Propietat:Descripcio Presentacio
De Cafè Filosòfic Pensa
Aquesta és una propietat del tipus Text.
C
Calificamos a ciertas personas de dichosas porque sus vidas estuvieron llenas de sentido, y sentimos, a veces, la angustia de que nuestra vida podría no tener sentido. Pero ¿qué quiere decir que la vida tiene sentido? ¿qué sería lo problemático de que no lo tuviera? ¿debería la vida tener un sentido único? El objetivo de la charla es presentar algunas discusiones recientes sobre estas cuestiones. +
Análisis de los aspectos filosóficos y literarios de la novela de Thomas Mann La muerte en Venecia (1912). La consideración del simbolismo del relato y su relación con la mitología, con la belleza, con la muerte y con la música, así como la lectura del diálogo el Fedro de Platón, aludido en el texto de Mann, guían el comentario interdisciplinar de un clásico de la literatura universal que no cesa de interrogarnos. +
Avui dia ens costa nolt sortir del paradigma del poder i sembla que aquest sigui omnipresent i ho cobreixi tot. Fins i tot els seus moviments d'oposició es plantegen en termes com el contrapoder i evidencien la dificultat d'esquivar aquesta paraula. Paradoxament, el concepte arendtià d'autoritat ens permet plantejar una alternativa a aquest model que fins ara no ha sigut suficient tinguda en compte. A partir d'Arendt podem rescatar l'especificitat originària de l'autoritat i mostrar en què es diferencia d'altres fenòmens com l'esmentat poder, però també la violència i sobretot l'autoritarisme. +
El expresionismo, surgido en otras disciplinas artísticas, fue aprovechado tempranamente por el cine alemán para reflejar la crítica situación de los años inmediatamente posteriores a la I Guerra Mundial. Más allá de esto, dicha tendencia hunde sus raíces en el ideario de los románticos alemanes, fuertemente vinculados a determinados planteamientos filosóficos. En esta charla se intentará retener algunos de esos planteamientos para contribuir a explicar la evolución del expresionismo cinematográfico alemán, al que suele considerarse el germen del cine de terror. +
D’ençà unes dècades, més concretament, des de l’aparició del primer ordinador, el desenvolupament de les tecnologies s’accelera més i més. L’ordinador, les tecnologies web, el món dels sensors, la Internet de les coses o tot allò al voltant del “big data” - ens pot fer la impressió que està canviant aspectes fonamentals de la humanitat. Però, és això realment un canvi? I si ho és, com ho podem pensar? Queden la filosofia i les humanitats obsoletes davant les noves tecnologies o bé aquestes representen una oportunitat per al pensament filosòfic? +
Las limitaciones de la racionalidad (tanto teórica como práctica) en asuntos como los subproductos, las cuestiones metafísicas o los intentos de construcción deliberada de órdenes sociales perfectos (utopías políticas). +
Una gran part dels historiadors del pensament han fet seva la tesi segons la qual la filosofia (i també la ciència física) seria el resultat de “pensar a la manera dels grecs”. En qualsevol cas que la filosofia hagi sorgit en un marc lingüístic i cultural donat (Jònia o la Vall del Nil) no és obstacle perquè tota llengua local pugui acollir-la, és a dir perquè constitueixi un potencial patrimoni de la sencera humanitat. +
Vayamos por partes, como el genetista o el descuartizador o el forense. El virus corona (mal llamado en castellano «coronavirus») o como se le dice hoy internacionalmente a la enfermedad por sus siglas en inglés, la COVID-19 (el virus se llama técnicamente SARS-CoV-2 y es un tipo de coronavirus) es otro virus (estamos rodeados de ellos), un cierto «en sí» (un an sich, diría un hegeliano), que aparece en este planeta, en China, ciudad de Wuhan, provincia de Hubei, a fines del 2019, ya sea por el motivo que sea (se dice de todo: desde castigo divino contra la nueva Sodoma planetaria a virus creado en Estados Unidos para dañar la imagen y la economía de los chinos, pasando por un humano que comió algo «vivo» que no debía comer, etcétera), y que, como todos los virus, trae una cierta «actualización» «para nosotros» (un für uns también hegeliano), los humanos (porque al parecer a nuestras mascotas no les hace nada o muy poco); hoy más que nunca, los europeos «aman» con todo a sus perros, porque gracias a ellos pueden salir de su aburrido confinamiento que les genera la improductividad capitalista (luego se deprimen; el encierro les trae la presencia del vacío nihilista de la propia realidad que nos constituye).
