No teniu permís per a modificar aquesta pàgina, pel motiu següent:
Text lliure:
Al llarg de la seva història, la filosofia ha utilitzat l'experiència onírica per sostenir certes posicions i per atacar-ne d'altres. Segurament, l'ús més cèlebre fou el de Descartes, quan usà els somnis per qüestionar la certesa del nostre coneixement del món exterior. Ara bé, amb el naixement de la psicoanàlisi al segle XX, nasqueren també noves funcions i usos pels nostres somnis i, per tant, també nous problemes filosòfics relacionats amb l'experiència de somiar. En aquesta sessió intentarem explorar alguna de les idees psicoanalítiques més contemporànies sobre els somnis i veure com aquestes poden implicar un conjunt de problemes filosòfics encara no tematitzats. Això ens portarà a explorar altres funcions filosòfiques de la nostra vida onírica més enllà del nihilisme i el qüestionament del món exterior. Algunes de les preguntes psicoanalítiques i filosòfiques que plantejarem són les següents: 1. Quins usos podem donar als somnis més enllà de l'hermenèutica i la interpretació? 2. És el somni l'absència del pensament o n'és la forma més sofisticada? 3. En quin moment comença un somni? Existeix el treball diürn del somni?
Desa la pàgina Cancel·la