UNA XERRADA SOBRE DUES CONFERÈNCIES D'OSCAR WILDE, ART, DISSENY I ARTESANIA

De Cafè Filosòfic Pensa
La revisió el 12:44, 28 des 2023 per Sara (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2024/01/13 |Lloc=La Central Raval |Titol=UNA XERRADA SOBRE DUES CONFERÈNCIES D'OSCAR WILDE, ART, DISSENY I ARTESANIA |Ponent=Gerard Cisneros Cecchini |De...».)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Salta a:navegació, cerca
Data 2024/01/13
Lloc La Central Raval
Titol UNA XERRADA SOBRE DUES CONFERÈNCIES D'OSCAR WILDE, ART, DISSENY I ARTESANIA
Ponent Gerard Cisneros Cecchini
Descripció Manresa, 1989. Llicenciat en filosofia, ha estudiat la poesia catalana del barroc. Es dedica a la docència i a la correcció i és un dels editors de la revista La Lectora. Ha escrit els llibres de poemes D'epitalami, res (Meteora, 2016, Premi Rosa Leveroni) i Agre (El Gall, 2022) i ha traduït poesia de Ginsberg i Pasolini (Edicions Poncianes, 2015) i Dues conferències, d'Oscar Wilde (La Lectora, 2023).
Bibliografia CASASSES, Enric: Assagets. Barcelona: Edicions Poncianes, 2020.

OLLÉ, Manel: Plagia millor!. Barcelona: Biblioteca Dèdalus / Periscopi, 2022. SENNET, Richard: El artesano. Barcelona: Anagrama, 2009. WILDE, Oscar: Dues conferències. La Lectora, 2023. WILDE, Oscar: La decadència de la mentida. Barcelona: Quaderns Crema, 2014.

L’any 1882 Oscar Wilde va fer un viatge als Estats Units en què va pronunciar una sèrie de conferències sobre art i estètica. D’aquestes conferències, dues integren el volum de què parlem avui. Podem situar aquestes xerrades dins del marc de l’obra assagística de Wilde, com La decadència de la mentida o El crític com a artista, que el situen al primer nivell dels teòrics de la literatura i l’art del tombant de segle. Aquestes Dues conferències tracten sobre les diferències entre l’art, l’artesania i el disseny en un moment de consolidació d’un món industrial en què la reproductibilitat tècnica i la incipient industrialització de la vida van situar l’artesania al punt de mira. Seguidor del moviment promogut John Ruskin i de William Morris, Wilde hi teoritza sobre les relacions entre bellesa i utilitat.