Mostra la font per a PENSAR LA RESPIRACIÓ EN TEMPS D'ASFIXIA

{{Acte
|Data=2025/11/29
|Lloc=La Central Raval
|Titol=PENSAR LA RESPIRACIÓ EN TEMPS D'ASFIXIA
|Ponent=Xavier Escribano, Ester Vendrell
|Descripcio presentacio=Xavier Escribano és Doctor en Filosofia per la U.B. (2003), professor d’Antropologia Filosòfica a la UIC (https://www.uic.es/es/teacher/xescriba), director del Grup de Recerca en Antropologia de la Corporalitat SARX (2021 SGR 567)
Ester Vendrell Sales. Ballarina,docent i investigadora de la dansa i les pràctiques corporals en la història contemporània en contextos artístics pedagògics i transformatius. Practicant de Ioga des de 1998. Docent de l'Institut del Teatre i en contextos no institucionals. Dra en Història de l'art i Titulada en dansa contemporània i coreografia.
Bernat Torres es professor lector en Filosofia Antiga al Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es IP del projecte "Anàlisi de la Continuïtat del Dolor i el plaer, una aproximación interdisciplinar".
|Bibliografia=Escribano, Xavier (ed.), Vivir del aire, pensar la respiración. (Ensayos filosóficos e interdisciplinares de antropología de la corporalidad), Ed. Síntesis, Madrid, 2024.
https://www.sintesis.com/libro/vivir-del-aire-pensar-la-respiracion
}}
Vivir del aire, pensar la respiración  constitueix la segona monografia que reuneix un conjunt de treballs (es tracta de vint autors de diverses universitats a nivell nacional i internacional) vinculats als projectes i activitats de SARX, un grup interdisciplinar de recerca en antropologia de la corporalitat, actualment reconegut com a grup consolidat 2021 SGR 567.

En el cas de la respiració, analitzada en el nostre llibre des d’una pluralitat de disciplines i d’enfocaments, ens trobem amb un eix fonamental de connexió i síntesi entre diferents aspectes i nivells de l’ésser humà, des dels més bàsics, viscerals, inconscients i involuntaris processos al servei del manteniment de la vida, com també, en l’altre extrem, les més subtils formes d’autoconsciència i de lliure determinació, vinculades al desenvolupament personal i a les operacions mentals de més alt nivell.

La respiració –una funció fisiològica fonamental i absolutament imprescindible per a la supervivència– apart del seu tractament científic, pot ser estudiada en termes que trascendeixen la perspectiva clínica. Així, tot i la originalitat o novetat de la temàtica, assistim en els darrers anys a un creixement exponencial de l’interès per aquest fenomen en el context de les ciències humanes i socials, així com una creixent literatura a nivell filosòfic. Com a mostra de l’interès creixent per la temàtica des d’una perspectiva humanística i interdisciplinària podem citar, per exemple, el projecte “Life of Breath. A medical humanities research project exploring breathing and breathlessness” (2015-2020) liderat per les universitats de Bristol i Durham i finançat per la fundació Wellcome (https://lifeofbreath.webspace.durham.ac.uk/); un recent Congrés Internacional a la ciutat eslovena de Portoroz: International Conference “Respiratory Philosophy: a Paradigm Shift”, Portorož, 18-21 Juny 2023 i, també, els abundants articles publicats recentment en revistes internacionals per autors  de prestigi com Petri Berndtson, Jane Macnaughton, Havi Carel, Ryan McCormack, Alice Malpass, Brian Lande o Tim Ingold, entre d’altres.  
 
Vivir del aire, pensar la respiración, es compon de quatre parts, que procuren conjuminar respectivament, entorn d’un concret motiu temàtic, la varietat d'assajos que aquí s’ofereixen. Així, la primera part, Filosofia de la respiración, sense pretensió d’exhaustivitat, ofereix una mirada a la història de la filosofia, seleccionant alguns autors o moments representatius (els Vedanta hindús, els autors estoics,  el pensament medieval, Schelling, Merleau-Ponty i Sloterdijk, especialment)  en els quals es concedeix a la respiració un estatut filosòfic o una significació que transcendeix la seva funcionalitat fisiològica.

En la segona part del llibre, Fenomenologia de la respiración, es duu a terme una descripció detallada de l’experiència de la respiració des d'una òptica fenomenològica, tant en contextos de salut i benestar, com en situacions adverses que dificulten l’exercici espontani de la respiració, a partir d’autors com Husserl, Merleau-Ponty, Maine de Biran, Michel Henry, etc.

La tercera part del llibre, Práctica, Ética y Política de la respiración, enfoca la respiració en el punt d’articulació entre allò voluntari i allò involuntari, que implica la seva modelabilitat a través dels hàbits, el seu possible control en relació a l’estabilitat emocional, i la seva restricció, limitació o contaminació com a formes d’agressió o de coacció en una perspectiva laboral, social o política.

En la quarta i última part d’aquest llibre, Estética de la respiración, es mostra com l’aire i la respiració poden ser objecte de representació artística o bé trobar-se en el rerefons de la vivència i de la pràctica de les arts escèniques o de la dansa, molt especialment en el context contemporani.