En tan solo cinco meses, la COVID-19 nos está generando mucho dolor e incertidumbre, miles de muertos en todo el planeta (luego el virus es pandémico, pero nunca tan letal como la influenza, la malaria, el virus del Ébola u otras enfermedades actuales y menos del pasado, aunque siguen presentes: viruela, cólera, etcétera), tiene colapsado los sistemas sanitarios de los países (en especial los latinos, que son poco previsores: España, Francia, Italia y Sudamérica, etcétera); el miedo confina en sus hogares a personas y familias (más de 3.000 millones de humanos estuvieron confinados en más de ciento ochenta y cinco países), cierra las fronteras de los países y, en definitiva, ha paralizado a este pequeño planeta en su distribución y producción de capital. Y ha generado la necesidad abrupta de reflexionar sobre el sentido de nuestras vidas en pleno 2020.
La filosofía occidental és, des de Parmènides i Plató, una filosofia metafísica que ha pensat la terra des del cel, la singularitat des de l'universalitat, la situacionalitat des de la puresa, el cos des de l'ànima. Aquesta filosofia creu que existeixen principis absoluts, eterns i immutables que orienten les nostres vides i que, per tant, ens donen seguretat a l'hora de relacionar-nos amb els altres i amb nosaltres mateixos. Del que es tracta ara és de pensar la forma d'una filosofia, d'una ètica, d'una religió i d'una educació contrària a la metafísica i a qualsevol tipus d'Absolut. Aquesta filosofia troba en alguns dels grans textos literaris d'Occident, des de la tragèdia grega fins a les novel·les de Philip Roth, una font d'inspiració. +
D
Doctor en Filosofia i Lletres per la UAB. Actualmente professor titular de Filosofia de l'Educació a la mateixa universitat. Ha publicat, entre altres títols, Filosofía de la finitud (2002), Ética de la compasión (2010), Lógica de la crueldad (2014), La sabiduría de lo incierto (Tusquets Editores, 2019) i el darrer La fragilidad del mundo (2021). +
E
Stefania Fantauzzi és investigadora del “Seminari Filosofia i Gènere” de la Universitat de Barcelona i del grup “GAPP” (Grup arendtià de pensament i política) i professora de Filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Oberta de Catalunya. És llicenciada en Filosofia per la Universitat de Bolonya i doctora en filosofia per la Universitat de Barcelona. Els seus interessos estan adreçats des de fa uns anys a la filosofia política i, sobretot, al pensament de Hannah Arendt i Günther Anders, autors sobre els quals ha publicat diversos articles en revistes i llibres. És editora dels llibres de Hannah Arendt Participar del món (Lleonard Muntaner, 2020) dedicat als escrits d’Arendt del 1941 al 1945 i La desobediència civil (Lleonard Muntaner, 2022) i del volum de Günther Anders L’home dalt del pont (Club Editor, 2023). +
No soportamos la existencia, de ahí su estetización obligatoria. Darle una alta definición a lo cotidiano es una manera de tapar el desierto en el que vivimos, un vacío que ni siquiera se atreve a ser feo. Publicidad, marcas de ropa, tatuajes, diseño, peluquería, maquillaje, urbanismo y cirugía estética nos protegen de la espantosa uniformidad que, en el fondo, nos invade.
