LA RACIONALITAT DE LA BARBÀRIE.. COMUNITAT POLULAR, IMPERI I EXTERMINI EN L'EXPERIÈNCIA DEL NACIONALSOCIALISME.
| Data | 2025/05/24 |
|---|---|
| Lloc | La Central Raval |
| Titol | LA RACIONALITAT DE LA BARBÀRIE. COMUNITAT POPULAR, IMPERI I EXTERMINI EN L'EXPERIÈNCIA DEL NACIONALSOCIALISME |
| Ponent | Ferran Gallego |
| Descripció | Doctor en Història Contemporània. Fins a la seva jubilació el setembre de 2024 va ser professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va impartir, durant més de quinze anys, una assignatura d’història del feixisme, especialment dedicada al nacionalsocialisme alemany. Ha publicat una vintena de llibres sobre feixisme i neofeixisme, destacant: De Múnich a Auschwitz (2001), Neofascistas (2004), Todos los hombres del Führer (2006), El evangelio fascista. La formación de la cultura política del franquismo, 1930-1950 (2014) i La Contrarrevolución pendiente. Ensayos sobre fascismo español (2024). |
| Bibliografia | G. Aly, La utopía nazi. Cómo Hitler compró a los alemanes. Barcelona, Crítica 2006
F. Gallego, De Múnich a Auschwitz. Una historia del nazismo (1919-1945) Barcelona, Plaza y Janés, 2001 C. Ingrao, Creer y destruir. Los intelectuales en la máquina de guerra de las SS. Barcelona, Acantilado, 2017 P. Payá (ed), Desde las cenizas de Auschwitz. Historia, memoria, educación. Granada, Comares, 2019 C. Browning, The Origins of the Final Solution, The evolution of Nazi Jewish Policy (september 1939 – March 1942). Lincoln, University of Nebraska Press, 2004 C. Ingrao, La promesse de l’Est. Espérance nazie et génocide (1939-1943). Paris, Seuil 2016 |
La reducció de l’ideari nazi a l’antisemitisme, i la consideració de tots els altres aspectes de la seva llarga trajectòria (1919-1945) com a purs recursos instrumentals per aconseguir l’extermini dels jueus europeus, deixen en la foscor elements substancials que van ser objectius radicals del Tercer Reich (la creació de la Volksgemeinschaft, l’imperi a l’Est, la construcció d’una economia industrial competitiva amb els imperis occidentals) sense els quals ni tan sols l’extermini resulta comprensible en la seva dimensió més “funcional”. L’objectiu de la xerrada és plantejar el procés constituent d’un feixisme de masses, la radicalització autònoma de la societat alemanya de l’època de Weimar, l’organització de la comunitat/Estat nacionalsocialista i la definició dels objectius complementaris d’imperi i comunitat popular. La relació necessària entre nazisme i antisemitisme/extermini es pot entendre, així, d’una forma que permet inserir l’Holocaust en una dinàmica complexa que exigia els recursos d’un Estat modern i burocràtic, en la mateixa mesura en què demanava l’impuls d’una ideologia racial com a base de fabricació de la Volksgemeinschaft.
