Diferència entre revisions de la pàgina «Joan-Carles Mèlich»

De Cafè Filosòfic Pensa
Salta a:navegació, cerca
 
(Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra)
Línia 2: Línia 2:
 
|Nom=Joan-Carles
 
|Nom=Joan-Carles
 
|Cognoms=Mèlich
 
|Cognoms=Mèlich
|Biografia=Joan-Carles Mèlich, doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, on també exerceix de professor titular de filosofia de l’educació. Cal destacar entre les seves obres Filosofia de la finitud (Herder), La lección de Auschwitz (Herder), Ética de la compasión (Herder) i Lógica de la crueldad (Herder). En els darrers anys s’ha dedicat a investigar i elaborar una “filosofia antropològica de la finitud” en les seves diverses expressions: el cos, el símbol, el plaer, la memòria, el silenci i la mort.
+
|Biografia=Joan-Carles Mèlich, doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, on també exerceix de professor titular de filosofia de l’educació. Cal destacar entre les seves obres Filosofia de la finitud (Herder), Ética de la compasión (Herder) i Lógica de la crueldad (Herder). S’ha dedicat a investigar i elaborar una “filosofia antropològica de la finitud” en les seves diverses expressions: el cos, el símbol, la memòria, i la mort. Les seves darreres publicacions són dos petits volums de fragments filosòfics (La lectura com a pregària i La prosa de la vida, Fragmenta Editorial), dos breus assaigs de filosofia literària (L'experiència de la pèrdua i La condició vulnerable, Arcàdia) i un llibre de converses amb Ignasi Moreta titulat Contra els absoluts (Fragmenta Editorial)
 
|Wikidata=Q5931347
 
|Wikidata=Q5931347
 
}}
 
}}

Revisió de 20:02, 13 des 2018

Biografia

Joan-Carles Mèlich, doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, on també exerceix de professor titular de filosofia de l’educació. Cal destacar entre les seves obres Filosofia de la finitud (Herder), Ética de la compasión (Herder) i Lógica de la crueldad (Herder). S’ha dedicat a investigar i elaborar una “filosofia antropològica de la finitud” en les seves diverses expressions: el cos, el símbol, la memòria, i la mort. Les seves darreres publicacions són dos petits volums de fragments filosòfics (La lectura com a pregària i La prosa de la vida, Fragmenta Editorial), dos breus assaigs de filosofia literària (L'experiència de la pèrdua i La condició vulnerable, Arcàdia) i un llibre de converses amb Ignasi Moreta titulat Contra els absoluts (Fragmenta Editorial)