Cuando la estetización de lo cotidiano triunfa, la policía ya no es necesaria, pues la vida de cada uno se integra en la espontaneidad de las emociones ciudadanas. De ahí el papel preponderante de la publicidad y la vigilancia de la socialización, con el consiguiente terrorismo sonriente de la moda y la imagen. +
F
Simón Fernández Bianco és psicòleg clínic i psicoterapeuta. Màster en psicoteràpia psicoanalítica per la UB. Format en meditació, psicologia i filosofia budista des de 1994 en les quatre escoles del budisme tibetà. Ha estat monjo budista a l’escola Gelug (2002-2007), formant-se principalment en el monestir de Sera Je, al sud de l’Índia i en el monestir de Nalanda, a França. Posseix el Master Program of Advanced Buddhist Studies (Master en filosofia budista de 6 anys) obtingut a l’Instituto Lama Tzongkhapa, Itàlia. S’ha format personalment amb més de trenta mestres, alguns dels més importants del budisme tibetà, com Chögye Trichen Rimpotxè, Kirti Tsenshab Rimpotxè, SS el Dalai Lama, Lama Zopa Rimpotxè, Chögyal Namkhai Norbu o Trulshig Rimpotxè, entre d’altres. És autor de dos importants traduccions d’obres budistes al castellà com Meditación en la Vacuidad de Jeffrey Hopkins i El libro tibetano de los muertos de Padmasambhava. Tambè és autor del llibre Libérate de las emociones negativas. Des de 2008 ensenya meditació i psicologia budista. +
Doctor en filosofia i lletres i professor titular de “Filosofia de l’educació” a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Des de fa més de vint anys ha estat configurant una filosofia antropològica, assagística, en diàleg amb la literatura, l’art, el cinema i la música. El seu punt de partida és la noció de finitud y una de les seves característiques fonamentals és la crítica a les diferents formes de metafísica (religiosa, moral, política, pedagògica).
Ha publicat, entre altres, Filosofía de la finitud (Herder), Ética de la compasión (Herder) i Lógica de la crueldad (Herder); dos petits llibres de “fragments filosòfics” titulats La lectura com a pregària i La prosa de la vida (tots dos a Fragmenta Editorial) i dos breus assaigs de “filosofia literària”: L’experiència de la pèrdua i La condició vulnerable (Arcàdia).
La seva última obra és un llarg i intens estudi sobre la condició humana que porta per títol La sabiduría de lo incierto. Lectura y condición humana (Tusquets Editores, Barcelona, 2019). +
I
Doctora en Filosofía, profesora de Estética y Teoría del Arte en la Universidad Autónoma de Barcelona. Además de su actividad docente, realiza un proyecto de investigación artística en relación a los funcionamientos de las imágenes en La Virreina Centre de la Imatge, en Barcelona. Sus líneas de investigación se centran en las transformaciones de la experiencia estética en la cultura contemporánea, la crítica, la investigación artística, el estudio de la imagen y los medios, así como en la relación entre la estética y la política.
Ha escrito diversos artículos académicos, capítulos de libros y textos para catálogos de artistas. Entre sus publicaciones recientes destaca su libro Le travail des images junto a Jacques Rancière, Les presses du réel, 2019, La performatividad de las imágenes, Metales Pesados, 2020; Imaginación material, Metales Pesados 2022. +
Biografia:
Nascut a Barcelona, Victor Gómez Pin va estudiar filosofia a la Sorbona on va obtenir el grau de Doctor d’Estat amb una tesi sobre l’ordre aristotèlic. Actualment és Catedràtic Emèrit de la Universitat Autònoma i segueix investigant a l’École Normale Supérieure de París. Ha sigut Visiting Professor i conferenciant a diferents universitats estrangeres. El 2009 va rebre el Premi Internacional de l’Instituto Veneto di Scienze, Lettere ed Arti. Ha obtingut també els premis Anagrama i Espasa d’Essaig. L’abril de 2013 va ser nombrat membre de Jakiunde (Acadèmia Basca de Ciències, Lletres i Arts). És Doctor Honoris Causa per la Universitat del País Basc.
