Cafè Filosòfic Pensa - Contribucions de l'usuari [ca]

SOBRE LA ESPECÍFICA OSCURIDAD DE ESTE PRESENTE

2026-04-24T09:12:24Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2026/05/16 |Lloc=Llibreria La Central del Raval |Titol=SOBRE LA ESPECÍFICA OSCURIDAD DE ESTE PRESENTE |Ponent=Manuel Cruz |Descripcio presentacio=Manuel...».

{{Acte
|Data=2026/05/16
|Lloc=Llibreria La Central del Raval
|Titol=SOBRE LA ESPECÍFICA OSCURIDAD DE ESTE PRESENTE
|Ponent=Manuel Cruz
|Descripcio presentacio=Manuel Cruz es catedrático de Filosofía Contemporánea, es autor de más de una treintena de títulos (algunos de ellos traducidos a otros idiomas) y compilador de una quincena de volúmenes colectivos.
Se ha visto galardonado con los premios Anagrama de Ensayo 2005 por su libro Las malas pasadas del pasado, Espasa de Ensayo 2010 por Amo, luego existo, Jovellanos de Ensayo 2012 por Adiós, historia, adiós y Miguel de Unamuno 2016 por La flecha sin blanco de la historia.
Ha colaborado en diversos medios de comunicación, tanto españoles (El País, La Vanguardia, El Confidencial, El Correo, El Periódico, Infolibre…) como extranjeros (Clarín). También lo ha hecho en la Cadena SER y en Catalunya Ràdio.
Obtuvo el acta de diputado por Barcelona en las listas del PSC en 2016. Elegido Senador por esta misma provincia en 209, presidió la Cámara Alta en la XIIIª Legislatura.
|Bibliografia=Andrea Rizzi, La era de la revancha, Anagrama
Alicia Valdés, Política del malestar, Debate
Manuel, Cruz, Resabiados y resentidos, Galaxia Gutenberg, 2025
Manuel Cruz, El gran aoagón, Galaxia Gutenberg, 2022
Kristen Ghodsee, Utopías cotidianas, Capitán Swing.
Omri Boehm, Universalismo radical, Taurus
}}
"El fracaso de las dos grandes visiones del mundo herederas del proyecto ilustrado (un fracaso vendría representado por la caída del Muro, el otro por la gran crisis del 2008) no ha hecho más que asentar en el imaginario colectivo una doble sensación, la de que ni las herramientas teóricas heredadas nos permiten entender la realidad social, ni atinamos con la forma adecuada de relacionarnos con ella. Antaño nos creíamos capaces de ambas cosas, lo que explica que, por contraste, ahora tendamos a representarnos nuestra situación presente en términos de derrota. Un benjaminiano probablemente definiría así el signo de estos tiempos: nos ha tocado vivir entre escombros."

VOLEM UNA ALTRA VIDA?

2026-03-05T17:36:40Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2026/03/14 |Lloc=La Central Raval |Titol=VOLEM UNA ALTRA VIDA? |Ponent=Lluís Pla Vargas |Descripcio presentacio=Lluís Pla Vargas és doctor en filosofia...».

{{Acte
|Data=2026/03/14
|Lloc=La Central Raval
|Titol=VOLEM UNA ALTRA VIDA?
|Ponent=Lluís Pla Vargas
|Descripcio presentacio=Lluís Pla Vargas és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona (2012). La seva trajectòria acadèmica l’ha portat a treballar sobre qüestions de filosofia social, antropologia, història de la filosofia i, en particular, filosofia política, però sempre amb una atenció decidida a l’actualitat social i política. Compta amb més de cinquanta publicacions repartides entre articles en revistes acadèmiques i capítols de llibres. Ha coordinat el Seminari de Filosofia Política de la Universitat de Barcelona (SFPUB) al llarg de nou anys. Va idear, editar, coordinar i prologar el volum La actualidad de Marx (2016). Actualment és professor associat del departament de filosofia de la Universitat de Barcelona. Se quiere otra vida (2025) és el seu primer llibre d’assaig.
|Bibliografia=Adorno, Theodor: Minima moralia, Akal, Madrid, 2022.
Ahmed, Sara: La promesa de la felicidad, Caja Negra, Buenos Aires, 2019.
Cartarescu, Mircea: Solenoide, Impedimenta, Madrid, 2018.
Pla, Lluís: La actualidad de Marx, Horsori, Barcelona, 2016.
Pla, Lluís: Se quiere otra vida, Irrecuperables, Madrid, 2025.
Rorty, Richard: Forjar nuestro país, Paidós, Barcelona, 1999.
Todd, Emanuel: La derrota de Occidente, Akal, Madrid, 2024.
}}
Potser l’angle mort de totes les crides a canviar el món ha estat la pretensió de canviar la vida. Qui ha clamat històricament per la fi de la injustícia, de la misèria i l’exclusió ha reclamat, en el fons, encara que fos només sospitant-ho, una vida distinta. La nostra societat neoliberal, tecnocràtica i narcisista fomenta la connectivitat superficial i, per tant l’aïllament; aposta per l’acumulació de la informació, però recau en la impossibilitat de recollir-la de manera significativa; enalteix la potència de l’ego, però és incapaç d’impedir els elevats índexs d’ansietat i depressió; alça la bandera de la llibertat individual, però dona a llum a l’autoritarisme democràtic. Des del punt de vista cultural, podria afegir-s’hi que de l’arrel insidiosa de la inèrcia —en el nostre cas, de la inèrcia de la dispersió— neixen dues patologies específiques: la del menyspreu de la memòria i la de la paràlisi de la imaginació. Són temps distòpics, força dolents per la lírica, sí, però també per l’amor, l’amistat, el significat, l’espontaneïtat i l’oci creatiu. I també, és clar, per la filosofia i les humanitats en general.
Què pot fer la filosofia davant d’una situació com aquesta? En primer lloc, plantejar el problema. Els dissenys específics de la nostra conjuntura social, tecnològica i política han capgirat les promeses de la transparència informativa que van venir associades a l’emergència d’internet, l’eficàcia en la resolució de problemes a la qual ens conduïa l’ús intensiu d’eines informàtiques i l’extensió i aprofundiment de la democràcia que semblaven derivar-se de la globalització liberal. El que tenim sovint avui és opacitat i manipulació informatives, precarització laboral intensificada, interaccions socials egòlatres i empobrides, postdemocracia. En segon lloc, la filosofia pot, almenys, mostrar no només la necessitat, sinó també el valor d’una vida distinta.
Hem oblidat el consell socràtic segons el qual no val la pena viure una vida no examinada, però hem de dir també que cal recuperar aquest missatge. Cal fer de la nostra vida objecte d’un nou aprenentatge. I cal que aquest aprenentatge es faci de manera personal i intransferible, a la manera antiga, en una reflexió íntima i franca, sense consultar-ho amb un bot d’intel•ligència artificial. Volem fer-ho? Sigui com sigui, imaginar una altra vida és el primer pas per començar a tenir-la.

QUÉ HACEMOS CON LA CLASE MEDIA?

2026-02-22T09:14:10Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2026/02/21 |Lloc=La Central Raval |Titol=QUÉ HACEMOS CON LA CLASE MEDIA? |Ponent=Antonio Gómez Villar |Descripcio presentacio=Antonio Gómez Villar es p...».

{{Acte
|Data=2026/02/21
|Lloc=La Central Raval
|Titol=QUÉ HACEMOS CON LA CLASE MEDIA?
|Ponent=Antonio Gómez Villar
|Descripcio presentacio=Antonio Gómez Villar es profesor de Filosofía en la Universitat de Barcelona (UB) y co-director del Festival de Filosofía – Barcelona Pensa. Sus principales líneas de investigación tienen que ver con la creación y articulación de sujetos políticos, los modos en que se ha redefinido el campo conceptual de clase atendiendo a la transformación de las subjetividades y las nuevas relaciones culturales y políticas; y con el análisis de los movimientos sociales desde una perspectiva antagonista.
Sus últimos libros son ¿Qué hacemos con la clase media? (Lengua de Trapo, 2025), Transformar no es cancelar (Verso, 2024), Los olvidados. Ficción de un proletariado reaccionario (Bellaterra, 2022); y E. Laclau y Ch. Mouffe: hegemonía y populismo (Gedisa, 2021); y editor de los libros Maradona, un mito plebeyo (Ned, 2021); y Working Dead. Escenarios del postrabajo (La Virreina, 2019).
|Bibliografia=¿Qué hacemos con la clase media? (Lengua de Trapo, 2025)
}}
La conferencia se propone prestar atención a la “estructura de sentimiento” de la clase media, a las maneras en que esa experiencia vital es vivida y a cómo se da en la práctica. Y es que clase media no es tanto un corpus ideológico estructurado ni una doctrina precisa, cuanto un tono afectivo y una atmósfera sentimental.
En tal sentido, podemos decir que desde mediados del siglo XX las sociedades occidentales se han articulado en torno al privilegio político y cultural que adquirió la clase media, entendida como horizonte de integración y utopía disponible para la clase trabajadora. En tanto que superficie expandida y eje de identificación, clase media institucionalizó los legítimos anhelos de ascenso social. Por ello dedicaremos especial atención a la experiencia del desclasamiento (las historias de Annie Ernaux o Édouard Louis, entre otras), porque ofrecen claves para pensar cómo se urden las relaciones de clase, las transformaciones subjetivas y los juegos simbólicos de poder.
En nuestra coyuntura, la clase media ha perdido su narración colectiva y la posibilidad de vehicular un horizonte de continuidad temporal hacia un futuro mejor, lo cual ha generado un oscuro malestar. En las grietas de esa herida social profunda ha surgido una gramática política reaccionaria: una lucha por recuperar el estatus erosionado, regresar a su anterior trayectoria de clase y suturar la sensación de orfandad.
¿Qué hacemos con la clase media si aspiramos a un proyecto de transformación social? Es preciso atender a la capacidad de acción de la clase media, así como a su estructura de sentimiento y matices afectivos (desde el SEAT 600 hasta la serie Cuéntame cómo pasó o el nacimiento de la sociedad low cost como el reverso del deseo aspiracional), para pensar estrategias hegemónicas que permeen sobre reivindicaciones heterogéneas y sepan convivir con articulaciones complejas.

SERVIDUMBRE VOLUNTARIA

2026-01-27T11:17:39Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2026/01/24 |Lloc=La Central Raval |Titol=SERVIDUMBRE VOLUNTARIA |Ponent=Emanuele Profuni |Descripcio presentacio=Emanuele Profumi es filósofo práctico-p...».

