Propietat:Descripcio Presentacio
De Cafè Filosòfic Pensa
Aquesta és una propietat del tipus Text.
P
En el último tiempo proliferan numerosos análisis que tratan de explicar el surgimiento de fuerzas políticas, la eclosión de líderes “anti-establishment” o el desarrollo de medidas económicas “proteccionistas” desde el concepto ‘populismo’. Con frecuencia, ‘populismo’ se ha convertido en un cajón de sastre, ha sido objeto de un ensanchamiento semántico que solo acrecienta su ambigüedad. En la charla, trataremos de soslayar las simplificaciones mediáticas que ha sufrido el concepto, así como realizar un análisis crítico de la hipótesis populista. Se trata, pues, de un análisis específico de las ideas y conceptos teóricos que introdujeron Ernesto Laclau y Chantal Mouffe, de sus bases teórico-políticas, así como de la interrelación existente entre la hipótesis populista y su impacto en el conjunto de la sociedad, con especial atención al surgimiento de nuevas fuerzas políticas en Europa. +
S
Rosa Rius Gatell és professora honorífica de la Universitat de Barcelona i integrant del Seminari Filosofia i Gènere de la mateixa Universitat. És editora de diversos volums col·lectius, entre els quals: Lectoras de Simone Weil (2013), coeditat amb Fina Birulés. És autora de l’estudi introductori i notes crítiques a la Historia de las mujeres filósofas de Gilles Ménage (3a reimpr. 2019) i d’articles como ara: «À la recherche des savoirs anciens. Simone Weil dans l’air du temps» (2014), «De la belleza, el arte y la pintura “verdadera” en Simone Weil» (2017), «Simone Weil lectora de Maquiavelo» (2018), «L’escolta musical: Jeanne Hersch i la miniatura d’eternitat» (2020) i «María Zambrano, notas sobre la alegría y el dolor» (2021). +
T
Tres tópicos circulan actualmente sobre la filosofía, tres representaciones dominantes acerca de cuál es su objeto, su misión y su función. El primero nos dice que hacer filosofía significa necesariamente plantearnos las “grandes cuestiones de la vida”, cuestionar el sentido profundo de la existencia. El segundo considera que la filosofía puede cambiarnos nuestra existencia, pacificar nuestras vidas, hacernos felices. El tercero nos recuerda que la filosofía debe ofrecernos nuevas perspectivas acerca de la realidad, desempeñar una crítica que también sea constructiva. Estos lugares comunes dibujan una imagen determinada de la filosofía que se ha vuelto hegemónica, pero no son más que un espejismo nefasto ya que la filosofía no es una mera suma de preguntas trascendentales, ni una llave para la felicidad, ni una herramienta para transformar el mundo. Criticar cada uno de esos tópicos, desmontar sus supuestas evidencias, señalar sus estragos son tareas urgentes. Y esto es lo que nos proponemos en esta charla: intentar averiguar de qué hablamos cuando hacemos filosofía. +
U
És professor de Filosofia Moral i Política a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva recerca gira en torn de la filosofia política, en concret teories de la democràcia, el paper de la religió en societats diverses, la llibertat de consciència, la llibertat d’expressió. El 2019 va guanyar el Premio Anagrama de Ensayo per Las mejores palabras. De la libre expresión. És editor dels llibres La fe en la ciudad secular (Trotta) y Habermas (Katz, en col•laboració amb C. Ungureanu); y autor de Laicidad secular. Apuntes de filosofía política postsecular (Bellaterra). Ha traduït obres de Nietzsche, Scheler, Croce o Habermas entre d’altres. Ha publicat llibres d’entrevistes amb Zygmunt Bauman, John Gray, Martha Nussbaum, Judith Butler, Michael Walzer, etc.. Col•labora periòdicament en el diari Ara. El febrer de 2024 acaba de publicar, De qué te ríes. Beneficios y estragos de la broma (Herder). +
Manresa, 1989. Llicenciat en filosofia, ha estudiat la poesia catalana del barroc. Es dedica a la docència i a la correcció i és un dels editors de la revista La Lectora. Ha escrit els llibres de poemes D'epitalami, res (Meteora, 2016, Premi Rosa Leveroni) i Agre (El Gall, 2022) i ha traduït poesia de Ginsberg i Pasolini (Edicions Poncianes, 2015) i Dues conferències, d'Oscar Wilde (La Lectora, 2023). +
