No teniu permís per a modificar aquesta pàgina, pel motiu següent:
L'acció que heu sol·licitat es limita als usuaris del grup: Usuaris.
Text lliure:
La por té la capacitat de deformar el nostre coneixement, d’ apartar-nos de la realitat, d’impedir la consecució d’una “bona vida bona” i de desfer tot lligam polític democràtic. Per això la por és la bèstia negra de la filosofia. I gairebé tots els filòsofs han pensat sobre ella, sota ella i a dintre d’ella. I alguns d’ells, com Epicuri, Lucreci, Diògen, Pirró d’Elis, Montaigne, Spinoza o d’Holbach van tenir com a principal objectiu resistir-s’hi. Els quatre grans fronts d'aquesta guerra filosòfica contra la por són: (1) el de la cognoscitiva, on l'estudi de la natura, l'ús de la raó i l'acceptació tranquil•la de la nostra ignorància haurien de revertir les ansietats i fantasies que la por ens infligeix; (2) el de l'ontologia, on l'assumpció d'una concepció realista i la freqüentació joiosa de la varietat del món contrarestarien les temptacions de l'idealisme i el nihilisme; (3) el de l'ètica, on l'hedonisme epicuri i l'alegria spinoziana s'oposarien a l'anhedonia impotent i egoista del terror; (4) i el de la política, on la restauració d´un llaç social democràtic bloquejaria les fantasies compensatòries que ens inoculen els “mercaders de la por”. Tot això amb l'objectiu de crear un valor comú que faci a tots els ciutadans dignes de governar i de governar-se. Però el gran obstacle de tot el projecte filosòfic és la temptació de la teoria, que es contenta amb les idees, sense arribar a incorporar-les. No obstant, la història de la filosofia ens ofereix una llarga tradició d’exercitacions filosòfiques que autors com Pierre Hadot, Martha Nussbaum i Michel Foucault van estudiar. En aquesta xerrada ens centrarem en aquella família d’exercitacions que tenien com a objectiu vèncer la por: el tetrapharmakon dels epicuris, els trops dels escèptics, els assajos de Montaigne, etc.
Cancel·la
