<?xml version="1.0"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="ca">
	<id>https://www.cafefilosofic.cat/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=PENSAR_LA_RESPIRACI%C3%93_EN_TEMPS_D%27ASFIXIA</id>
	<title>PENSAR LA RESPIRACIÓ EN TEMPS D&#039;ASFIXIA - Historial de revisió</title>
	<link rel="self" type="application/atom+xml" href="https://www.cafefilosofic.cat/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=PENSAR_LA_RESPIRACI%C3%93_EN_TEMPS_D%27ASFIXIA"/>
	<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.cafefilosofic.cat/index.php?title=PENSAR_LA_RESPIRACI%C3%93_EN_TEMPS_D%27ASFIXIA&amp;action=history"/>
	<updated>2026-10-12T00:15:58Z</updated>
	<subtitle>Historial de revisió per a aquesta pàgina del wiki</subtitle>
	<generator>MediaWiki 1.43.11</generator>
	<entry>
		<id>https://www.cafefilosofic.cat/index.php?title=PENSAR_LA_RESPIRACI%C3%93_EN_TEMPS_D%27ASFIXIA&amp;diff=358&amp;oldid=prev</id>
		<title>Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2025/11/29 |Lloc=La Central Raval |Titol=PENSAR LA RESPIRACIÓ EN TEMPS D&#039;ASFIXIA |Ponent=Xavier Escribano, Ester Vendrell |Descripcio presentacio=Xavier...».</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.cafefilosofic.cat/index.php?title=PENSAR_LA_RESPIRACI%C3%93_EN_TEMPS_D%27ASFIXIA&amp;diff=358&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2025-11-28T10:09:52Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2025/11/29 |Lloc=La Central Raval |Titol=PENSAR LA RESPIRACIÓ EN TEMPS D&amp;#039;ASFIXIA |Ponent=Xavier Escribano, Ester Vendrell |Descripcio presentacio=Xavier...».&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;b&gt;Pàgina nova&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;{{Acte&lt;br /&gt;
|Data=2025/11/29&lt;br /&gt;
|Lloc=La Central Raval&lt;br /&gt;
|Titol=PENSAR LA RESPIRACIÓ EN TEMPS D&amp;#039;ASFIXIA&lt;br /&gt;
|Ponent=Xavier Escribano, Ester Vendrell&lt;br /&gt;
|Descripcio presentacio=Xavier Escribano és Doctor en Filosofia per la U.B. (2003), professor d’Antropologia Filosòfica a la UIC (https://www.uic.es/es/teacher/xescriba), director del Grup de Recerca en Antropologia de la Corporalitat SARX (2021 SGR 567)&lt;br /&gt;
Ester Vendrell Sales. Ballarina,docent i investigadora de la dansa i les pràctiques corporals en la història contemporània en contextos artístics pedagògics i transformatius. Practicant de Ioga des de 1998. Docent de l&amp;#039;Institut del Teatre i en contextos no institucionals. Dra en Història de l&amp;#039;art i Titulada en dansa contemporània i coreografia.&lt;br /&gt;
Bernat Torres es professor lector en Filosofia Antiga al Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es IP del projecte &amp;quot;Anàlisi de la Continuïtat del Dolor i el plaer, una aproximación interdisciplinar&amp;quot;.&lt;br /&gt;
|Bibliografia=Escribano, Xavier (ed.), Vivir del aire, pensar la respiración. (Ensayos filosóficos e interdisciplinares de antropología de la corporalidad), Ed. Síntesis, Madrid, 2024.&lt;br /&gt;
https://www.sintesis.com/libro/vivir-del-aire-pensar-la-respiracion&lt;br /&gt;
}}&lt;br /&gt;
Vivir del aire, pensar la respiración  constitueix la segona monografia que reuneix un conjunt de treballs (es tracta de vint autors de diverses universitats a nivell nacional i internacional) vinculats als projectes i activitats de SARX, un grup interdisciplinar de recerca en antropologia de la corporalitat, actualment reconegut com a grup consolidat 2021 SGR 567.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En el cas de la respiració, analitzada en el nostre llibre des d’una pluralitat de disciplines i d’enfocaments, ens trobem amb un eix fonamental de connexió i síntesi entre diferents aspectes i nivells de l’ésser humà, des dels més bàsics, viscerals, inconscients i involuntaris processos al servei del manteniment de la vida, com també, en l’altre extrem, les més subtils formes d’autoconsciència i de lliure determinació, vinculades al desenvolupament personal i a les operacions mentals de més alt nivell.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La respiració –una funció fisiològica fonamental i absolutament imprescindible per a la supervivència– apart del seu tractament científic, pot ser estudiada en termes que trascendeixen la perspectiva clínica. Així, tot i la originalitat o novetat de la temàtica, assistim en els darrers anys a un creixement exponencial de l’interès per aquest fenomen en el context de les ciències humanes i socials, així com una creixent literatura a nivell filosòfic. Com a mostra de l’interès creixent per la temàtica des d’una perspectiva humanística i interdisciplinària podem citar, per exemple, el projecte “Life of Breath. A medical humanities research project exploring breathing and breathlessness” (2015-2020) liderat per les universitats de Bristol i Durham i finançat per la fundació Wellcome (https://lifeofbreath.webspace.durham.ac.uk/); un recent Congrés Internacional a la ciutat eslovena de Portoroz: International Conference “Respiratory Philosophy: a Paradigm Shift”, Portorož, 18-21 Juny 2023 i, també, els abundants articles publicats recentment en revistes internacionals per autors  de prestigi com Petri Berndtson, Jane Macnaughton, Havi Carel, Ryan McCormack, Alice Malpass, Brian Lande o Tim Ingold, entre d’altres.  &lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Vivir del aire, pensar la respiración, es compon de quatre parts, que procuren conjuminar respectivament, entorn d’un concret motiu temàtic, la varietat d&amp;#039;assajos que aquí s’ofereixen. Així, la primera part, Filosofia de la respiración, sense pretensió d’exhaustivitat, ofereix una mirada a la història de la filosofia, seleccionant alguns autors o moments representatius (els Vedanta hindús, els autors estoics,  el pensament medieval, Schelling, Merleau-Ponty i Sloterdijk, especialment)  en els quals es concedeix a la respiració un estatut filosòfic o una significació que transcendeix la seva funcionalitat fisiològica.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la segona part del llibre, Fenomenologia de la respiración, es duu a terme una descripció detallada de l’experiència de la respiració des d&amp;#039;una òptica fenomenològica, tant en contextos de salut i benestar, com en situacions adverses que dificulten l’exercici espontani de la respiració, a partir d’autors com Husserl, Merleau-Ponty, Maine de Biran, Michel Henry, etc.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La tercera part del llibre, Práctica, Ética y Política de la respiración, enfoca la respiració en el punt d’articulació entre allò voluntari i allò involuntari, que implica la seva modelabilitat a través dels hàbits, el seu possible control en relació a l’estabilitat emocional, i la seva restricció, limitació o contaminació com a formes d’agressió o de coacció en una perspectiva laboral, social o política.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la quarta i última part d’aquest llibre, Estética de la respiración, es mostra com l’aire i la respiració poden ser objecte de representació artística o bé trobar-se en el rerefons de la vivència i de la pràctica de les arts escèniques o de la dansa, molt especialment en el context contemporani.&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Sara</name></author>
	</entry>
</feed>