad de comportarnos adecuadamente para revertir los efectos negativos vaticinados por la comunidad científica debido a nuestro estilo de vida actual. La pretensión de esta charla es complementar este tipo de narrativas sustentadas por el cientificismo, con algunos argumentos eco-filosóficos basados en el sentido propiamente de la vida humana. La rectificación del modo de vida ‘occidental’, pasa inevitablemente por reducir drásticamente un consumo del todo excesivo, insostenible para las condiciones de vida del ser humano y extensivamente, para la diversidad de la vida del planeta. Reducir el consumo, luego, significa en general renunciar a unos estándares de confort que asociamos convencionalmente con una sensación de bienestar.
Desde una perspectiva eco-filosófica la instrumentalización de la naturaleza para satisfacer unas demandas de confort al alza, sin freno, por el desarrollo técnico, no marca el camino para optimizar los potenciales de la especie humana; más bien lo degrada. El desequilibrio ecológico está incidiendo negativamente en la posibilidad del individuo de sentirse bien consigo mismo. Se expondrán las claves de este pensamiento, afín de promover en el orden práctico que una renuncia total al consumo ‘innecesario y superfluo’ no equivale a una disminución de bienestar de la persona. La imagen del paraíso que se aposta en nuestro imaginario psíquico, nunca incluyó el cambio climático, la deforestación, la extinción de especies, el agotamiento del agua y de tierras fértiles, la contaminación tóxica del aire y del agua, y la explotación indiscriminada de recursos minerales. +
L’objectiu del fons del pensament d’ Arendt és examinar i comprendre la situació del món contemporani i les categories que el defineixen. Aquest objectiu té a veure amb els tràgics esdeveniments del segle XX; davant del totalitarisme, de l’extermini de milions de sers humans en els camps de concentració i del llançament de la bomba atòmica, Arendt, essencialment, vol entendre com i per què tot això ha pogut passar. En el recorregut cap a aquesta comprensió, la seva condició de jueva i les vicissituds del seu poble tenen un paper fonamental. De fet, Arendt està convençuda de que en la condició dels jueus es poden retrobar les condicions de l’home contemporani. Veurem així com la condició jueva i especialment la posició del paria conscientés paradigmàtica dins del marc de la reflexió arendtiana, en un entramat constant d’experiència i pensament. Ser paria significa per a Arendt recuperar la capacitat d’actuar i de fer un exercici crític permanent, obrint així el camí a l’ús de la facultat del judici, la facultat política per excel·lència. +
Professor de filosofia, presentador i divulgador entusiasta en diferents projectes del barcelonès. Ha dedicat la seva carrera a donar a conèixer els grans i petits temes del pensament. +
Pere Lluís i Reverté és doctor en ciències de l'educació per la Universitat de Barcelona. Mestre, pedagog i filòsof, ha compaginat més de vint d'anys de pràctica docent en diferents tipologies de centres educatius amb una tasca d'investigació teòrica, cada cop més intensa sobre el fet educatiu. +
Neix a Barcelona el 25 de Juliol de 1965. Llicenciada en Filosofia i Lletres i Doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va fer una tesi doctorat dirigida pel Dr. Octavi Fullat sobre educació i interpretació en l’obra de Hans-Georg Gadamer. Ha estat vinculada al projecte de la Universitat Ramon Llull des dels seus inicis l’any 1991, en concret a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport -Blanquerna. És membre del Grup de Recerca Pedagogia Social amb el suport de les tecnologies de l’Institut de Recerca en Educació de la Universitat Ramon Llull. El seu camp de recerca és la filosofia de l’educació: el problema de la transmissió i el saber, de la memòria i la història, de com reformular la filosofia des d’altres categories com la feminitat, la veu, el text. +
M
NosOtros: Manual para disolver el Capitalismo.
Un Manual es un cierto instructivo que nos permite realizar algo, cualquier tipo de algo: desde hacer una bomba hasta hacer un juego muy preciso erótico pasando por el inocente Manual para usar un nuevo computador que nos compramos. Un Manual a veces es algo tan simple y soso que nadie lo toma muy en serio; se pierden y extravían en cualquier parte de la casa o termina en el tacho de la basura: hay miles de manuales que a nadie les importa absolutamente nada; y, además, hay manuales que se usan solamente para un determinado objetivo, por ejemplo, aprender Cálculo en alguna asignatura de la carrera de Ingeniería (en cualquier universidad del Planeta) y que cuando se aprueba el curso, ese mismo Manual ya no vale y realmente no importa ni para el que estudió antes con dicho Manual (se pueden encontrar muchos manuales en libros usados). El Manual es pasajero, volátil, fugaz. Un Manual es un producto, obviamente, capitalista. Es expresión misma del Capitalismo. Es otra mercancía que en tanto fetiche capitaliza en el mercado y capitaliza en nuestra propia subjetivación (lo queremos para aprender algo puntual que nos sirve, pero para ser desechado). El Manual nos ideologiza radicalmente de modo capitalista; entonces, en este Libro sobre codificaré al Manual y lo haré trabajar para NosOtros; su sentido, por tanto, se volverá Revolucionario.