{{Acte
|Data=2026/01/24
|Lloc=La Central Raval
|Titol=SERVIDUMBRE VOLUNTARIA
|Ponent=Emanuele Profuni
|Descripcio presentacio=Emanuele Profumi es filósofo práctico-político, Filósofo Consultor, escritor y animador de grupos democráticos. Doctor en filosofía política y habilitado para la docencia universitaria en Italia desde 2014. A nivel académico, tiene un doctorado por la Universidad «La Sapienza» de Roma (2008) y cinco posdoctorados en otras tantas universidades europeas (Universidad de Barcelona, EHESS de París, Universidad de Tuscia de Viterbo, Universidad «La Sapienza» de Roma, Universidad Autónoma de Barcelona). Ha impartido clases de diversas disciplinas relacionadas con la filosofía práctica en varias universidades europeas y latinoamericanas y ha sido profesor de «Introducción a los estudios para la paz» e «Historia de la paz en la era contemporánea» en la Universidad de Pisa, de "Filosofía del derecho", Logica", Filosofia contemporanea, Filosofia politica" en dos importantes universidades del Ecuador, y ha impartido, entre otras, las asignaturas «Ciencias políticas» en la Universidad de Tuscia y «Fundamentos de ética y filosofía» en la Universidad Autónoma de Barcelona.
|Bibliografia=Etienne de la Boetie, Discurso de la servidumbre voluntaria, Trotta, Madrid 2019
Joaquim Bosch, Jaque a la democracia: España ante la amenaza de la deriva autoritaria mundial, Ariel, Barcelona 2024
Alicia Valdés, Política del Malestar: porque no deseamos alternativas al presente, Debate, Madrid 2024
Emanuele Profumi, Servitú democrática, Prospero, Milano, 2025
Emanuele Profumi, Cile, il futuro già viene, Prospero, Milano 2020.
Emanuele Profumi e Alfonso Maurizio Iacono et al., Ripensare la politica. Immagini del possibile e dell'alterità, ETS, Pisa 2019.
Emanuele Profumi, Sulla creazione politica. Critica filosofica e Rivoluzione, Editori Riuniti internazionali, Roma 2012.
}}
¿Estamos destinados a vivir en un mundo cada vez más violento? Escribo mi último libro
Servitù democrática para intentar comprender cuáles son las raíces profundas de la actual crisis democrática y por qué los partidos de extrema derecha han cobrado tanta importancia en el panorama mundial. Responde a las inquietudes generadas por el retorno de la política de poder a nivel nacional e internacional y aclara varios conceptos clave necesarios para orientarse en el ámbito político. Por último, traza el camino a seguir para liberarnos de esta situación, volver a practicar la soberanía democrática y ejercer la libertad colectiva. Se ocupa, en primer lugar, de identificar, en la afirmación de un determinado imaginario político, las raíces de la disolución de las democracias liberales nacidas después de la Segunda Guerra Mundial. Explica en qué consiste el doble vínculo entre el imaginario capitalista y el imaginario militarista y por qué es contrario a la formación de una nueva sociedad democrática en la que la política vuelva a desempeñar un papel central en la organización de la sociedad. Y, por último, subraya por qué todo esto ha generado una sociedad encadenada, presa de su propia organización antidemocrática, que se considera lo que no es, es decir, una sociedad del malestar.

L'ESCENARI DE L'EXISTÈNCIA

2025-11-30T19:55:04Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2025/12/13 |Lloc=La Central Raval |Titol=L'ESCENARI DE L'EXISTÈNCIA |Ponent=Joan-Carles Mèlich |Descripcio presentacio=És doctor en filosofia i lletres...».

{{Acte
|Data=2025/12/13
|Lloc=La Central Raval
|Titol=L'ESCENARI DE L'EXISTÈNCIA
|Ponent=Joan-Carles Mèlich
|Descripcio presentacio=És doctor en filosofia i lletres i professor titular de “Filosofia de l’educació” a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Des de fa més de vint anys ha estat configurant una filosofia antropològica, assagística, en diàleg amb la literatura, l’art, el cinema i la música. El seu punt de partida és la noció de finitud y una de les seves característiques fonamentals és la crítica a les diferents formes de metafísica (religiosa, moral, política, pedagògica).
Els darrers anys ha escrit La sabiduría de lo incierto. Lectura y condición humana (Tusquets Editores, 2019), La fragilidad del mundo. Ensayo sobre un tiempo precario (Tusquets Editores, 2021, Premio Nacional de Ensayo 2022) i El escenario de la existencia. Ensayo sobre el drama humano (Tusquets Editores, 2025.)
|Bibliografia=Mèlich, J.-C., El escenario de la existencia. Ensayo sobre el drama humano (Tusquets Editores, Barcelona, 2025.
}}
En un escenari d'ombres regna el dubte i el no saber, la incertesa, la indisponibilitat i l’inhòspit. Pensar l'existència des del que és ombrívol, sentir-la com un drama (o una representació), és ubicar-se en l’ambigüitat, en el vertigen del guio heretat, dels signes, dels símbols i dels gestos, així com de les situacions i les relacions que han configurat la «ficció de continuïtat» del jo. Per pensar l'existència cal anar als clarobscurs de la vida ordinària que comparteixen els actors, perquè seran aquests els que faran possible la creació de «vincles d'identificació» necessaris per habitar el món.
Cal no oblidar, però, que, en la vida ordinària, el que és humà no és més que un fràgil vincle amb l’escenari de l’existència que, com a tal, es pot trencar en qualsevol moment. No es pot esquivar el fet d'«ésser vinculat» a l’alteritat, i això significa que s'està obert al millor i al pitjor. Per tant, el drama humà no pot esquivar les formes inquietants i imprevisibles que adopta la finitud. En poques paraules, existir és estar obligat a representar un guió heretat en un escenari que no s'ha escollit, i alhora descobrir que amb aquest guió no n'hi ha prou, perquè la vida ordinària està plena de situacions que sobrevenen en moments inaudits i que, com en el cas de Gregor Samsa a La transformació de Kafka, no permeten ser esquivades.

PENSAR LA RESPIRACIÓ EN TEMPS D'ASFIXIA

2025-11-28T10:09:52Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2025/11/29 |Lloc=La Central Raval |Titol=PENSAR LA RESPIRACIÓ EN TEMPS D'ASFIXIA |Ponent=Xavier Escribano, Ester Vendrell |Descripcio presentacio=Xavier...».

{{Acte
|Data=2025/11/29
|Lloc=La Central Raval
|Titol=PENSAR LA RESPIRACIÓ EN TEMPS D'ASFIXIA
|Ponent=Xavier Escribano, Ester Vendrell
|Descripcio presentacio=Xavier Escribano és Doctor en Filosofia per la U.B. (2003), professor d’Antropologia Filosòfica a la UIC (https://www.uic.es/es/teacher/xescriba), director del Grup de Recerca en Antropologia de la Corporalitat SARX (2021 SGR 567)
Ester Vendrell Sales. Ballarina,docent i investigadora de la dansa i les pràctiques corporals en la història contemporània en contextos artístics pedagògics i transformatius. Practicant de Ioga des de 1998. Docent de l'Institut del Teatre i en contextos no institucionals. Dra en Història de l'art i Titulada en dansa contemporània i coreografia.
Bernat Torres es professor lector en Filosofia Antiga al Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es IP del projecte "Anàlisi de la Continuïtat del Dolor i el plaer, una aproximación interdisciplinar".
|Bibliografia=Escribano, Xavier (ed.), Vivir del aire, pensar la respiración. (Ensayos filosóficos e interdisciplinares de antropología de la corporalidad), Ed. Síntesis, Madrid, 2024.
https://www.sintesis.com/libro/vivir-del-aire-pensar-la-respiracion
}}
Vivir del aire, pensar la respiración constitueix la segona monografia que reuneix un conjunt de treballs (es tracta de vint autors de diverses universitats a nivell nacional i internacional) vinculats als projectes i activitats de SARX, un grup interdisciplinar de recerca en antropologia de la corporalitat, actualment reconegut com a grup consolidat 2021 SGR 567.

En el cas de la respiració, analitzada en el nostre llibre des d’una pluralitat de disciplines i d’enfocaments, ens trobem amb un eix fonamental de connexió i síntesi entre diferents aspectes i nivells de l’ésser humà, des dels més bàsics, viscerals, inconscients i involuntaris processos al servei del manteniment de la vida, com també, en l’altre extrem, les més subtils formes d’autoconsciència i de lliure determinació, vinculades al desenvolupament personal i a les operacions mentals de més alt nivell.

La respiració –una funció fisiològica fonamental i absolutament imprescindible per a la supervivència– apart del seu tractament científic, pot ser estudiada en termes que trascendeixen la perspectiva clínica. Així, tot i la originalitat o novetat de la temàtica, assistim en els darrers anys a un creixement exponencial de l’interès per aquest fenomen en el context de les ciències humanes i socials, així com una creixent literatura a nivell filosòfic. Com a mostra de l’interès creixent per la temàtica des d’una perspectiva humanística i interdisciplinària podem citar, per exemple, el projecte “Life of Breath. A medical humanities research project exploring breathing and breathlessness” (2015-2020) liderat per les universitats de Bristol i Durham i finançat per la fundació Wellcome (https://lifeofbreath.webspace.durham.ac.uk/); un recent Congrés Internacional a la ciutat eslovena de Portoroz: International Conference “Respiratory Philosophy: a Paradigm Shift”, Portorož, 18-21 Juny 2023 i, també, els abundants articles publicats recentment en revistes internacionals per autors de prestigi com Petri Berndtson, Jane Macnaughton, Havi Carel, Ryan McCormack, Alice Malpass, Brian Lande o Tim Ingold, entre d’altres.

Vivir del aire, pensar la respiración, es compon de quatre parts, que procuren conjuminar respectivament, entorn d’un concret motiu temàtic, la varietat d'assajos que aquí s’ofereixen. Així, la primera part, Filosofia de la respiración, sense pretensió d’exhaustivitat, ofereix una mirada a la història de la filosofia, seleccionant alguns autors o moments representatius (els Vedanta hindús, els autors estoics, el pensament medieval, Schelling, Merleau-Ponty i Sloterdijk, especialment) en els quals es concedeix a la respiració un estatut filosòfic o una significació que transcendeix la seva funcionalitat fisiològica.

En la segona part del llibre, Fenomenologia de la respiración, es duu a terme una descripció detallada de l’experiència de la respiració des d'una òptica fenomenològica, tant en contextos de salut i benestar, com en situacions adverses que dificulten l’exercici espontani de la respiració, a partir d’autors com Husserl, Merleau-Ponty, Maine de Biran, Michel Henry, etc.

La tercera part del llibre, Práctica, Ética y Política de la respiración, enfoca la respiració en el punt d’articulació entre allò voluntari i allò involuntari, que implica la seva modelabilitat a través dels hàbits, el seu possible control en relació a l’estabilitat emocional, i la seva restricció, limitació o contaminació com a formes d’agressió o de coacció en una perspectiva laboral, social o política.

En la quarta i última part d’aquest llibre, Estética de la respiración, es mostra com l’aire i la respiració poden ser objecte de representació artística o bé trobar-se en el rerefons de la vivència i de la pràctica de les arts escèniques o de la dansa, molt especialment en el context contemporani.

UN EXERCICI DE FILOSOFIA IMPURA

2025-10-06T11:34:58Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2025/10/25 |Lloc=La Central Raval |Titol=UN EXERCICI DE FILOSOFIA IMPURA |Ponent=Rosa Mascarell Dauder |Descripcio presentacio=Màster en Estètica i Teor...».

{{Acte
|Data=2025/10/25
|Lloc=La Central Raval
|Titol=UN EXERCICI DE FILOSOFIA IMPURA
|Ponent=Rosa Mascarell Dauder
|Descripcio presentacio=Màster en Estètica i Teoria de les arts (UAM), Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació (UV). Membre del Patronat la Fundació María Zambrano i de la Fundació Francisco Brines. Ex-directora del CEIC Alfons el Vell. Forma part de diferents associacions a nivell nacional i internacionals que advoquen per la visibilitat i presència de les dones en totes les àrees del saber.