Jordi Riba es professor de Filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona i professor visitant de la Universitat Paris8.També és membre associat del seu laboratori "Logiques contemporaines de la philosophie". La seva investigació actual es centra en l’estudi del paper de la filosofia a les formes democràtiques emergents. Anteriorment, a part del seu treball sobre el filòsof francès del segle XIX Jean-Marie Guyau, ha desenvolupat el tema de la crisi permanent com a eina interpretativa de la modernitat. Ha publicat, entre d’altres, Republicanismo sin república, (Barcelona, Bellaterra, 2014), Alain Badiou: lo político y la política (Barcelona, Gedisa, 2019), La crisis permanente (Barcelona, NED, 2021); Miguel Abensour: la democracia contra el Estado (Barcelona, Gedisa, 2022); igualment, ha co-coordinat, La Fraternité réveillée, (París, l’Harmattan, 2016); Un nouveau regard sur la solidarité, (Paris, l’Harmattan, 2018); 33 conceptos para disolver las medidas político-sanitarias en la pandemia (Barcelona, Terra Ignota, 2021), Jean-Marie Guyau et ses contemporains (Lyon, ENS-Lyon, 2023); Acontecimiento en lo humano actual (Madrid, Casus belli, 2023). +
V
El llibre, "Camí del mar. Vuit diàlegs amb la Filosofia", és fruit d’una llarga amistat entre els autors Lluís Cerarols i Manel Codina, que ha tingut com a rerefons els interessos compartits per la Filosofia.
Els autors havien observat que, tant en llengua catalana com en llengua castellana, hi havia un desert important entre els llibres de filosofia de caràcter general o manuals i els llibres acadèmics pensats per a especialistes. Es van determinar a fer un llibre que ocupés aquest espai intermedi, per a un públic ampli. És un llibre volgudament escrit de forma clara, entenedora, farcit d’exemples que qualsevol lector pot fer seus i, tot i això, la pretensió és que toqui el nervi, que col·loqui el lector davant el cor dels grans problemes filosòfics.
Escrit en forma de diàleg, ja que el diàleg és la via natural del nostre pensament. Són vuit diàlegs fets conjuntament amb l’altra activitat humana més natural: el fet de caminar. Vuit caminades fetes pel mateix camí. La inspiració és en el text El camí campestre de Martin Heidegger. En el seu caminar lent, i sempre pel mateix camí, el pensament s’aprofundeix. El diàleg del nostre llibre és entre dues veus, l’una enterbolida per la mort d’un ésser estimat i l’altra una veu més fonda, més difícil de reconèixer, que li donarà la mà per anar avançant en cada un dels trajectes.
L’objectiu fonamental és sacsejar la nostra consciència, obrir esquerdes en les nostres certeses quotidianes que sovint amaguen el caràcter problemàtic que hi ha darrere de moltes de les nostres conviccions. Els vuit diàlegs amb la filosofia ens condueixen cap a espais d’incertesa. Per això, totes les caminades acaben en l’obertura del mar; això sí, un mar intensament blau que convida a la vida la protagonista i tant de bo també, després d’esquerdar certeses, convidi a la vida els lectors d’aquest llibre. +
¿
Parece que la filosofía está de moda. Pero no tanto entendida de una manera académica sino como algo mundano, por utilizar la diferencia que estableció Kant. Dentro de este interés por la filosofía en sentido mundano destaca su aspecto práctico. Práctico puede querer decir que es capaz de orientarnos en nuestra vida cotidiana. O también que la filosofía es una forma de vida, que existe una vida filosófica. A partir del debate de Pierre Hadot y Michel Foucault sobre lo que pueden enseñarnos hoy las escuelas alejandrino-romanas vamos a problematizar todas estas cuestiones. +
É
Luis Roca Jusmet es escriptor i filòsof. Ha treballat com a catedràtic de secundària i com a professor associat al Departament de Filosofia de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB. Ha escrit dos llibres “Redes y obstáculos” ( Editorial Club Universitario, 2010) i “Ejercicios espirituales para materialistes. El diálogo (im)posible entre Pierre Hadot y Michel Foucault” ( Editorial Terra Ignota, 2017). Ha escrit articles amb diversos llibres i revistes i col•labora habitualment amb les revistes Paideia, Enrahonar i Dorsal. El seu canal de youtube és “luis roca Jusmet la actualidad de la filosofia” i el seu blog “Materiales para pensar”. La seva recerca filosòfica està centrada en les propostes de transformació d´un mateix i la idea de vida veritable en el marc de les propostes ètiques i polítiques pel món contemporani. +
