No teniu permís per a modificar aquesta pàgina, pel motiu següent:
Text lliure:
En un escenari d'ombres regna el dubte i el no saber, la incertesa, la indisponibilitat i l’inhòspit. Pensar l'existència des del que és ombrívol, sentir-la com un drama (o una representació), és ubicar-se en l’ambigüitat, en el vertigen del guio heretat, dels signes, dels símbols i dels gestos, així com de les situacions i les relacions que han configurat la «ficció de continuïtat» del jo. Per pensar l'existència cal anar als clarobscurs de la vida ordinària que comparteixen els actors, perquè seran aquests els que faran possible la creació de «vincles d'identificació» necessaris per habitar el món. Cal no oblidar, però, que, en la vida ordinària, el que és humà no és més que un fràgil vincle amb l’escenari de l’existència que, com a tal, es pot trencar en qualsevol moment. No es pot esquivar el fet d'«ésser vinculat» a l’alteritat, i això significa que s'està obert al millor i al pitjor. Per tant, el drama humà no pot esquivar les formes inquietants i imprevisibles que adopta la finitud. En poques paraules, existir és estar obligat a representar un guió heretat en un escenari que no s'ha escollit, i alhora descobrir que amb aquest guió no n'hi ha prou, perquè la vida ordinària està plena de situacions que sobrevenen en moments inaudits i que, com en el cas de Gregor Samsa a La transformació de Kafka, no permeten ser esquivades.
Desa la pàgina Cancel·la