Va treballar com a secretària personal i documentalista de la filòsofa María Zambrano, realitzant la primera ordenació completa del seu arxiu i biblioteca, a més d’encarregar-se de l’edició de Los bienaventurados, la preparació de Los sueños y el tiempo i els escrits sobre poesia que es van publicar de manera pòstuma com Algunos lugares de la poesía.

Ha viscut en diverses ciutats europees com Estocolm, Athlone i Aquisgrà, a més de Madrid, València, Gandia i Ador. A Aquisgrà es va dedicar a la gestió de projectes internacionals de telecomunicació per a la empressa ERICSSON Eurolab Deutschland.

Com a comissària ha portat endavant les exposicions anuals de Trevisan International Art en l’Ateneu de Madrid des de l’any 2013 fins a 2018. En 2017 va comissariar l’exposició Alfons Roig i la Generació del 27, produïda pel MuVIM. Comissària de la Biennal Lluït_Art per al Col•lectiu Öbertament, dedicada a l’art outsider, a més de les quatre edicions de Dones Sàvies Gandia.

Com a pintora, ha rebut diversos premis, entre ells el Premi Ercole D’Este 2009 de la Fira d’Art Internacional de Ferrara. Premi De Marchi 2014 de l’exposició internacional The illusion of reality, Bolonya. Premio Cultura del Grup Ràdio Gandia en 2017 que engloba tant la meva labor com pintora i gestora, els meus articles per a diversos mitjans i com a dinamitzadora de la cultura en general.
|Bibliografia=Epistolario Alfons Roig – María Zambrano (1955- 1985),(Institut Alfons el Magnànim, 2017), editora.
María Zambrano Filósofa de la Generación del 27 (Editorial Antígona, 2020).
Más Luz/ Més llum (Edicions 96, 2022).
Variaciones sobre un mismo exilio, (Loto Azul, 2024), poemari
Exilio francés. Mi viaje al Jura de María Zambrano (Loto Azul, 2025).
Cartografies (Bullent, 2025). Premi d’assaig Josep Vicent Marqués de la Ciutat de València 2024.
}}
Cartografies, és un assaig filosòfic que utilitza el pensament de filòsofs de referència –aquells que conformen el corpus dels clàssics–, per a bastir una reflexió l’objectiu de la qual és aprendre a viure amb plenitud. Rosa Mascarell ha viscut un periple vital intens, vivències molt negatives i altres enormement positives i posa a disposició dels lectors les idees que l’han ajudat a ella a assolir l’equilibri interior. Per a fer-ho se serveix d’una combinació impura d’estils i gèneres dits menors, com ara l’epístola, el dietari o la confessió i els mescla en una simfonia caòtica alhora que orientada. Les seues lectures ens permeten anar fullejant el món al complet de la mateixa manera que recorreríem els llibres i cadascun d’aquests podria esdevenir un mapa de ruta per a construir la nostra cartografia personal

....................................

Presenta la sessió la Maria Elizalde, llicenciada en Filosofia i Documentació, doctora en Filosofia per la Universidad Autónoma de Madrid amb la tesi “Miguel Pizarro Zambrano, poeta y pensador del 27”. Ha publicat el llibre Miguel Pizarro: la vida vivida y transformada en poesía (2021), i ha participat en diverses monografies sobre María Zambrano com: “Un canto a María Zambrano” (ed. Nieves Rodríguez), “María Zambrano, filósofa del 27” (autores Rosa Mascarell y Amparo Zacarés), “María Zambrano: between the Caribbean and the Mediterranean” (ed. Madeline Cámara). Ha publicat diversos articles al voltant de María Zambrano i la Generación del 27 en revistes especialitzades com Aurora, Antígona, Aleph, Revista de Hispanismo Filosófico. Està pendent de publicació la seva col•laboració al llibre “María Zambrano en América: la aurora que no cesa” (ed. Madeline Cámara). Actualment és professora de filosofia al Departament d’Educació i professora col•laboradora d’Estètica i teoria de l’art a la UOC, dins els estudis d’Humanitats. A més, forma part del Seminario María Zambrano de la UB.

EL MUNDO DESENCANTADO: EL NACIMIENTO DEL PESIMISMO FILOSOFICO

2025-08-22T18:28:28Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2025/09/13 |Lloc=La Central Raval |Titol=EL MUNDO DESENCANTADO: EL NACIMIENTO DEL PESIMOSMO FILOSOFICO |Ponent=José Carlos Ibarra Cuchillo |Descripcio pr...».

{{Acte
|Data=2025/09/13
|Lloc=La Central Raval
|Titol=EL MUNDO DESENCANTADO: EL NACIMIENTO DEL PESIMOSMO FILOSOFICO
|Ponent=José Carlos Ibarra Cuchillo
|Descripcio presentacio=Filósofo, editor y traductor, especializado en idealismo alemán y pesimismo filosófico. Es fundador y director de la Revista Hénadas de pesimismo filosófico, además de miembro de la Sociedad Internacional de Pesimismo Filosófico y de la International Society of Boredom Studies. En el ámbito de la divulgación, colabora regularmente en El vuelo de la lechuza. Es autor del libro "Desencanto. Breve historia del pesimismo filosófico en Alemania (1740–1869)" (Guillermo Escolar, 2025), en el que analiza cómo el fracaso de las promesas sociopolíticas y científicas durante el siglo XIX impulsó el surgimiento del pesimismo filosófico en Alemania.
|Bibliografia="Desencanto: Breve historia del pesimismo filosófico en Alemania" de José Carlos Ibarra Cuchillo.
"Weltschmerz. El pesimismo en la filosofía alemana: 1860-1900" de Frederick C. Beiser.
"El pesimismo y sus adversarios" de Agnes Taubert.
"Sobre el pesimismo" de Georg Simmel.
"Escritos sobre feminismo, ateísmo y pesimismo. Proposiciones cardinales del pesimismo. Intentos modernos de sustituir a la religión" de Helene von Druskowitz.
}}
En esta sesión reflexionaremos a partir del ensayo de José Carlos Ibarra Cuchillo, Desencanto, que propone una lectura crítica del presente no tanto desde el “desencantamiento” del mundo —esa pérdida de lo mágico o lo sagrado de la que hablaba Weber—, sino desde el desencanto íntimo del individuo ante el fracaso del ideal moderno de progreso. Este café filosófico nos invita a explorar si, en este primer cuarto del siglo XXI, el pensamiento pesimista puede ser más que una rendición: una forma lúcida y honesta de habitar un mundo en crisis.

"¿NECESITAMOS LÍMITES? REIMAGINAR EL CRECIMIENTO EN UN PLANETA FINITO"

2025-05-31T16:49:05Z

Sara:

{{Acte
|Data=2025/06/14
|Lloc=La Central Raval
|Titol=¿NECESITAMOS LÍMITES? REIMAGINAR EL CRECIMIENTO EN UN LANETA FINITO
|Ponent=Giorgos Kallis
|Descripcio presentacio=Científico ambiental, profesor ICREA en el Instituto de Ciencia y Tecnología Ambientales (ICTA-UAB) y una voz destacada en economía ecológica y decrecimiento. Con formación en ingeniería ambiental (Imperial College London) y un doctorado en política ambiental (Universidad del Egeo), su trabajo cuestiona las raíces político-económicas de la degradación ecológica y defiende modelos de prosperidad sin crecimiento. Es autor de "Límites: Ecologia y libertad), "Caso por el decrecimiento" (2021) y coeditor del "Vocabulario del decrecimiento" (2023).
|Bibliografia=- (2025) Gente que no quiere viajar a Marte. Jorge Reichmann. Los Libros de la Catarata.
- (2023) Eco-feminismos: la sostenibilidad de la vida: 4 (señales). Yayo Herrero. Icaria editorial.
- (2023) Menos es más, como el decrecimiento salvara al mundo. Jason Hickel. Capitán Swing.
- (2022) A favor del decrecimiento . Girogos Kallis, Susan Paulson, Giacomo D'Alisa, Federico Demaria. Icaria.
- (2021) Los cinco elementos: Una cartilla de alfabetización ecológica. Yayo Herrero. ARCADIA.
- (2021) El ecologismo de los pobres: Conflictos ambientales y lenguajes de valoración. Joan Martínez Alier. Icaria.
- (2020) Límites: Ecología y libertad. Giorgos Kallis, Traducido por Cristina Zelich. ARCADIA.
- (2016) Decrecimiento: Vocabulario para una nueva era. Giorgos Kallis, Federico Demaria y Giacomo D'Alisa. Icaria.
- (2013) Economía ecológica y política ambiental. Joan Martínez Alier. Fondo de Cultura Económica.
- (2012) Interdependientes y ecodependientes: Ensayos desde la ética ecológica. Jorge Reichmann. Proteus Libros y Servicios Editoriales.
- (2011) ¿Cómo vivir?: Acerca de la vida buena. Jorge Reichmann. Los Libros de la Catarata.
}}
La cultura occidental celebra el mito de la superación sin fin: "Los únicos límites están en tu cabeza". Pero este ideal, vinculado al capitalismo y su obsesión por el crecimiento ilimitado, choca con la realidad de un planeta agotado. ¿Cómo hemos llegado a normalizar un sistema que destruye la vida? ¿Es posible redefinir los límites no como restricciones, sino como umbrales éticos para una convivencia justa y ecológica?

En esta sesión, Giorgos Kallis —referente global del decrecimiento— nos hablará sobre su libro "Límites: Por qué Malthus estaba equivocado y por qué los ecologistas deberían preocuparse".

"¿NECESITAMOS LÍMITES? REIMAGINAR EL CRECIMIENTO EN UN PLANETA FINITO"

2025-05-31T16:48:05Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2025/06/14 |Lloc=La Central Raval |Titol=¿NECESITAMOS LÍMITES? REIMAGINAR EL CRECIMIENTO EN UN LANETA FINITO |Ponent=Giorgos Kallis |Descripcio presenta...».

{{Acte
|Data=2025/06/14
|Lloc=La Central Raval
|Titol=¿NECESITAMOS LÍMITES? REIMAGINAR EL CRECIMIENTO EN UN LANETA FINITO
|Ponent=Giorgos Kallis
|Descripcio presentacio=Es científico ambiental, profesor ICREA en el Instituto de Ciencia y Tecnología Ambientales (ICTA-UAB) y una voz destacada en economía ecológica y decrecimiento. Con formación en ingeniería ambiental (Imperial College London) y un doctorado en política ambiental (Universidad del Egeo), su trabajo cuestiona las raíces político-económicas de la degradación ecológica y defiende modelos de prosperidad sin crecimiento. Es autor de "Límites: Ecologia y libertad), "Caso por el decrecimiento" (2021) y coeditor del "Vocabulario del decrecimiento" (2023).
|Bibliografia=- (2025) Gente que no quiere viajar a Marte. Jorge Reichmann. Los Libros de la Catarata.
- (2023) Eco-feminismos: la sostenibilidad de la vida: 4 (señales). Yayo Herrero. Icaria editorial.
- (2023) Menos es más, como el decrecimiento salvara al mundo. Jason Hickel. Capitán Swing.
- (2022) A favor del decrecimiento . Girogos Kallis, Susan Paulson, Giacomo D'Alisa, Federico Demaria. Icaria.
- (2021) Los cinco elementos: Una cartilla de alfabetización ecológica. Yayo Herrero. ARCADIA.
- (2021) El ecologismo de los pobres: Conflictos ambientales y lenguajes de valoración. Joan Martínez Alier. Icaria.
- (2020) Límites: Ecología y libertad. Giorgos Kallis, Traducido por Cristina Zelich. ARCADIA.
- (2016) Decrecimiento: Vocabulario para una nueva era. Giorgos Kallis, Federico Demaria y Giacomo D'Alisa. Icaria.
- (2013) Economía ecológica y política ambiental. Joan Martínez Alier. Fondo de Cultura Económica.
- (2012) Interdependientes y ecodependientes: Ensayos desde la ética ecológica. Jorge Reichmann. Proteus Libros y Servicios Editoriales.
- (2011) ¿Cómo vivir?: Acerca de la vida buena. Jorge Reichmann. Los Libros de la Catarata.
}}
La cultura occidental celebra el mito de la superación sin fin: "Los únicos límites están en tu cabeza". Pero este ideal, vinculado al capitalismo y su obsesión por el crecimiento ilimitado, choca con la realidad de un planeta agotado. ¿Cómo hemos llegado a normalizar un sistema que destruye la vida? ¿Es posible redefinir los límites no como restricciones, sino como umbrales éticos para una convivencia justa y ecológica?