Bueno este Manual, repito, producto capitalista por excelencia, será por lo mismo ahora, en este Libro que Ud. tiene en sus manos, una Maldición contra el Capitalismo. Será un Libro necesario para su vida y que lo podrá utilizar como herramienta sanadora contra la intoxicación capitalista. Pues este Manual desde dentro del Capitalismo y como una “gota de sangre de Alíen”, lo perforará, lo horadará, lo penetrará hasta llegar a su tuétano, y lo abrirá desde lo más propio de sus entrañas (como un cuadro de Bacon o como en mi libroŽižekReloaded , en donde se abre al propioŽižek desde dentro de sí); y con esto podremos conectarnos con lo más propio de nuestras vidas. Y así nos articularemos en una Red; somos cada uno un nodo y estos nodos expresan el NosOtros.
Este Manual como Maldición contra el Capitalismo nos dejará lúdica y amistosamente a las puertas para que podamos con cierta libertad, poco a poco, agenciar una vida más nuestra y construida y sostenida desde un tejido socio-histórico-visionario en un mundo donde el Otro es fundamental; y así reconstruiremos la ciudad en la que habitaremos todos. Una ciudad que se la arrebataremos al Capitalismo.
N
María Salgado es artista. Combina la escritura, la performance y el ensayo como partes de una investigación en el lenguaje que todavía cuenta con el archivo llamado poesía como polo de imantación. La indagación ha ido tomando forma en poemarios como Hacía un ruido (2016), Salitre (2019) y REKORD (2023); performances como De lengua Trois (three) pieces (MAC Montreal, 2019); y obras escénicas como la trilogía Jinete Último Reino, creada con Fran MM Cabeza de Vaca y estrenada en el 39 Festival de Otoño (Teatros del Canal, Madrid, 2022), además de en artículos académicos, textos en catálogos y prensa.
Web: https://m-slgd.tumblr.com/
Virginia Trueba Mira es profesora de la Universitat de Barcelona, donde imparte docencia en las áreas de Filología Hispánica y Teoría de la literatura. Forma parte de diversos proyectos de investigación desde los que piensa las transformaciones actuales de las prácticas literarias y artísticas atendiendo a las relaciones entre estética y política. Dirige la revista Aurora. Papeles del Seminario María Zambrano.
Web: https://webgrec.ub.edu/webpages/000013/cat/trueba.ub.edu.html
Selina Blasco es profesora del Departamento de Historia del Arte de la Universidad Complutense de Madrid y da clase en la Facultad de Bellas Artes. Esto último, que empezó por azar, ha marcado su forma de estar junto al arte y las artistas. Estudia y escribe, muchas veces en compañía, sobre temas relacionados con la investigación basada en prácticas artísticas, las comunidades artísticas universitarias, peculiaridades del museo y materialidades relacionadas con el universo de los libros y lo textil.
Web:
https://www.ucm.es/historiadelarte/selina-blasco +
P
Laura Llevadot. És professora titular de Filosofia Contemporània de la Universitat de Barcelona. Dirigeix el Màster de pensament Contemporani i Tradició Clàssica a la mateixa Universitat.
Fou directora i impulsora del Festival de Filosofia "Barcelona Pensa". Especialista en el pensament de Derrida, Kierkegaard i el pensament francés contemporani. Actualment dirigeix la col·lecció de "Pensament Polític Posfundacional" (Gedisa) on ha publicat recentment: "Jacques Derrida: Democràcia i sobirania" (Gedisa, 2020). Acaba de co-editar amb Xavier Bassas, "Pandémik. Perspectivas posfundacionales sobre contagio, virus y confinamiento" (NED, 2021).
Xavier Bassas. Filòsof, traductor i editor. Doctor en Llengua francesa i filosofia per la Universitat Sorbona-Paris IV i la Universitat de Barcelona, on és professor d'Estudis Francesos. Especialitzat en el pensament de Jean-Luc Marion, Derrida i Rancière, de qui ha traduit nombrosos llibres. Recentment ha publicat "Jacques Rancière. Ensayar la igualdad" (Gedisa, 2019) y también "El litigio de las palabras", un diálogo sobre la política del lenguaje con el mismo Jacques Rancière (NED, 2019). Acaba de co-editar amb Laura Llevadot, "Pandémik. Perspectivas posfundacionales sobre contagio, virus y confinamiento" (NED, 2021). +
Doctor en Filosofia, amb una tesi doctoral “Consum, identitat i política” qualificada amb Excel·lent cum laude.
