LA FILÒSOFA I EL POETA PARLEN DE LA RAZÓN POÉTICA: MARÍA ZAMBRANO I FEDERICO GARCÍA LORCA EN DIÀLEG.

De Cafè Filosòfic Pensa
La revisió el 21:21, 4 feb 2023 per Sara (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2023/02/25 |Lloc=La Central Raval |Titol=LA FILÒSOFA I EL POETA PARLEN DE LA RAZÓN POÉTICA: MARÍA ZAMBRANO I FEDERICO GARCÍA LORCA EN DIÀLEG. |Ponen...».)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Salta a:navegació, cerca
Data 2023/02/25
Lloc La Central Raval
Titol LA FILÒSOFA I EL POETA PARLEN DE LA RAZÓN POÉTICA: MARÍA ZAMBRANO I FEDERICO GARCÍA LORCA EN DIÀLEG.
Ponent Maria Elizalde
Descripció Maria Elizalde Frez és llicenciada en Filosofia i Documentació. És doctora en Filosofia per la Universidad Autónoma de Madrid amb la tesi “Miguel Pizarro Zambrano, poeta y pensador del 27”. Ha publicat el llibre Miguel Pizarro: la vida vivida y transformada en poesía (2021), i ha participat en diverses monografies sobre María Zambrano com: “Un canto a María Zambrano” (ed. Nieves Rodríguez), “María Zambrano, filósofa del 27” (autores Rosa Mascarell y Amparo Zacarés), “María Zambrano: between the Caribbean and the Mediterranean” (ed. Madeline Cámara). Ha publicat diversos articles al voltant de María Zambrano i la Generación del 27 en revistes especialitzades com Aurora, Antígona, Aleph, Revista de Hispanismo Filosófico. Està pendent de publicació la seva col•laboració al llibre “María Zambrano en América: la aurora que no cesa” (ed. Madeline Cámara). Actualment és professora de filosofia a l’IES Badalona VII i professora col•laboradora d’Estètica i teoria de l’art, i Seminari de materialitat a la UOC.
Bibliografia Elizalde, M. (2009) Hacia María Zambrano: desde Miguel Pizarro, Revista Aurora, papeles del Seminario María Zambrano, 9, pp. 62-71.

Elizalde, M. (2021) Miguel Pizarro Zambrano: la vida vivida y transformada en poesía. Diputación de Málaga. García Lorca, F. (1973). Obras completas. Aguilar. García Lorca, F. (1997). Epistolario completo. Cátedra. Zambrano, M. (2007). Algunos lugares de la poesía. Trotta. -- (2004).Los sueños y el tiempo. Siruela. -- (2009).Las palabras del regreso. Cátedra. -- (1977).Claros del bosque. Seix Barral.

Zambrano, la filòsofa del 27, s’apropiava i defensava una forma de racionalitat que trencava amb la raó il•lustrada: la razón poética. La podem trobar als seus escrits com mètode filosòfic d’aproximació a la realitat, la trobem també detallada en les anàlisis que fa de les manifestacions de l’art, fins i tot és evidentment present a algunes de les seves més famoses obres com Claros del bosque. En què consisteix aquesta raó? També és García Lorca qui ho explica a les seves conferències.

“Poesía y razón se completan y requieren una a otra. La poesía vendría a ser el pensamiento supremo por captar la realidad íntima de cada cosa, la realidad fluente, movediza, la radical heterogeneidad del ser”, escriu Antonio Machado a La Guerra. I apunta Zambrano: “Razón poética, de honda raíz de amor”.

En aquesta xerrada ens centrarem a definir aquesta arrel comuna tan buscada des de la filosofia com des de la poesía dels nostres protagonistes. I com ells, vincularem la crítica de la raó instrumental a l’exercici de la política sota el paraigua del socialismo humanista de Fernando de los Ríos.