En esta sesión, Giorgos Kallis —referente global del decrecimiento— nos hablará sobre su libro "Límites: Por qué Malthus estaba equivocado y por qué los ecologistas deberían preocuparse".

LA RACIONALITAT DE LA BARBÀRIE.. COMUNITAT POLULAR, IMPERI I EXTERMINI EN L'EXPERIÈNCIA DEL NACIONALSOCIALISME.

2025-05-02T11:46:42Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2025/05/24 |Lloc=La Central Raval |Titol=LA RACIONALITAT DE LA BARBÀRIE. COMUNITAT POPULAR, IMPERI I EXTERMINI EN L'EXPERIÈNCIA DEL NACIONALSOCIALISME |...».

{{Acte
|Data=2025/05/24
|Lloc=La Central Raval
|Titol=LA RACIONALITAT DE LA BARBÀRIE. COMUNITAT POPULAR, IMPERI I EXTERMINI EN L'EXPERIÈNCIA DEL NACIONALSOCIALISME
|Ponent=Ferran Gallego
|Descripcio presentacio=Doctor en Història Contemporània. Fins a la seva jubilació el setembre de 2024 va ser professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va impartir, durant més de quinze anys, una assignatura d’història del feixisme, especialment dedicada al nacionalsocialisme alemany. Ha publicat una vintena de llibres sobre feixisme i neofeixisme, destacant: De Múnich a Auschwitz (2001), Neofascistas (2004), Todos los hombres del Führer (2006), El evangelio fascista. La formación de la cultura política del franquismo, 1930-1950 (2014) i La Contrarrevolución pendiente. Ensayos sobre fascismo español (2024).
|Bibliografia=G. Aly, La utopía nazi. Cómo Hitler compró a los alemanes. Barcelona, Crítica 2006
F. Gallego, De Múnich a Auschwitz. Una historia del nazismo (1919-1945) Barcelona, Plaza y Janés, 2001
C. Ingrao, Creer y destruir. Los intelectuales en la máquina de guerra de las SS. Barcelona, Acantilado, 2017
P. Payá (ed), Desde las cenizas de Auschwitz. Historia, memoria, educación. Granada, Comares, 2019
C. Browning, The Origins of the Final Solution, The evolution of Nazi Jewish Policy (september 1939 – March 1942). Lincoln, University of Nebraska Press, 2004
C. Ingrao, La promesse de l’Est. Espérance nazie et génocide (1939-1943). Paris, Seuil 2016
}}
La reducció de l’ideari nazi a l’antisemitisme, i la consideració de tots els altres aspectes de la seva llarga trajectòria (1919-1945) com a purs recursos instrumentals per aconseguir l’extermini dels jueus europeus, deixen en la foscor elements substancials que van ser objectius radicals del Tercer Reich (la creació de la Volksgemeinschaft, l’imperi a l’Est, la construcció d’una economia industrial competitiva amb els imperis occidentals) sense els quals ni tan sols l’extermini resulta comprensible en la seva dimensió més “funcional”. L’objectiu de la xerrada és plantejar el procés constituent d’un feixisme de masses, la radicalització autònoma de la societat alemanya de l’època de Weimar, l’organització de la comunitat/Estat nacionalsocialista i la definició dels objectius complementaris d’imperi i comunitat popular. La relació necessària entre nazisme i antisemitisme/extermini es pot entendre, així, d’una forma que permet inserir l’Holocaust en una dinàmica complexa que exigia els recursos d’un Estat modern i burocràtic, en la mateixa mesura en què demanava l’impuls d’una ideologia racial com a base de fabricació de la Volksgemeinschaft.

L'ACTUALITAT DE LA CRÍTICA A LA RAÓ PURA

2025-02-20T18:32:34Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2025/03/01 |Lloc=La Central Raval |Titol=L'ACTUALITAT DE LA CRITICA RAÓ PURA ARRAN DE LA NOVA TRADUCCIÓ AL CATALÀ |Ponent=Salvi Turró i Joan González...».

{{Acte
|Data=2025/03/01
|Lloc=La Central Raval
|Titol=L'ACTUALITAT DE LA CRITICA RAÓ PURA ARRAN DE LA NOVA TRADUCCIÓ AL CATALÀ
|Ponent=Salvi Turró i Joan González
|Descripcio presentacio=Salvi Turró i Tomàs (Barcelona, 21 d'agost de 1956) és filòsof i escriptor, doctor en filosofia i professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.
Va obtenir el grau de llicenciatura el 1978 amb la tesi Descartes y los orígenes de la moderidad, dirigida pel Dr. Emilio Lledó. Es va doctorar en filosofia el 1985 amb la tesi Antecedentes kantianos de la filosofía del espíritu, dirigida per. Ramon Valls. Ha coordinat diversos programes de doctorat de la Facultat, ha estat investigador principal dels projectes El modelo transcendental en la filosofía moderna y contemporánea (1998-2001) i Fundamentación y facticidad (2003-06).

Joan González és professor titular a la Universitat de les Illes Balears i imparteix l'assignatura de metafísica. Actualment presideix la Sociedad Española de Fenomenología. Entre les seves publicacions destaca l'edició i traducció, amb Francesc Pereña, de les "Meditacions cartesianes" d'Edmund Husserl (Edicions de la UB, 2016), "La mesura del temps" (IEC, 2007) i "Mercancía y deuda. Aportación de la fenomenología a la teoría monetaria" (Herder, 2022).
|Bibliografia=• (2025) L’esfinx de la modernitat. Escrits en homenatge a Salvi Turró, Àlex Mumbrú Mora, José M.ª Sánchez de León Serrano. Edicions UB.
• (2024) La crítica de la raó pura, Immanuel Kant. Traducció i notes de Miquel Montserrat Capella, Edicions UB.
• (2022) Mercancía y deuda. Aportación de la fenomenología a la teoría monetaria, Joan González. Editorial Herder.
• (2017) Meditacions cartesianes, Edmund Husserl, edició i traducció de Joan González i Francesc Pereña. Edicions UB.
• (2016) Filosofia i Modernitat. La reconstrucció de l’ordre del món. Salvi Turró, Edicions UB.
• (2011) Fichte: de la consciència a l’absolut. Salvi Turró, Edicions Omicron.
• (2007) La mesura del temps, Joan González. Institut d’Esctudis Catalans.
• (2006) AA.VV., Fonamentació i facticitat en l’idealisme alemany i la fenomenologia. Salvi Turró, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.
• (1997) Lliçons sobre història i dret a Kant. Salvi Turró, Edicions Universitat de Barcelona.
• (1997) Descartes i l’esperit del Barroc. Salvi Turró, Institut Estudis Ilerdencs.
• (1996) Tránsito de la naturaleza a la historia en la filosofía de Kant. Salvi Turró, Anthropos Editorial, Barcelona.
}}
Amb motiu de la presentació de la nova traducció de la "Crítica de la raó pura" (traducció i notes de Miquel Montserrat Capella, revisada pels Drs. Salvi Turró i Josep Monserrat), és un bon moment per revisitar la seva vigència i actualitat en alguns dels temes que preocupen a la filosofia del nostre present. Després d'un comentari a la nova traducció catalana del text, els Drs. Salvi Turró i Joan González encetaran un diàleg entre la relació filosofia - cosmologia en la proposta de Kant, per una banda, i alguna de les darreres propostes d'articulació de la fenomenologia com a cosmologia.

LA FILOSOFIA EN L’ÈPOCA DE LA REPRODUCTIBILITAT DIGITAL

2025-01-25T19:14:18Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2025/02/01 |Lloc=La Central Raval |Titol=LA FILOSOFIA EN L’ÈPOCA DE LA REPRODUCTIBILITAT DIGITAL |Ponent=Laura Llevadot i Joan-Carles Mèlich |Descripc...».

{{Acte
|Data=2025/02/01
|Lloc=La Central Raval
|Titol=LA FILOSOFIA EN L’ÈPOCA DE LA REPRODUCTIBILITAT DIGITAL
|Ponent=Laura Llevadot i Joan-Carles Mèlich
|Descripcio presentacio=Laura Llevadot és Doctora per la Universitat de Barcelona amb la tesi sobre el filòsof Soren Kierkegaard. Professora de Filosofia Contemporània a la UB , la seva investigació gira entorn de la filosofia francesa del segle XX amb qüestions com l’alteritat, la deconstrucció, l’estètica i el pensament polític postfundacional. El 2014 va impulsar el Primer Festival de Filosofia Barcelona Pensa, seguint el model de diverses ciutats franceses. El 2017 va dirigir un projecte editorial en llengua catalana sobre el pensament polític postfundacional. Ha publicat diversos llibres entre ells Mi herida existía antes que yo. Feminismo y crítica de la diferencia sexual, Tusquets editores 2022.
Joan-Carles Mèlic és Doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona. Exerceix actualment com a professor titular de Filosofia de l’Educació a la mateixa Universitat. El seu pensament gira entorn el concepte de filosofia de la finitud i l’ètica de la compassió, i per aquesta raó va estudiar a fons autors com Primo Levi, Elie Wiesel i Jorge Semprún. Ha publicat diversos llibres, entre ells Etica de la compasión, Herder, 2010; Lógica de la crueldad, Herder 2014; La sabiduría de lo incierto, Tusquets editores 2019 i La fragilidad del mundo, Tusquets editores 2021.
|Bibliografia=Llevadot, L., Jacques Derrida: Democràcia i sobirania, Gedisa, 2019.
Mèlich, J-C., La fragilitat del món, Tusquets, 2022.
Benjamin, Walter, La obra de arte en la era de su reproducción técnica, Editorial Alma, 2023.
Afegim com a publicacions imminents:
Llevadot, L., 4227 suicidis no exemplars, HyO Editors, 2025.
Mèlich, J-C., El escenario de la existencia. Ensayo sobre el drama humano, Tusquets,, 2025
}}
A partir de la reflexió de Walter Benjamin sobre la reproductibilitat tècnica, debatrem sobre el mode com la tecnologia digital i el cibercapitalisme afecta la nostra percepció i els nostres modes de vida i pensament, per tal d'esbrinar quin és la funció de la filosofia avui, tenint en compte el seu context tecnològic.