Llarga experiència com a docent i actualment Cap d’Estudis i adjunt a direcció dels col·legis majors Penyafort-Montserrat-Llull de la UB. Coordinador del Seminari de Filosofía Política de la Universitat de Barcelona. Ha escrit nombrosos articles en publicacions acadèmiques i libres en el seu camp sobre filosofía política. +
En el último tiempo proliferan numerosos análisis que tratan de explicar el surgimiento de fuerzas políticas, la eclosión de líderes “anti-establishment” o el desarrollo de medidas económicas “proteccionistas” desde el concepto ‘populismo’. Con frecuencia, ‘populismo’ se ha convertido en un cajón de sastre, ha sido objeto de un ensanchamiento semántico que solo acrecienta su ambigüedad. En la charla, trataremos de soslayar las simplificaciones mediáticas que ha sufrido el concepto, así como realizar un análisis crítico de la hipótesis populista. Se trata, pues, de un análisis específico de las ideas y conceptos teóricos que introdujeron Ernesto Laclau y Chantal Mouffe, de sus bases teórico-políticas, así como de la interrelación existente entre la hipótesis populista y su impacto en el conjunto de la sociedad, con especial atención al surgimiento de nuevas fuerzas políticas en Europa. +
S
Rosa Rius Gatell és professora honorífica de la Universitat de Barcelona i integrant del Seminari Filosofia i Gènere de la mateixa Universitat. És editora de diversos volums col·lectius, entre els quals: Lectoras de Simone Weil (2013), coeditat amb Fina Birulés. És autora de l’estudi introductori i notes crítiques a la Historia de las mujeres filósofas de Gilles Ménage (3a reimpr. 2019) i d’articles como ara: «À la recherche des savoirs anciens. Simone Weil dans l’air du temps» (2014), «De la belleza, el arte y la pintura “verdadera” en Simone Weil» (2017), «Simone Weil lectora de Maquiavelo» (2018), «L’escolta musical: Jeanne Hersch i la miniatura d’eternitat» (2020) i «María Zambrano, notas sobre la alegría y el dolor» (2021). +
T
Tres tópicos circulan actualmente sobre la filosofía, tres representaciones dominantes acerca de cuál es su objeto, su misión y su función. El primero nos dice que hacer filosofía significa necesariamente plantearnos las “grandes cuestiones de la vida”, cuestionar el sentido profundo de la existencia. El segundo considera que la filosofía puede cambiarnos nuestra existencia, pacificar nuestras vidas, hacernos felices. El tercero nos recuerda que la filosofía debe ofrecernos nuevas perspectivas acerca de la realidad, desempeñar una crítica que también sea constructiva. Estos lugares comunes dibujan una imagen determinada de la filosofía que se ha vuelto hegemónica, pero no son más que un espejismo nefasto ya que la filosofía no es una mera suma de preguntas trascendentales, ni una llave para la felicidad, ni una herramienta para transformar el mundo. Criticar cada uno de esos tópicos, desmontar sus supuestas evidencias, señalar sus estragos son tareas urgentes. Y esto es lo que nos proponemos en esta charla: intentar averiguar de qué hablamos cuando hacemos filosofía. +
U
És professor de Filosofia Moral i Política a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva recerca gira en torn de la filosofia política, en concret teories de la democràcia, el paper de la religió en societats diverses, la llibertat de consciència, la llibertat d’expressió. El 2019 va guanyar el Premio Anagrama de Ensayo per Las mejores palabras. De la libre expresión. És editor dels llibres La fe en la ciudad secular (Trotta) y Habermas (Katz, en col•laboració amb C. Ungureanu); y autor de Laicidad secular. Apuntes de filosofía política postsecular (Bellaterra). Ha traduït obres de Nietzsche, Scheler, Croce o Habermas entre d’altres. Ha publicat llibres d’entrevistes amb Zygmunt Bauman, John Gray, Martha Nussbaum, Judith Butler, Michael Walzer, etc.. Col•labora periòdicament en el diari Ara. El febrer de 2024 acaba de publicar, De qué te ríes. Beneficios y estragos de la broma (Herder). +
Manresa, 1989. Llicenciat en filosofia, ha estudiat la poesia catalana del barroc. Es dedica a la docència i a la correcció i és un dels editors de la revista La Lectora. Ha escrit els llibres de poemes D'epitalami, res (Meteora, 2016, Premi Rosa Leveroni) i Agre (El Gall, 2022) i ha traduït poesia de Ginsberg i Pasolini (Edicions Poncianes, 2015) i Dues conferències, d'Oscar Wilde (La Lectora, 2023). +
