Edita Acte: INTEL•LIGÈNCIA NO HUMANA? El test de Kant.

No teniu permís per a modificar aquesta pàgina, pel motiu següent:

L'acció que heu sol·licitat es limita als usuaris del grup: Usuaris.

Data:
Lloc:
Titol:
Ponent:
Descripció:	Biografia: Nascut a Barcelona, Victor Gómez Pin va estudiar filosofia a la Sorbona on va obtenir el grau de Doctor d’Estat amb una tesi sobre l’ordre aristotèlic. Actualment és Catedràtic Emèrit de la Universitat Autònoma i segueix investigant a l’École Normale Supérieure de París. Ha sigut Visiting Professor i conferenciant a diferents universitats estrangeres. El 2009 va rebre el Premi Internacional de l’Instituto Veneto di Scienze, Lettere ed Arti. Ha obtingut també els premis Anagrama i Espasa d’Essaig. L’abril de 2013 va ser nombrat membre de Jakiunde (Acadèmia Basca de Ciències, Lletres i Arts). És Doctor Honoris Causa per la Universitat del País Basc. En els darrers anys s’ha esforçat en cooperar amb científics de diferents disciplines en el projecte de donar nou impuls a les qüestions ontològiques, simulant així la gran tradició de la filosofia natural. Victor Gómez Pin és coordinador de l’International Onology Congress, les quals edicions des de fa 30 anys s’han vingut realitzant amb periodicitat bienal sota el Patrocini de la UNESCO. La propera edició tindrà llos a Sant Sebastià i Venecia del 2 al 10 d’octubre d’enguany.
Bibliografia:	Informació a Internet sobre certes entitats maquinals: -The Language Model for Dialogue Applications (laMDA). -GPT3 de la companyia AIOpen. -AlphaFoId2. -John Searle: Mentes, cerebros y ciencia (Cátedra). -Marcus du Sautoy: Programados para crear (Acabtilado) -TURING, A. Computing Machinery and Intelligence Rev. Mind., vol. LIX, num.236, October 1950 pp.: 433-460. Kant, Critica de la Facultad de juzgar. Hi ha una traducció al català de Jèssica Jacques. 1 Eva Meijer, When animals speak: Toward and interspecies Democracy, New York University Press 2019. Hi ha traducció en castellà a Taurus.
Imatge:

Text lliure:

Síntesi del problema: “Si el gènere dels animals desaparegués, no existiria coneixement”, ens diu Aristòtil. ¿És sostenible avui aquesta tesi, sens dubte sense discussió durant segles? Tot depèn en última instància del que s’entén per coneixement i més allà d’això què s’entén per intel•ligència. En la conferència s’abordarà la qüestió de fins a quin punt està fundat en raó l’actual qüestionament de la singularitat absoluta de l’ésser humà. Posant el focus en les entitats maquinals “intel•ligents”, ens preguntarem si la capacitat que se’ls hi atribueix recobreix l’espectre de judicis cognoscitius, ètics i estètics (perfectament diferenciables entre sí) que marquen la nostra condició d’éssers de raó. Complementàriament se senyalarà la paradoxa que suposa el fet que l’únic ser que s’ha proposat donar compta de l’univers, relativitzi el seu pes en el mateix.

Cancel·la