APOCALIPSI, UTOPIA I REBEL•LIÓ

2025-01-02T19:04:39Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2025/01/18 |Lloc=La Central Raval |Titol=APOCALIPSI, UTOPIA I REBEL•LIÓ |Ponent=Emma Grau i Cabré |Descripcio presentacio=Emma Grau i Cabré (Barcelon...».

{{Acte
|Data=2025/01/18
|Lloc=La Central Raval
|Titol=APOCALIPSI, UTOPIA I REBEL•LIÓ
|Ponent=Emma Grau i Cabré
|Descripcio presentacio=Emma Grau i Cabré (Barcelona, 1999) és historiadora de la filosofia i traductora. Actualment treballa per La Casa dels Clàssics i la Societat Catalana de Filosofia, a més de col•laborar amb el VilaPensa i altres projectes culturals. Ha estudiat Filosofia i Filologia Clàssica, i està cursant el màster de Cultures Medievals. Els seus àmbits de recerca inclouen la filosofia antiga i la renaixentista, la filosofia de la història i la filosofia dels videojocs.
|Bibliografia=T. Campanella, La Ciudad del Sol (trad. M.Á. Granada), Tecnos, 2007
T. Campanella, Composición de mis libros y sobre el método de estudio
correcto (trad. E. Grau i Cabré), Tecnos, 2023
N. Cohn, En pos del milenio (trad. Julio Monteverde), Pepitas de calabaza, 2020
M.Á. Granada, Filosofía y religión en el Renacimiento, Thémata, 2021
}}
Que és més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme es diu per suscitar una alternativa, però, històricament, imaginar la fi del món ha estat la manera de concebre com a possible un canvi radical en l’estat de coses del món sencer. L’apocalipsi com a esperança de transformació va servir de motor de revolta a autors com Tommaso Campanella, que empresonat va escriure la seva utopia, La Ciutat del Sol, empès pel mateix anhel de canvi polític que l’havia implicat com a profeta en la rebel•lió de Calàbria de 1599. En aquest Cafè explorarem el lligam teòric i pràctic del pensament apocalíptic, l’utòpic i el revolucionari, tant en la història de la filosofia com en les propostes i preocupacions presents.

APRENDRE A IMAGINAR

2024-11-23T18:20:01Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2024/11/23 |Lloc=La Central Raval |Titol=APRENDRE A IMAGINAR |Ponent=Marina Grcés |Descripcio presentacio=Marina Garcés (Barcelona, 1973), és filòsofa...».

{{Acte
|Data=2024/11/23
|Lloc=La Central Raval
|Titol=APRENDRE A IMAGINAR
|Ponent=Marina Grcés
|Descripcio presentacio=Marina Garcés (Barcelona, 1973), és filòsofa i professora de la Universitat Oberta de Catalunya, on dirigeix el Màster de Filosofia pels Reptes contemporanis i el grup de recerca Mussol. És autora de múltiples llibres traduïts a diferents llengües i col•labora habitualment amb projectes col•lectius, mitjans de comunicació i institucions culturals. Entre d'altres projectes, és co-directora de l'Escola de pensament i impulsora del col•lectiu Espai en Blanc.
|Bibliografia=Garcés, M., El temps de la promesa, Anagrama, 2023
Garcés, M., Escola d'aprenents, Galaxia Gutenberg, 2020
Garcés, M., Males companyies, Galaxia Gutenberg, 2022
Garcés, M., Nova il•lustració radical, Anagrama, 2017
Garcés, M., Spivak, G., L'educació del futur, Breus, CCCB
}}
La imaginació es té o s'aprèn? La filòsofa Gayatri Spivak deia que la imaginació és entrenar la capacitat d'estranyament. Cal que ens estranyem per començar a imaginar? Cal deixar arribar els estranys per posar-nos al seu lloc? Vivim en temps en què s'insisteix molt en totes les formes possibles de col•lapse, inclòs el col•lapse de la imaginació mateixa. Com es repeteix sovint, ens és més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme. I aquest lloc comú ja el podem aplicar a moltes realitats properes. En aquest Cafè conversarem entorn d'aquests límits amb el propòsit de posar-los en qüestió i sota una mirada crítica. Per això parlarem d'aprenentatges, de vincles i d'escenaris de futur.

DALÍ, MÉS ENLLÀ DE L'ARTISTA

2024-10-11T15:10:51Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2024/10/26 |Lloc=La Central Raval |Titol=DALÍ, MÉS ENLLÀ DE L'ARTISTA |Ponent=Raquel Pena, Oscar Jané i Jordi Riba |Descripcio presentacio=Raquel Pena...».

{{Acte
|Data=2024/10/26
|Lloc=La Central Raval
|Titol=DALÍ, MÉS ENLLÀ DE L'ARTISTA
|Ponent=Raquel Pena, Oscar Jané i Jordi Riba
|Descripcio presentacio=Raquel Pena Martínez (Santa Eulàlia de Ronçana, 1985) es va formar en Filosofia i es va donar a conèixer com a guanyadora del VI Premi Francesc Garriga de poesia (2021), amb una obra publicada per Adia Edicions, La Breu Edicions, Edicions del Buc i Cafè Central. A més, ha estat reconeguda amb la beca Montserrat Roig per un projecte centrat en la relació entre la dona, la cançó i la revolució industrial. D’uns anys ençà, co-coordina, juntament amb Sara Alier i Angel Tamayo, el Cafè Filosòfic Pensa, un espai de diàleg sobre pensament i ciutat situat a la llibreria La Central del Raval. Al llarg de la seva trajectòria professional, ha exercit com a docent en diversos instituts públics de Catalunya i ha impartit seminaris de filosofia a la Fundació Universitària Martí l’Humà. Actualment, col•labora amb Joana Dark, un projecte sonor que explora les arrels rurals de les nostres tradicions i costums.

Oscar Jané Checa (1974) es Professor Titular d'Història a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat Investigador ‘Ramón y Cajal’ a la UAB (2010-2015) i altres programes de recerca (entre 2005 i 2010). Ha realitzat els seus estudis d’Història a la Universitat de Montpeller i a la Universitat de Toulouse-Le Mirail. És Doctor en Història per les Universitats de Toulouse- Le Mirail i l’Autònoma de Barcelona (2003). Treballa des de fa temps en temes relacionats amb les fronteres, les identitats col•lectives, la història local i els escrits personals. Ha fet els seus estudis universitaris a França. Codirigeix la revista de cultura Mirmanda (Perpinyà-Figueres) amb l'Eric Forcada i organitza sovint actes i debats en relació a temes sobre la cultura del país amb els amics i amigues de Mirmanda.

Jordi Riba és professor de Filosofia en la Universitat Autònoma de Barcelona y professor visitant de la Universitat Paris8. Es membre associat del seu laboratori d’estudis i investigacions “Logiques contemporaines de la philosophie. La seva investigació actual se centra en el estudi de paper de la filosofia en les formes democràtiques emergents. Anteriorment, a part del seu treball sobre el filòsof francès del segle XIX, Jean-Marie Guyau, ha desenvolupat el tema de la crisis permanent como a eina interpretativa de la modernitat. Ha publicat, entre d’altres, Republicanismo sin república, (Barcelona: Bellaterra, 2014), Alain Badiou: lo político y la política (Barcelona, Gedisa: 2019), La crisis permanente (Barcelona: NED, 2021); Miguel Abensour: la democracia contra el Estado (Barcelona: Gedisa: 2022); igualment, ha co- coordinat, La Fraternité réveillée, (París: Harmattan, 2016); Un nouveau regard sur la solidarité, (Paris: Harmattan, 2018); i, 33 conceptos para disolver las medidas político- sanitarias en la pandemia (Barcelona: Terra Ignota, 2021); Jean-Marie Guyau et ses contemporains, (Lyon, ed. ENS, 2023); Acontecimiento y prácticas emancipatorias (Barcelona, ed. Bellaterra, 2023); Maquiavelo y la materialidad de la teoría política (Barcelona, ed. Bellaterra, 2024).
|Bibliografia=Presentació Revista Mirmanda
}}
Amb aquest número de Mirmanda [17-18 (2022-2023) volem mostrar la personalitat i els pensaments reals que s’amagaven rere l’estètica del geni de Port Lligat. Gràcies a diversos estudis, publicats majoritàriament ja al segle XXI, se sap que l’obra escrita de Salvador Dalí té un pes molt més important del que sempre s’havia considerat en estudiar la seva figura, i que hi trobem el cor de la qüestió: el valor de les seves idees, els aspectes més profunds de la seva mentalitat, el seu ultralocalisme universal.

Una de les característiques més destacades del seu art és la forta càrrega cognitiva, simbòlica i conceptual que conté: un pintor que té tant d’interès en expressar les seves nocions del funcionament de la realitat que s’atipa d’avisar que l’important de la seva obra és la cosmogonia, el sistema d’idees a través del qual entén el món. Un pintor així és, en realitat, un il•lustrador del pensament i, per tant, un filòsof-poeta. L’art de Dalí proposa una visió de la realitat molt singular i provoca haver d’emetre opinions al respecte, ens interpel•la dialècticament. Així, el seu component provocador porta les característiques pròpies d’un manifest filosòfic, el qual estudia i teoritza amb especial predilecció el fenomen de la creativitat.

LOS PASADOS DE LA REVOLUCIÓN. LOS MÚLTIPLES CAMINOS DE LA MEMORIA REVOLUCIONARIA.

2024-08-31T17:29:37Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2024/09/28 |Lloc=La Central Raval |Titol=LOS PASADOS DE LA REVOLUCIÓN. |Ponent=Edgar Straehle |Descripcio presentacio=Edgar Straehle es técnico superior...».

{{Acte
|Data=2024/09/28
|Lloc=La Central Raval
|Titol=LOS PASADOS DE LA REVOLUCIÓN.
|Ponent=Edgar Straehle
|Descripcio presentacio=Edgar Straehle es técnico superior en Arte e Historia en el MUHBA (Museo de Historia de Barcelona), profesor de Filosofía de la Universidad de Barcelona e investigador del Seminario Filosofía y Género / ADHUC—Centro de Investigación Teoría, Género, Sexualidad. Licenciado en Historia, en Filosofía y en Antropología, se ha doctorado en Filosofía con una tesis doctoral sobre Hannah Arendt y el concepto de autoridad. Su investigación se centra en la filosofía política, en la filosofía de la historia y en la historia de la memoria, en especial en la época contemporánea. Es autor de libros como Claude Lefort. La inquietud de la política (2017), Memoria de la revolución (2020) o Los pasados de la revolución (2024).
|Bibliografia=H. Arendt, Sobre la revolución. Madrid, Alianza, 2013.
W. Benjamin, Tesis sobre el concepto de historia y otros ensayos sobre historia y política. Madrid, Alianza, 2021.
E. Bloch, El principio esperanza. Madrid, Trotta, 2004-2006.
E. Straehle, Los pasados de la revolución. Los múltiples caminos de la memoria revolucionaria. Tres Cantos, Akal, 2024.
E. Traverso, Revolución. Una historia intelectual, Tres Cantos, Akal, 2022.
}}
Tradición y revolución son dos palabras habitualmente entendidas como antagónicas e incompatibles, lo que de paso ha conducido a desatender una cuestión como la tradición revolucionaria. Por extensión, eso ha derivado asimismo en que la relación de las revoluciones con sus propios pasados y sus propias memorias haya sido insuficientemente estudiada en detalle. El objetivo de esta charla, que parte del libro Los pasados de la revolución, consiste en paliar esta desatención, encarar este lado retrospectivo de las revoluciones y analizar la riqueza, complejidad y productividad de las tradiciones y memorias revolucionarias, tanto desde una perspectiva histórica como filosófica. Es decir, no centrarse tanto en la historia de las revoluciones como en la compleja historia de sus memorias. Al fin y al cabo, toda revolución no solo ha desafiado el presente del momento, y asimismo el pasado oficial que lo legitimaba, sino que para ello se ha apoyado de diversas maneras en relatos y recuerdos del pasado. El objetivo consiste en mostrar cómo cada revolución debió repensarse y renovarse desde unos referentes que, según el caso, podían servir como vehículos de reflexión, inspiración, expresión, legitimación, identificación, movilización o refuerzo simbólico

EL SUEÑO COMO PROBLEMA FILOSÓFICO

2024-05-27T15:36:00Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2024/06/08 |Lloc=La Central Raval |Titol=EL SOMNI COM PROBLEMA FILOSÒFIC |Ponent=Miquel À. Riera |Descripcio presentacio=Miquel À. Riera és psicoanali...».

