El Cafè Filosòfic sorgeix arran del Primer Festival de Filosofia Barcelona Pensa 2014. D'acord amb l'essència del Festival, el Cafè Filosòfic neix amb la intenció d'apropar la filosofia a tothom per tal de mostrar el seu paper decisiu en la producció i transmissió de la cultura.
En línia amb aquesta declaració d'intencions, aquest Cafè Filosòfic vol col·laborar en trobar aquell espai, que sense pretensions acadèmiques, retorni la filosofia al lloc on va aparèixer, a la plaça pública, a l'àgora.
Recuperant la tradició socràtica, la confrontació d'opinions en el diàleg, qüestionant aquelles certeses que ens semblen inqüestionables, per tal de reflexionar en grup sobre totes aquelles preguntes que ens afecten a tots, buscant els aspectes que ens poden resultar més interessants i veient de quina diversa manera la filosofia les ha pretès contestar. En fi, un diàleg viu i alhora relaxant, amb un cafè a la mà.
Aquí podeu conèixer l'equip del Cafè Filosòfic Pensa.
Se trasluce de las palabras de aquellos para quienes no es indiferente el colapso medioambiental que se avecina, que tenemos la responsabilidad de comportarnos adecuadamente para revertir los efectos negativos vaticinados por la comunidad científica debido a nuestro estilo de vida actual. La pretensión de esta charla es complementar este tipo de narrativas sustentadas por el cientificismo, con algunos argumentos eco-filosóficos basados en el sentido propiamente de la vida humana. La rectificación del modo de vida ‘occidental’, pasa inevitablemente por reducir drásticamente un consumo del todo excesivo, insostenible para las condiciones de vida del ser humano y extensivamente, para la diversidad de la vida del planeta. Reducir el consumo, luego, significa en general renunciar a unos estándares de confort que asociamos convencionalmente con una sensación de bienestar.
Desde una perspectiva eco-filosófica la instrumentalización de la naturaleza para satisfacer unas demandas de confort al alza, sin freno, por el desarrollo técnico, no marca el camino para optimizar los potenciales de la especie humana; más bien lo degrada. El desequilibrio ecológico está incidiendo negativamente en la posibilidad del individuo de sentirse bien consigo mismo. Se expondrán las claves de este pensamiento, afín de promover en el orden práctico que una renuncia total al consumo ‘innecesario y superfluo’ no equivale a una disminución de bienestar de la persona. La imagen del paraíso que se aposta en nuestro imaginario psíquico, nunca incluyó el cambio climático, la deforestación, la extinción de especies, el agotamiento del agua y de tierras fértiles, la contaminación tóxica del aire y del agua, y la explotación indiscriminada de recursos minerales.
Acte |
Data |
Ponent
|
La ecología desde una mirada filosófica budista |
9 març 2019 |
Joan Bähr
|
El terrorismo sostenible de la estética |
2 febrer 2019 |
Ignacio Castro Rey
|
Contra la metafísica i altres absoluts |
15 desembre 2018 |
Joan-Carles Mèlich
|
Tres tópicos a deshacer antes de hacer filosofía |
24 novembre 2018 |
Nemrod Carrasco
|
Populismo: para una crítica del concepto |
27 octubre 2018 |
Antonio Gómez Villar
|
Diálogo entre dos máximos idiotés: genealogía de lo (casi) mental |
29 setembre 2018 |
Marco Morgante, Rubén Omar Mantella
|
La construcció mental i la repressió judicial d'un crim imaginari: la cacera de bruixes a Catalunya |
23 juny 2018 |
Pau Castell Granados
|
Invocando el espíritu de Nietzsche |
28 abril 2018 |
Joan González Guardiola
|
La pesadilla de la autopercepción. Expresionismo alemán y orígenes del cine de terror |
24 març 2018 |
Antonio Castilla Cerezo
|
La política de Aristóteles tiene todavía muchas cosas que decirnos |
24 febrer 2018 |
Miguel Candel Sanmartín
|
El principi polític de la fraternitat |
28 octubre 2017 |
Angel Puyol
|
Las trampas de la solidaridad |
18 juny 2017 |
Martha Palacio Avendaño
|
Los sentidos de la vida |
13 maig 2017 |
José Martínez
|
Vulnerabilitat i violència |
17 abril 2017 |
Maria Dolors Renau i Manent
|
Podem pensar més enllà del poder? Una aproximació a l'autoritat des de Hannah Arendt |
11 març 2017 |
Edgar Straehle
|
Una filosofia literària |
28 gener 2017 |
Joan-Carles Mèlich
|
Sobirania i hospitalitat |
17 desembre 2016 |
Laura Llevadot Pascual
|
Una filosofía para exploradores, no para chamanes |
26 novembre 2016 |
Juan Antonio Rivera
|
Filosofia matriu grega, patrimoni de la humanitat |
22 octubre 2016 |
Victor Gómez Pin
|
L'actualitat de l'ètica aristotèlica |
18 juny 2016 |
Victòria Camps i Cervera
|
Soc normal? |
28 maig 2016 |
Ester Jordana
|
Nostalgia de la razón: tres caminos de María Zambrano |
7 maig 2016 |
Maria I. Elizalde Frez
|
Filosofia i literatura. Existència i finitud en "El duo de la tos" de Clarín, L. Alas. Assumim la nostra mort com assumim la nostra vida? |
9 abril 2016 |
Neus Samblancat Miranda, Maria Luz Gómez
|
Pot sobreviure el capitalisme? |
27 febrer 2016 |
Joan Morro
|
Filosofia d'un present, entre coneixement i ignorància |
30 gener 2016 |
Gonçal Mayos Solsona
|
Per a un nou concepte d'història: Walter Benjamin i la tradició dels oprimits |
19 desembre 2015 |
Leonardo Franceschini
|
Tendències en les noves tecnologies - una oportunitat per al pensament filosòfic? |
7 novembre 2015 |
Alina Mierlus
|
El asombro filosófico |
20 juny 2015 |
Ignacio Guiu
|
Repensant El treball |
23 maig 2015 |
José Luis Haro
|
La República, de Plató |
25 abril 2015 |
Jaume Marqués, Maria Luz Gómez
|
La muerte en Venecia, de Thomas Mann |
14 març 2015 |
Neus Samblancat Miranda, Maria Luz Gómez, Àngel Pons
|
diumenge | dilluns | dimarts | dimecres | dijous | divendres | dissabte |
30
|
31
|
1
|
2
|
3
|
4
|
5
|
6
|
7
|
8
|
9
|
10
|
11
|
12
|
13
|
14
|
15
|
16
|
17
|
18
|
19
|
20
|
21
|
22
|
23
|
24
|
25
|
26
|
27
|
28
|
29
|
30
|
31
|
1
|
2
|