PERSPECTIVES POSTFUNDACIONALS SOBRE LA PANDÈMIA

De Cafè Filosòfic Pensa
Dreceres ràpides:navegació, cerca
Data 2021/06/05
Lloc Llibreria Byron
Titol PERSPECTIVES POSTFUNDACIONALS SOBRE LA PANDÈMIA
Ponent Laura Llevadot Pascual
Descripció Laura Llevadot. És professora titular de Filosofia Contemporània de la Universitat de Barcelona. Dirigeix el Màster de pensament Contemporani i Tradició Clàssica a la mateixa Universitat.

Fou directora i impulsora del Festival de Filosofia "Barcelona Pensa". Especialista en el pensament de Derrida, Kierkegaard i el pensament francés contemporani. Actualment dirigeix la col·lecció de "Pensament Polític Posfundacional" (Gedisa) on ha publicat recentment: "Jacques Derrida: Democràcia i sobirania" (Gedisa, 2020). Acaba de co-editar amb Xavier Bassas, "Pandémik. Perspectivas posfundacionales sobre contagio, virus y confinamiento" (NED, 2021).

Xavier Bassas. Filòsof, traductor i editor. Doctor en Llengua francesa i filosofia per la Universitat Sorbona-Paris IV i la Universitat de Barcelona, on és professor d'Estudis Francesos. Especialitzat en el pensament de Jean-Luc Marion, Derrida i Rancière, de qui ha traduit nombrosos llibres. Recentment ha publicat "Jacques Rancière. Ensayar la igualdad" (Gedisa, 2019) y también "El litigio de las palabras", un diálogo sobre la política del lenguaje con el mismo Jacques Rancière (NED, 2019). Acaba de co-editar amb Laura Llevadot, "Pandémik. Perspectivas posfundacionales sobre contagio, virus y confinamiento" (NED, 2021).

Bibliografia BASSAS, J. y LLEVADOT, L., Pandémik. Perspectivas posfundacionales sobre contagio, virus y confinamiento, NED, 2021.

LLEVADOT, L., Jacques Derrida: Democracia y soberanía, Gedisa, 2021.

BASSAS, J., Jacques Rancière. Ensayar la igualdad", Gedisa, 2019.

RANCIÈRE, J y BASSAS, J., El litigio de las palabras", un diálogo sobre la política del lenguaje con el mismo Jacques Rancière, NED, 2019.

En aquesta pandèmia allò que a molts de nosaltres ens interessa pensar és la manera com la seva gestió política ha visibilitat la forma en què som governats.

Allò que en un primer moment a alguns va semblar un virus messiànic, que havia arribat per aturar l'acceleració suïcida del capitalisme, ha acabat per mostrar el vincle sinistre entre l'Estat autoritari i la reconversió del capitalisme neoliberal. Sota la "nova normalitat" la vida ha esdevingut més problemàtica i precària que mai.

Per aquest motiu retornem a la pregunta kantiana que ja no obra la reflexió sobre la religió o la Filosofia de la Història sinó, pot ser, el seu final: Què ens està permès d'esperar?

Què, de les democràcies en les que vivim? Quines formes de vida seran encara possibles?