{{Acte
|Data=2024/06/08
|Lloc=La Central Raval
|Titol=EL SOMNI COM PROBLEMA FILOSÒFIC
|Ponent=Miquel À. Riera
|Descripcio presentacio=Miquel À. Riera és psicoanalista i subdirector de la llibreria La Central. Va estudiar a la Université Paris-IV La Sorbonne, a la Université Lyon-III Jean Moulin i a la Universitat de Barcelona. Dins de l'àmbit psicoanalític es va formar en l'orientació freudiana i lacaniana a l'École Lacanienne de Psychanalyse, l'Association Lacanienne International i al Fòrum psicoanalític de Barcelona, entre d'altres. És membre del Fòrum Psicoanalític de Barcelona i soci d'Apertura para Otro Lacan (APOLa), associació que es dedica a investigar noves lectures i clíniques derivades de l'obra de Jacques Lacan. A més, participa en diferents espais de supervisió de casos i des del 2018 ha impartit múltiples cursos i tallers sobre l'obra de Lacan, la psicoanàlisi actual i les seves relacions amb el pensament i les ciències socials contemporànies.
|Bibliografia=Bollas, Christopher, El momento freudiano, Karnac Books, 2015
Bollas, Christopher, The Evocative Object World, Routledge, 2009
Freud, Sigmund, La interpretación de los sueños, Akal, 2013
Lacan, Jacques, Seminario 11: Los cuatro conceptos fundamentales del psicoanálisis, Paidós Argentina, 1999.
Mitchell, Stephen i Black, Margaret, Más allá de Freud. Una historia del pensamiento psicoanalítico moderno, Herder editorial, 2004
Winnicott, Donald W., Realidad y juego, Gedisa editorial, 1982
}}
Al llarg de la seva història, la filosofia ha utilitzat l'experiència onírica per sostenir certes posicions i per atacar-ne d'altres. Segurament, l'ús més cèlebre fou el de Descartes, quan usà els somnis per qüestionar la certesa del nostre coneixement del món exterior. Ara bé, amb el naixement de la psicoanàlisi al segle XX, nasqueren també noves funcions i usos pels nostres somnis i, per tant, també nous problemes filosòfics relacionats amb l'experiència de somiar.
En aquesta sessió intentarem explorar alguna de les idees psicoanalítiques més contemporànies sobre els somnis i veure com aquestes poden implicar un conjunt de problemes filosòfics encara no tematitzats. Això ens portarà a explorar altres funcions filosòfiques de la nostra vida onírica més enllà del nihilisme i el qüestionament del món exterior.

Algunes de les preguntes psicoanalítiques i filosòfiques que plantejarem són les següents:
1. Quins usos podem donar als somnis més enllà de l'hermenèutica i la interpretació?
2. És el somni l'absència del pensament o n'és la forma més sofisticada?
3. En quin moment comença un somni? Existeix el treball diürn del somni?

FILOSOFIA BUDISTA: LA VACUÏTAT

2024-04-27T10:49:24Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2024/05/18 |Titol=FILOSOFIA BUDISTA: LA VACUITAT |Ponent=Simón Fernández Bianco |Descripcio presentacio=Simón Fernández Bianco és psicòleg clínic i...».

{{Acte
|Data=2024/05/18
|Titol=FILOSOFIA BUDISTA: LA VACUITAT
|Ponent=Simón Fernández Bianco
|Descripcio presentacio=Simón Fernández Bianco és psicòleg clínic i psicoterapeuta. Màster en psicoteràpia psicoanalítica per la UB. Format en meditació, psicologia i filosofia budista des de 1994 en les quatre escoles del budisme tibetà. Ha estat monjo budista a l’escola Gelug (2002-2007), formant-se principalment en el monestir de Sera Je, al sud de l’Índia i en el monestir de Nalanda, a França. Posseix el Master Program of Advanced Buddhist Studies (Master en filosofia budista de 6 anys) obtingut a l’Instituto Lama Tzongkhapa, Itàlia. S’ha format personalment amb més de trenta mestres, alguns dels més importants del budisme tibetà, com Chögye Trichen Rimpotxè, Kirti Tsenshab Rimpotxè, SS el Dalai Lama, Lama Zopa Rimpotxè, Chögyal Namkhai Norbu o Trulshig Rimpotxè, entre d’altres. És autor de dos importants traduccions d’obres budistes al castellà com Meditación en la Vacuidad de Jeffrey Hopkins i El libro tibetano de los muertos de Padmasambhava. Tambè és autor del llibre Libérate de las emociones negativas. Des de 2008 ensenya meditació i psicologia budista.
|Bibliografia=Hopkins, J. (2022). Meditación en la vacuidad. Luciérnaga.
Bianco, S. (2023). Libérate de las emociones negativas. Luciérnaga.
Newland, G. (2010). Apariencia y realidad. Ediciones Dharma.
Zopa Rimpoché, L. (2021). Transformar problemas en felicidad. Ediciones Dharma
Goleman, D. &Cols. (2003). Emociones destructivas. Kairós.
}}
La vacuïtat és un concepte central en la psicologia i filosofia budista. Vacuïtat significa absència de quelcom, allò del que estan desproveïts els fenomens. S’exposarà la concepció de Buda de com existeix la realitat a diferents nivells, explicant la visió final, la més profunda, la que va exposar Buda en el segon gir de la roda del Dharma, aquella continguda a l’escola prasanguika-madyamika, que parla sobre l’absència d’existència inherent dels fenomens i del jo, així com la relació que té la ignorància cognitiva (avidya̅, ma rig pa) amb el patiment (duḥkha, sdug bsnġal) i les emocions negatives (klesha, nyon mongs). Les emocions negatives tals com l’aferrament, l’aversió, l’ansietat, la por, la ira, els gelos, la baixa autoestima, l’orgull, etc. són les principals responsables del patiment que habitualment experimentem, i totes provenen de diferents nivells de cognició errònia de la realitat.

UNA APROXIMACIÓ FILOSÒFICA I POLÍTICA AL RIURE

2024-02-27T19:33:35Z

Sara:

{{Acte
|Data=2024/03/16
|Lloc=La Central Raval
|Titol=UNA APROXIMACIÓ FILOSÒFICA I POLÍTICA AL RIURE
|Ponent=Daniel Gamper
|Descripcio presentacio=És professor de Filosofia Moral i Política a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva recerca gira en torn de la filosofia política, en concret teories de la democràcia, el paper de la religió en societats diverses, la llibertat de consciència, la llibertat d’expressió. El 2019 va guanyar el Premio Anagrama de Ensayo per Las mejores palabras. De la libre expresión. És editor dels llibres La fe en la ciudad secular (Trotta) y Habermas (Katz, en col•laboració amb C. Ungureanu); y autor de Laicidad secular. Apuntes de filosofía política postsecular (Bellaterra). Ha traduït obres de Nietzsche, Scheler, Croce o Habermas entre d’altres. Ha publicat llibres d’entrevistes amb Zygmunt Bauman, John Gray, Martha Nussbaum, Judith Butler, Michael Walzer, etc.. Col•labora periòdicament en el diari Ara. El febrer de 2024 acaba de publicar, De qué te ríes. Beneficios y estragos de la broma (Herder).
|Bibliografia=Laicidad europea (Bellaterra, 2016)

Las mejores palabras. De la libre expresión (Anagrama, 2019)

De qué te ríes. Beneficios y estragos de la broma (Herder, 2024)
}}
RESUM DE LA SESSIÓ
L’anàlisi del riure requereix considerar tant els seus aspectes estrictament fisiològics, com els comunicatius, socials i polítics. Al llarg de la xerrada es presentaran els següents aspectes del riure:

1. El riure com a alteració hormonal: és intencional i voluntari o és una manifestació autònoma del cos? El cas de les pessigolles.
2. El riure com a comunicació: què diem quan riem? Ensenyar les dents.
3. El riure massificat: al servei de qui estan les rialles massificades? El cas de la riallada enllaunada.

UNA APROXIMACIÓ FILOSÒFICA I POLÍTICA AL RIURE

2024-02-27T19:33:14Z

Sara:

{{Acte
|Data=2024/03/16
|Lloc=La Central Raval
|Titol=UNA APROXIMACIÓ FILOSÒFICA I POLÍTICA AL RIURE
|Ponent=Daniel Gamper
|Descripcio presentacio=És professor de Filosofia Moral i Política a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva recerca gira en torn de la filosofia política, en concret teories de la democràcia, el paper de la religió en societats diverses, la llibertat de consciència, la llibertat d’expressió. El 2019 va guanyar el Premio Anagrama de Ensayo per Las mejores palabras. De la libre expresión. És editor dels llibres La fe en la ciudad secular (Trotta) y Habermas (Katz, en col•laboració amb C. Ungureanu); y autor de Laicidad secular. Apuntes de filosofía política postsecular (Bellaterra). Ha traduït obres de Nietzsche, Scheler, Croce o Habermas entre d’altres. Ha publicat llibres d’entrevistes amb Zygmunt Bauman, John Gray, Martha Nussbaum, Judith Butler, Michael Walzer, etc.. Col•labora periòdicament en el diari Ara. El febrer de 2024 acaba de publicar, De qué te ríes. Beneficios y estragos de la broma (Herder).
|Bibliografia=Laicidad europea (Bellaterra, 2016)
Las mejores palabras. De la libre expresión (Anagrama, 2019)
De qué te ríes. Beneficios y estragos de la broma (Herder, 2024)
}}
RESUM DE LA SESSIÓ
L’anàlisi del riure requereix considerar tant els seus aspectes estrictament fisiològics, com els comunicatius, socials i polítics. Al llarg de la xerrada es presentaran els següents aspectes del riure:

1. El riure com a alteració hormonal: és intencional i voluntari o és una manifestació autònoma del cos? El cas de les pessigolles.
2. El riure com a comunicació: què diem quan riem? Ensenyar les dents.
3. El riure massificat: al servei de qui estan les rialles massificades? El cas de la riallada enllaunada.

UNA APROXIMACIÓ FILOSÒFICA I POLÍTICA AL RIURE

2024-02-27T19:31:57Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2024/03/16 |Lloc=La Central Raval |Titol=UNA APROXIMACIÓ FILOSÒFICA I POLÍTICA AL RIURE |Ponent=Daniel Gamper |Descripcio presentacio=És professor d...».

