UNA APROXIMACIÓ FILOSÒFICA I POLÍTICA AL RIURE - Historial de revisió

Sara a 19:33, 27 feb 2024

2024-02-27T19:33:35Z

Sara a 19:33, 27 feb 2024

2024-02-27T19:33:14Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2024/03/16 |Lloc=La Central Raval |Titol=UNA APROXIMACIÓ FILOSÒFICA I POLÍTICA AL RIURE |Ponent=Daniel Gamper |Descripcio presentacio=És professor d...».

2024-02-27T19:31:57Z

Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2024/03/16 |Lloc=La Central Raval |Titol=UNA APROXIMACIÓ FILOSÒFICA I POLÍTICA AL RIURE |Ponent=Daniel Gamper |Descripcio presentacio=És professor d...».

Pàgina nova

{{Acte
|Data=2024/03/16
|Lloc=La Central Raval
|Titol=UNA APROXIMACIÓ FILOSÒFICA I POLÍTICA AL RIURE
|Ponent=Daniel Gamper
|Descripcio presentacio=És professor de Filosofia Moral i Política a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva recerca gira en torn de la filosofia política, en concret teories de la democràcia, el paper de la religió en societats diverses, la llibertat de consciència, la llibertat d’expressió. El 2019 va guanyar el Premio Anagrama de Ensayo per Las mejores palabras. De la libre expresión. És editor dels llibres La fe en la ciudad secular (Trotta) y Habermas (Katz, en col•laboració amb C. Ungureanu); y autor de Laicidad secular. Apuntes de filosofía política postsecular (Bellaterra). Ha traduït obres de Nietzsche, Scheler, Croce o Habermas entre d’altres. Ha publicat llibres d’entrevistes amb Zygmunt Bauman, John Gray, Martha Nussbaum, Judith Butler, Michael Walzer, etc.. Col•labora periòdicament en el diari Ara. El febrer de 2024 acaba de publicar, De qué te ríes. Beneficios y estragos de la broma (Herder).
|Bibliografia=Laicidad europea (Bellaterra, 2016)
Las mejores palabras. De la libre expresión (Anagrama, 2019)
De qué te ríes. Beneficios y estragos de la broma (Herder, 2024)
}}
L’anàlisi del riure requereix considerar tant els seus aspectes estrictament fisiològics, com els comunicatius, socials i polítics. Al llarg de la xerrada es presentaran els següents aspectes del riure:
1. El riure com a alteració hormonal: és intencional i voluntari o és una manifestació autònoma del cos? El cas de les pessigolles.
2. El riure com a comunicació: què diem quan riem? Ensenyar les dents.
3. El riure massificat: al servei de qui estan les rialles massificades? El cas de la riallada enllaunada.

@@ Línia 6: / Línia 6: @@
 |Descripcio presentacio=És professor de Filosofia Moral i Política a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva recerca gira en torn de la filosofia política, en concret teories de la democràcia, el paper de la religió en societats diverses, la llibertat de consciència, la llibertat d’expressió. El 2019 va guanyar el Premio Anagrama de Ensayo per Las mejores palabras. De la libre expresión. És editor dels llibres La fe en la ciudad secular (Trotta) y Habermas (Katz, en col•laboració amb C. Ungureanu); y autor de Laicidad secular. Apuntes de filosofía política postsecular (Bellaterra). Ha traduït obres de Nietzsche, Scheler, Croce o Habermas entre d’altres. Ha publicat llibres d’entrevistes amb Zygmunt Bauman, John Gray, Martha Nussbaum, Judith Butler, Michael Walzer, etc.. Col•labora periòdicament en el diari Ara. El febrer de 2024 acaba de publicar, De qué te ríes. Beneficios y estragos de la broma (Herder).
 |Bibliografia=Laicidad europea (Bellaterra, 2016)
 Las mejores palabras. De la libre expresión (Anagrama, 2019)
 De qué te ríes. Beneficios y estragos de la broma (Herder, 2024)
 }}

@@ Línia 9: / Línia 9: @@
 De qué te ríes. Beneficios y estragos de la broma (Herder, 2024)
 }}
 L’anàlisi del riure requereix considerar tant els seus aspectes estrictament fisiològics, com els comunicatius, socials i polítics. Al llarg de la xerrada es presentaran els següents aspectes del riure:
 .	El riure com a alteració hormonal: és intencional i voluntari o és una manifestació autònoma del cos? El cas de les pessigolles.
 .	El riure com a comunicació: què diem quan riem? Ensenyar les dents.
 .	El riure massificat: al servei de qui estan les rialles massificades? El cas de la riallada enllaunada.