En els darrers anys s’ha esforçat en cooperar amb científics de diferents disciplines en el projecte de donar nou impuls a les qüestions ontològiques, simulant així la gran tradició de la filosofia natural. Victor Gómez Pin és coordinador de l’International Onology Congress, les quals edicions des de fa 30 anys s’han vingut realitzant amb periodicitat bienal sota el Patrocini de la UNESCO. La propera edició tindrà llos a Sant Sebastià i Venecia del 2 al 10 d’octubre d’enguany. +
L
Montserrat Jufresa (Barcelona, 1942) és Catedràtica Emèrita de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona. Es va doctorar en aquesta mateixa Universitat i va realitzar estudis postdoctorals a la Universitat de Berkeley (USA) i al Centre Louis Gernet de l’EHSS (París). Ha estat presidenta de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. El seu àmbit principal de recerca és el de la literatura i la filosofía grega d’època hel•lenística i romana, i ha publicat nombrosos treballs sobre Epicur, Filodem, Llucià i Plutarc. Així mateix s’ha ocupat del món de les dones a la Grècia antiga, i també de la repercussió de la cultura clàssica en la literatura catalana del s. XX i en la literatura espanyola del segle d’or. +
LA FILÒSOFA I EL POETA PARLEN DE LA RAZÓN POÉTICA: MARÍA ZAMBRANO I FEDERICO GARCÍA LORCA EN DIÀLEG. +
Maria Elizalde Frez és llicenciada en Filosofia i Documentació. És doctora en Filosofia per la Universidad Autónoma de Madrid amb la tesi “Miguel Pizarro Zambrano, poeta y pensador del 27”. Ha publicat el llibre Miguel Pizarro: la vida vivida y transformada en poesía (2021), i ha participat en diverses monografies sobre María Zambrano com: “Un canto a María Zambrano” (ed. Nieves Rodríguez), “María Zambrano, filósofa del 27” (autores Rosa Mascarell y Amparo Zacarés), “María Zambrano: between the Caribbean and the Mediterranean” (ed. Madeline Cámara). Ha publicat diversos articles al voltant de María Zambrano i la Generación del 27 en revistes especialitzades com Aurora, Antígona, Aleph, Revista de Hispanismo Filosófico. Està pendent de publicació la seva col•laboració al llibre “María Zambrano en América: la aurora que no cesa” (ed. Madeline Cámara). Actualment és professora de filosofia a l’IES Badalona VII i professora col•laboradora d’Estètica i teoria de l’art, i Seminari de materialitat a la UOC. +
IGNACIO CASTRO REY, doctor en filosofía por la Universidad Autónoma de Madrid, es filósofo y crítico de arte. Influido por la heterodoxia del pensamiento occidental (Leibniz, Nietzsche, Lacan, Deleuze), desarrolla desde hace años un trabajo filosófico en una doble dirección. De un lado, una afirmación ontológica de la singularidad, de su impacto irrepresentable. De otro, una crítica de la violencia microfísica del poder postmoderno. En ambos registros intenta rescatar la potencia conceptual de distintos creadores contemporáneos, de Baudrillard a Badiou, de Agamben a Sokurov. Ha publicado diversos libros siendo los dos últimos En espera , La Oficina (2021); Sexo y silencio, Pre-Textos (2021).
JOAN-CARLES MÈLICH, llicenciat en Filosofia i doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment professor tilular de Filosofia de l’Educació a la mateixa universitat. Ha publicat, entre altres títols, Filosofia de la Finitud (2002), Ética de la compasión (2010), Lógica de la crueldad (2014) i, en aquesta mateixa col•lecció, un assaig imprescindible: La sabiduría de lo incierto (Tusquets Editores, 2019). Amb La fragilidad del mundo, aquest prestigiós assagista i pensador ens brinda un extraordinari exemple de filosofia literaria dedicat a respondre les cruïlles del present. +
Jaume Duran és doctor en Cinema, llicenciat en Filologia, en Lingüística i DEA en Història de l'Art. És professor de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona (UB), i col•labora amb l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), amb l'Escola de Noves Tecnologies Interactives (ENTI), amb La Salle - Universitat Ramon Llull (URL) i amb el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia - Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ha dut a terme cursos, seminaris i conferències nacionals i internacionals, i ha publicat diversos llibres, capítols de llibre i articles en revistes d'investigació. +