Jordi Riba es professor de Filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona i professor visitant de la Universitat Paris8.També és membre associat del seu laboratori "Logiques contemporaines de la philosophie". La seva investigació actual es centra en l’estudi del paper de la filosofia a les formes democràtiques emergents. Anteriorment, a part del seu treball sobre el filòsof francès del segle XIX Jean-Marie Guyau, ha desenvolupat el tema de la crisi permanent com a eina interpretativa de la modernitat. Ha publicat, entre d’altres, Republicanismo sin república, (Barcelona, Bellaterra, 2014), Alain Badiou: lo político y la política (Barcelona, Gedisa, 2019), La crisis permanente (Barcelona, NED, 2021); Miguel Abensour: la democracia contra el Estado (Barcelona, Gedisa, 2022); igualment, ha co-coordinat, La Fraternité réveillée, (París, l’Harmattan, 2016); Un nouveau regard sur la solidarité, (Paris, l’Harmattan, 2018); 33 conceptos para disolver las medidas político-sanitarias en la pandemia (Barcelona, Terra Ignota, 2021), Jean-Marie Guyau et ses contemporains (Lyon, ENS-Lyon, 2023); Acontecimiento en lo humano actual (Madrid, Casus belli, 2023). +
V
El llibre, "Camí del mar. Vuit diàlegs amb la Filosofia", és fruit d’una llarga amistat entre els autors Lluís Cerarols i Manel Codina, que ha tingut com a rerefons els interessos compartits per la Filosofia.
Els autors havien observat que, tant en llengua catalana com en llengua castellana, hi havia un desert important entre els llibres de filosofia de caràcter general o manuals i els llibres acadèmics pensats per a especialistes. Es van determinar a fer un llibre que ocupés aquest espai intermedi, per a un públic ampli. És un llibre volgudament escrit de forma clara, entenedora, farcit d’exemples que qualsevol lector pot fer seus i, tot i això, la pretensió és que toqui el nervi, que col·loqui el lector davant el cor dels grans problemes filosòfics.
Escrit en forma de diàleg, ja que el diàleg és la via natural del nostre pensament. Són vuit diàlegs fets conjuntament amb l’altra activitat humana més natural: el fet de caminar. Vuit caminades fetes pel mateix camí. La inspiració és en el text El camí campestre de Martin Heidegger. En el seu caminar lent, i sempre pel mateix camí, el pensament s’aprofundeix. El diàleg del nostre llibre és entre dues veus, l’una enterbolida per la mort d’un ésser estimat i l’altra una veu més fonda, més difícil de reconèixer, que li donarà la mà per anar avançant en cada un dels trajectes.
L’objectiu fonamental és sacsejar la nostra consciència, obrir esquerdes en les nostres certeses quotidianes que sovint amaguen el caràcter problemàtic que hi ha darrere de moltes de les nostres conviccions. Els vuit diàlegs amb la filosofia ens condueixen cap a espais d’incertesa. Per això, totes les caminades acaben en l’obertura del mar; això sí, un mar intensament blau que convida a la vida la protagonista i tant de bo també, després d’esquerdar certeses, convidi a la vida els lectors d’aquest llibre. +
¿
Parece que la filosofía está de moda. Pero no tanto entendida de una manera académica sino como algo mundano, por utilizar la diferencia que estableció Kant. Dentro de este interés por la filosofía en sentido mundano destaca su aspecto práctico. Práctico puede querer decir que es capaz de orientarnos en nuestra vida cotidiana. O también que la filosofía es una forma de vida, que existe una vida filosófica. A partir del debate de Pierre Hadot y Michel Foucault sobre lo que pueden enseñarnos hoy las escuelas alejandrino-romanas vamos a problematizar todas estas cuestiones. +
É
Luis Roca Jusmet es escriptor i filòsof. Ha treballat com a catedràtic de secundària i com a professor associat al Departament de Filosofia de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB. Ha escrit dos llibres “Redes y obstáculos” ( Editorial Club Universitario, 2010) i “Ejercicios espirituales para materialistes. El diálogo (im)posible entre Pierre Hadot y Michel Foucault” ( Editorial Terra Ignota, 2017). Ha escrit articles amb diversos llibres i revistes i col•labora habitualment amb les revistes Paideia, Enrahonar i Dorsal. El seu canal de youtube és “luis roca Jusmet la actualidad de la filosofia” i el seu blog “Materiales para pensar”. La seva recerca filosòfica està centrada en les propostes de transformació d´un mateix i la idea de vida veritable en el marc de les propostes ètiques i polítiques pel món contemporani. +