{{Acte
|Data=2024/03/16
|Lloc=La Central Raval
|Titol=UNA APROXIMACIÓ FILOSÒFICA I POLÍTICA AL RIURE
|Ponent=Daniel Gamper
|Descripcio presentacio=És professor de Filosofia Moral i Política a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva recerca gira en torn de la filosofia política, en concret teories de la democràcia, el paper de la religió en societats diverses, la llibertat de consciència, la llibertat d’expressió. El 2019 va guanyar el Premio Anagrama de Ensayo per Las mejores palabras. De la libre expresión. És editor dels llibres La fe en la ciudad secular (Trotta) y Habermas (Katz, en col•laboració amb C. Ungureanu); y autor de Laicidad secular. Apuntes de filosofía política postsecular (Bellaterra). Ha traduït obres de Nietzsche, Scheler, Croce o Habermas entre d’altres. Ha publicat llibres d’entrevistes amb Zygmunt Bauman, John Gray, Martha Nussbaum, Judith Butler, Michael Walzer, etc.. Col•labora periòdicament en el diari Ara. El febrer de 2024 acaba de publicar, De qué te ríes. Beneficios y estragos de la broma (Herder).
|Bibliografia=Laicidad europea (Bellaterra, 2016)
Las mejores palabras. De la libre expresión (Anagrama, 2019)
De qué te ríes. Beneficios y estragos de la broma (Herder, 2024)
}}
L’anàlisi del riure requereix considerar tant els seus aspectes estrictament fisiològics, com els comunicatius, socials i polítics. Al llarg de la xerrada es presentaran els següents aspectes del riure:
1. El riure com a alteració hormonal: és intencional i voluntari o és una manifestació autònoma del cos? El cas de les pessigolles.
2. El riure com a comunicació: què diem quan riem? Ensenyar les dents.
3. El riure massificat: al servei de qui estan les rialles massificades? El cas de la riallada enllaunada.

L’OBLIT DE LA VEU EN FILOSOFIA

2024-01-23T18:36:50Z

Sara:

{{Acte
|Data=2024/02/10
|Lloc=La Central Raval
|Titol=L'OBLIT DE LA VEU EN FILOSOFIA
|Ponent=Anna Pagès Santacana
|Descripcio presentacio=Neix a Barcelona el 25 de Juliol de 1965. Llicenciada en Filosofia i Lletres i Doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va fer una tesi doctorat dirigida pel Dr. Octavi Fullat sobre educació i interpretació en l’obra de Hans-Georg Gadamer. Ha estat vinculada al projecte de la Universitat Ramon Llull des dels seus inicis l’any 1991, en concret a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport -Blanquerna. És membre del Grup de Recerca Pedagogia Social amb el suport de les tecnologies de l’Institut de Recerca en Educació de la Universitat Ramon Llull. El seu camp de recerca és la filosofia de l’educació: el problema de la transmissió i el saber, de la memòria i la història, de com reformular la filosofia des d’altres categories com la feminitat, la veu, el text.
|Bibliografia=Al filo del pasado, Herder Editorial, 2006
Sobre el Olvido, Herder Editorial, 2012
Cenar con Diotima, Herder Editorial, 2018
A History of Western Philosophy of Education. The Contemporary Landscape , Bloomsbury Londres, 2021.

Queda una voz. Del silencio a la palabra, Herder Editorial, 2022
}}
L'oblit de la veu en filosofia.
Aquest títol pot semblar d’entrada metafísic (fins i tot una mica esotèric). De quina veu estem parlant? La del passat o la del present? O seria més aviat l’oracle? És una veu sentida o dita? És la veu dels filòsofs morts, o la nostra veu quan ens formulem les preguntes filosòfiques? Per què la història de la filosofia ha ignorat, en general, el problema de la veu i s’ha dedicat més aviat al logos, al mot, a la raó, al discurs, al llenguatge com a objecte filosòfic?
La veu és una categoria que rescata l’alè perdut d’una filosofia disciplinar, ofegada en sí mateixa.
El nostre propòsit és aproximar-nos a aquesta qüestió a partir de tres exemples:
1. La veu de l’excepció, amb el personatge de Diotima en el diàleg de Plató El Convit.
2. La veu de l’articulació de les lletres: la lectura com a experiència d’interpretació.
3. La veu interior: l’estranya incidència del daimon de Sòcrates.
Potser la polifonia de veus sigui també una manera de vivificar la filosofia?

L’OBLIT DE LA VEU EN FILOSOFIA

2024-01-23T18:36:23Z

Sara:

{{Acte
|Data=2024/02/10
|Lloc=La Central Raval
|Titol=L'OBLIT DE LA VEU EN FILOSOFIA
|Ponent=Anna Pagès Santacana
|Descripcio presentacio=Neix a Barcelona el 25 de Juliol de 1965. Llicenciada en Filosofia i Lletres i Doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va fer una tesi doctorat dirigida pel Dr. Octavi Fullat sobre educació i interpretació en l’obra de Hans-Georg Gadamer. Ha estat vinculada al projecte de la Universitat Ramon Llull des dels seus inicis l’any 1991, en concret a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport -Blanquerna. És membre del Grup de Recerca Pedagogia Social amb el suport de les tecnologies de l’Institut de Recerca en Educació de la Universitat Ramon Llull. El seu camp de recerca és la filosofia de l’educació: el problema de la transmissió i el saber, de la memòria i la història, de com reformular la filosofia des d’altres categories com la feminitat, la veu, el text.
|Bibliografia=Al filo del pasado, Herder Editorial, 2006
Sobre el Olvido, Herder Editorial, 2012
Cenar con Diotima, Herder Editorial, 2018
A History of Western Philosophy of Education. The Contemporary Landscape , Bloomsbury Londres, 2021.
Queda una voz. Del silencio a la palabra, Herder Editorial, 2022
}}
L'oblit de la veu en filosofia.
Aquest títol pot semblar d’entrada metafísic (fins i tot una mica esotèric). De quina veu estem parlant? La del passat o la del present? O seria més aviat l’oracle? És una veu sentida o dita? És la veu dels filòsofs morts, o la nostra veu quan ens formulem les preguntes filosòfiques? Per què la història de la filosofia ha ignorat, en general, el problema de la veu i s’ha dedicat més aviat al logos, al mot, a la raó, al discurs, al llenguatge com a objecte filosòfic?
La veu és una categoria que rescata l’alè perdut d’una filosofia disciplinar, ofegada en sí mateixa.
El nostre propòsit és aproximar-nos a aquesta qüestió a partir de tres exemples:
1. La veu de l’excepció, amb el personatge de Diotima en el diàleg de Plató El Convit.
2. La veu de l’articulació de les lletres: la lectura com a experiència d’interpretació.
3. La veu interior: l’estranya incidència del daimon de Sòcrates.
Potser la polifonia de veus sigui també una manera de vivificar la filosofia?

L’OBLIT DE LA VEU EN FILOSOFIA

2024-01-23T18:35:26Z

Sara:

{{Acte
|Data=2024/02/10
|Lloc=La Central Raval
|Titol=L'OBLIT DE LA VEU EN FILOSOFIA
|Ponent=Anna Pagès Santacana
|Descripcio presentacio=Neix a Barcelona el 25 de Juliol de 1965. Llicenciada en Filosofia i Lletres i Doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va fer una tesi doctorat dirigida pel Dr. Octavi Fullat sobre educació i interpretació en l’obra de Hans-Georg Gadamer. Ha estat vinculada al projecte de la Universitat Ramon Llull des dels seus inicis l’any 1991, en concret a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport -Blanquerna. És membre del Grup de Recerca Pedagogia Social amb el suport de les tecnologies de l’Institut de Recerca en Educació de la Universitat Ramon Llull. El seu camp de recerca és la filosofia de l’educació: el problema de la transmissió i el saber, de la memòria i la història, de com reformular la filosofia des d’altres categories com la feminitat, la veu, el text.
|Bibliografia=Al filo del pasado, Herder Editorial, 2006
Sobre el Olvido, Herder Editorial, 2012
Cenar con Diotima, Herder Editorial, 2018
A History of Western Philosophy of Education. The Contemporary Landscape , Bloomsbury Londres, 2021.
}}
L'oblit de la veu en filosofia.
Aquest títol pot semblar d’entrada metafísic (fins i tot una mica esotèric). De quina veu estem parlant? La del passat o la del present? O seria més aviat l’oracle? És una veu sentida o dita? És la veu dels filòsofs morts, o la nostra veu quan ens formulem les preguntes filosòfiques? Per què la història de la filosofia ha ignorat, en general, el problema de la veu i s’ha dedicat més aviat al logos, al mot, a la raó, al discurs, al llenguatge com a objecte filosòfic?
La veu és una categoria que rescata l’alè perdut d’una filosofia disciplinar, ofegada en sí mateixa.
El nostre propòsit és aproximar-nos a aquesta qüestió a partir de tres exemples:
1. La veu de l’excepció, amb el personatge de Diotima en el diàleg de Plató El Convit.
2. La veu de l’articulació de les lletres: la lectura com a experiència d’interpretació.
3. La veu interior: l’estranya incidència del daimon de Sòcrates.
Potser la polifonia de veus sigui també una manera de vivificar la filosofia?

L’OBLIT DE LA VEU EN FILOSOFIA

2024-01-23T18:34:13Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2024/02/10 |Lloc=La Central Raval |Titol=L'OBLIT DE LA VEU EN FILOSOFIA |Ponent=Anna Pagès Santacana |Descripcio presentacio=Neix a Barcelona el 25 de Ju...».

{{Acte
|Data=2024/02/10
|Lloc=La Central Raval
|Titol=L'OBLIT DE LA VEU EN FILOSOFIA
|Ponent=Anna Pagès Santacana
|Descripcio presentacio=Neix a Barcelona el 25 de Juliol de 1965. Llicenciada en Filosofia i Lletres i Doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va fer una tesi doctorat dirigida pel Dr. Octavi Fullat sobre educació i interpretació en l’obra de Hans-Georg Gadamer. Ha estat vinculada al projecte de la Universitat Ramon Llull des dels seus inicis l’any 1991, en concret a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport -Blanquerna. És membre del Grup de Recerca Pedagogia Social amb el suport de les tecnologies de l’Institut de Recerca en Educació de la Universitat Ramon Llull. El seu camp de recerca és la filosofia de l’educació: el problema de la transmissió i el saber, de la memòria i la història, de com reformular la filosofia des d’altres categories com la feminitat, la veu, el text.
|Bibliografia=Al filo del pasado, Herder Editorial, 2006
Sobre el Olvido, Herder Editorial, 2012
Cenar con Diotima, Herder Editorial, 2018
A History of Western Philosophy of Education. The Contemporary Landscape , Bloomsbury Londres, 2021.
}}
Aquest títol pot semblar d’entrada metafísic (fins i tot una mica esotèric). De quina veu estem parlant? La del passat o la del present? O seria més aviat l’oracle? És una veu sentida o dita? És la veu dels filòsofs morts, o la nostra veu quan ens formulem les preguntes filosòfiques? Per què la història de la filosofia ha ignorat, en general, el problema de la veu i s’ha dedicat més aviat al logos, al mot, a la raó, al discurs, al llenguatge com a objecte filosòfic?
La veu és una categoria que rescata l’alè perdut d’una filosofia disciplinar, ofegada en sí mateixa.
El nostre propòsit és aproximar-nos a aquesta qüestió a partir de tres exemples:
1. La veu de l’excepció, amb el personatge de Diotima en el diàleg de Plató El Convit.
2. La veu de l’articulació de les lletres: la lectura com a experiència d’interpretació.
3. La veu interior: l’estranya incidència del daimon de Sòcrates.
Potser la polifonia de veus sigui també una manera de vivificar la filosofia?

