L'ESCENARI DE L'EXISTÈNCIA

Data	2025/12/13
Lloc	La Central Raval
Titol	L'ESCENARI DE L'EXISTÈNCIA
Ponent	Joan-Carles Mèlich
Descripció	És doctor en filosofia i lletres i professor titular de “Filosofia de l’educació” a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de fa més de vint anys ha estat configurant una filosofia antropològica, assagística, en diàleg amb la literatura, l’art, el cinema i la música. El seu punt de partida és la noció de finitud y una de les seves característiques fonamentals és la crítica a les diferents formes de metafísica (religiosa, moral, política, pedagògica). Els darrers anys ha escrit La sabiduría de lo incierto. Lectura y condición humana (Tusquets Editores, 2019), La fragilidad del mundo. Ensayo sobre un tiempo precario (Tusquets Editores, 2021, Premio Nacional de Ensayo 2022) i El escenario de la existencia. Ensayo sobre el drama humano (Tusquets Editores, 2025.)
Bibliografia	Mèlich, J.-C., El escenario de la existencia. Ensayo sobre el drama humano (Tusquets Editores, Barcelona, 2025.

En un escenari d'ombres regna el dubte i el no saber, la incertesa, la indisponibilitat i l’inhòspit. Pensar l'existència des del que és ombrívol, sentir-la com un drama (o una representació), és ubicar-se en l’ambigüitat, en el vertigen del guio heretat, dels signes, dels símbols i dels gestos, així com de les situacions i les relacions que han configurat la «ficció de continuïtat» del jo. Per pensar l'existència cal anar als clarobscurs de la vida ordinària que comparteixen els actors, perquè seran aquests els que faran possible la creació de «vincles d'identificació» necessaris per habitar el món. Cal no oblidar, però, que, en la vida ordinària, el que és humà no és més que un fràgil vincle amb l’escenari de l’existència que, com a tal, es pot trencar en qualsevol moment. No es pot esquivar el fet d'«ésser vinculat» a l’alteritat, i això significa que s'està obert al millor i al pitjor. Per tant, el drama humà no pot esquivar les formes inquietants i imprevisibles que adopta la finitud. En poques paraules, existir és estar obligat a representar un guió heretat en un escenari que no s'ha escollit, i alhora descobrir que amb aquest guió no n'hi ha prou, perquè la vida ordinària està plena de situacions que sobrevenen en moments inaudits i que, com en el cas de Gregor Samsa a La transformació de Kafka, no permeten ser esquivades.