UNA XERRADA SOBRE DUES CONFERÈNCIES D'OSCAR WILDE, ART, DISSENY I ARTESANIA

2023-12-28T12:44:09Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2024/01/13 |Lloc=La Central Raval |Titol=UNA XERRADA SOBRE DUES CONFERÈNCIES D'OSCAR WILDE, ART, DISSENY I ARTESANIA |Ponent=Gerard Cisneros Cecchini |De...».

{{Acte
|Data=2024/01/13
|Lloc=La Central Raval
|Titol=UNA XERRADA SOBRE DUES CONFERÈNCIES D'OSCAR WILDE, ART, DISSENY I ARTESANIA
|Ponent=Gerard Cisneros Cecchini
|Descripcio presentacio=Manresa, 1989. Llicenciat en filosofia, ha estudiat la poesia catalana del barroc. Es dedica a la docència i a la correcció i és un dels editors de la revista La Lectora. Ha escrit els llibres de poemes D'epitalami, res (Meteora, 2016, Premi Rosa Leveroni) i Agre (El Gall, 2022) i ha traduït poesia de Ginsberg i Pasolini (Edicions Poncianes, 2015) i Dues conferències, d'Oscar Wilde (La Lectora, 2023).
|Bibliografia=CASASSES, Enric: Assagets. Barcelona: Edicions Poncianes, 2020.
OLLÉ, Manel: Plagia millor!. Barcelona: Biblioteca Dèdalus / Periscopi, 2022.
SENNET, Richard: El artesano. Barcelona: Anagrama, 2009.
WILDE, Oscar: Dues conferències. La Lectora, 2023.
WILDE, Oscar: La decadència de la mentida. Barcelona: Quaderns Crema, 2014.
}}
L’any 1882 Oscar Wilde va fer un viatge als Estats Units en què va pronunciar una sèrie de conferències sobre art i estètica. D’aquestes conferències, dues integren el volum de què parlem avui. Podem situar aquestes xerrades dins del marc de l’obra assagística de Wilde, com La decadència de la mentida o El crític com a artista, que el situen al primer nivell dels teòrics de la literatura i l’art del tombant de segle. Aquestes Dues conferències tracten sobre les diferències entre l’art, l’artesania i el disseny en un moment de consolidació d’un món industrial en què la reproductibilitat tècnica i la incipient industrialització de la vida van situar l’artesania al punt de mira. Seguidor del moviment promogut John Ruskin i de William Morris, Wilde hi teoritza sobre les relacions entre bellesa i utilitat.

Cafe filosofic

2023-11-27T19:42:54Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2023/11/25 |Lloc=La Central Raval |Titol=LA RAZÓN FRENTE AL SUJETO (Y VICEVERSA) |Ponent=José Manuel Bermudo |Descripcio presentacio=José Manuel Bermud...».

{{Acte
|Data=2023/11/25
|Lloc=La Central Raval
|Titol=LA RAZÓN FRENTE AL SUJETO (Y VICEVERSA)
|Ponent=José Manuel Bermudo
|Descripcio presentacio=José Manuel Bermudo es Catedrático Emérito de Filosofía Política en la Facultad de Filosofía (Universidad de Barcelona). Presentó su tesis de doctorado sobre El concepto de praxis en el joven Marx (1973). La temática marxista constituye uno de sus campos de reflexión permanentes, como se muestra en sus publicaciones: El concepto de "praxis" en el joven Marx (1976), versión abreviada de su tesis de doctorado; De Gramsci a Althusser (1979); Conocer a Engels y su obra (1979); Engels contra Marx. El antiengelsismo en el marxismo occidental (1981) y varios artículos en diversas revistas. Su último trabajo sobre el tema es la “Introducción” a una edición de textos filosóficos de Marx: K. Marx, La cuestión judía (y otros escritos), (1994).
Desde 1971 su actividad docente se centró en la filosofía moderna, de aquí sus publicaciones, como Diderot (1981); La Filosofía moderna y sus proyecciones contemporáneas (1983); Filósofos ilustrados. Helvétius y D'Holbach (1987); El Empirismo: de la pasión del filósofo a la paz del sabio (1984). Traducciones y ediciones de importantes textos clásicos de este periodo, como El Sistema de la Naturaleza, de d'Holbach (1983), Del Espíritu, de Helvétius (1984); Historia de la Filosofía de l'Encyclopédie, de Diderot, 2 vols. (1987); Profesión de fe del vicario Saboyardo, de Rousseau (1984); La Ciencia Nueva, de Vico, 2 vols. (1985); Tratado de los Sistemas, de Condillac (1995); De las leyes, de Condillac (2001). Ha publicado más de cien artículos especializados sobre la temática filosófica moderna y varias introducciones a textos clásicos, como El Siglo de Luís XIV, de Voltaire, Viaje a Icaria, de Cabet; Cartas persas, de Montesquieu, entre otros.
En los últimos años, ha publicado un buen número de artículos (que abordan temas como la tolerancia, la ciudadanía, el poder) pertenecen sus libros: Eficacia y justicia. Posibilidad de un utilitarismo moral (1993), Maquiavelo, consejero de príncipes (1994) y Maquiavelo 1469-1527 (1998). Recientemente ha publicado los tres primeros (Luces y sombras de la ciudad (2001), Los jalones de la libertad (2001) y Asaltos a la razón política (2005)) de los cuatro que contempla su proyecto de Filosofía Política. En Filosofía y Globalización (2003) y Adiós al ciudadano (2010) recoge algunas de sus últimas conferencias. El último K Marx. Del àgora al mercado (2015).
|Bibliografia=C. Thiebaut (ed.) La herencia ética de la ilustración. Barcelona. Crítica, 1991.
G. Vattimo, El fin de la modernidad, Gedisa 2007
J. M. Bermudo, Filosofía política III. Asaltos a la razón política. Barcelona, Ediciones del Serbal 2005
M. Horkheimer, Th. Adorno, Dialéctica de la ilustración. Madrid, Trotta 2016
Alain Finkielkraut, La derrota del pensamiento. Anagrama 1994
“Raó i Progrés”, en AA.VV. Progrés i Poder, Barcelona, Fundación “La Caixa” 1985 (www.jmbermudo.es)
}}
La enfermedad filosófica del capitalismo es el subjetivismo. Sólo el capitalismo crea las condiciones de necesidad y posibilidad del sujeto, libre, poderoso y creador; lo crea para su reproducción. En la consciencia de sí de ese sujeto, que se cree dueño de la razón instrumental, no cabe su sujeción a la Razón objetiva que pone los fines y el sentido en la historia. Tarde o temprano tenía que llegar la hora de la rebelión del sujeto contra ese límite; ya lo había advertido G. Lukács que denunciaba la destrucción (Zerstörung) o asalto a la razón por una clase exquisitamente racionalista como la burguesía, cuando la razón no le servía para mantener su dominio. Y más pronto que tarde tenía que llegar aquella mirada que interpretara el largo camino de racionalización que se iniciara en la ilustración y culminara en Auschwitz, como el momento d la batalla final. Adorno, tal vez sin quererlo, propició la ocasión con su juicio: la sombra de la Razón no era su impotencia ante el mal, sino su complicidad con la barbarie. La postmodernidad vistió de colores y música la derrota. Una batalla más que perdimos sin participar en ella.
José Manuel Bermudo es Catedrático Emérito de Filosofía Política en la Facultad de Filosofía (Universidad de Barcelona). Presentó su tesis de doctorado sobre El concepto de praxis en el joven Marx (1973). La temática marxista constituye uno de sus campos de reflexión permanentes, como se muestra en sus publicaciones: El concepto de "praxis" en el joven Marx (1976), versión abreviada de su tesis de doctorado; De Gramsci a Althusser (1979); Conocer a Engels y su obra (1979); Engels contra Marx. El antiengelsismo en el marxismo occidental (1981) y varios artículos en diversas revistas. Su último trabajo sobre el tema es la “Introducción” a una edición de textos filosóficos de Marx: K. Marx, La cuestión judía (y otros escritos), (1994).
Desde 1971 su actividad docente se centró en la filosofía moderna, de aquí sus publicaciones, como Diderot (1981); La Filosofía moderna y sus proyecciones contemporáneas (1983); Filósofos ilustrados. Helvétius y D'Holbach (1987); El Empirismo: de la pasión del filósofo a la paz del sabio (1984). Traducciones y ediciones de importantes textos clásicos de este periodo, como El Sistema de la Naturaleza, de d'Holbach (1983), Del Espíritu, de Helvétius (1984); Historia de la Filosofía de l'Encyclopédie, de Diderot, 2 vols. (1987); Profesión de fe del vicario Saboyardo, de Rousseau (1984); La Ciencia Nueva, de Vico, 2 vols. (1985); Tratado de los Sistemas, de Condillac (1995); De las leyes, de Condillac (2001). Ha publicado más de cien artículos especializados sobre la temática filosófica moderna y varias introducciones a textos clásicos, como El Siglo de Luís XIV, de Voltaire, Viaje a Icaria, de Cabet; Cartas persas, de Montesquieu, entre otros.
En los últimos años, ha publicado un buen número de artículos (que abordan temas como la tolerancia, la ciudadanía, el poder) pertenecen sus libros: Eficacia y justicia. Posibilidad de un utilitarismo moral (1993), Maquiavelo, consejero de príncipes (1994) y Maquiavelo 1469-1527 (1998). Recientemente ha publicado los tres primeros (Luces y sombras de la ciudad (2001), Los jalones de la libertad (2001) y Asaltos a la razón política (2005)) de los cuatro que contempla su proyecto de Filosofía Política. En Filosofía y Globalización (2003) y Adiós al ciudadano (2010) recoge algunas de sus últimas conferencias. El último K Marx. Del àgora al mercado (2015).

Nou acte

2023-11-27T19:37:44Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2023/09/30 |Lloc=La Central Raval |Titol=LIRA Y ANALIRA, DEL CAMBIO DE SONIDO DEL SIGLO |Ponent=Maria Salgado, Virginia Trueba, Selina Blansco |Descripcio...».

{{Acte
|Data=2023/09/30
|Lloc=La Central Raval
|Titol=LIRA Y ANALIRA, DEL CAMBIO DE SONIDO DEL SIGLO
|Ponent=Maria Salgado, Virginia Trueba, Selina Blansco
|Descripcio presentacio=María Salgado es artista. Combina la escritura, la performance y el ensayo como partes de una investigación en el lenguaje que todavía cuenta con el archivo llamado poesía como polo de imantación. La indagación ha ido tomando forma en poemarios como Hacía un ruido (2016), Salitre (2019) y REKORD (2023); performances como De lengua Trois (three) pieces (MAC Montreal, 2019); y obras escénicas como la trilogía Jinete Último Reino, creada con Fran MM Cabeza de Vaca y estrenada en el 39 Festival de Otoño (Teatros del Canal, Madrid, 2022), además de en artículos académicos, textos en catálogos y prensa.
Web: https://m-slgd.tumblr.com/
Virginia Trueba Mira es profesora de la Universitat de Barcelona, donde imparte docencia en las áreas de Filología Hispánica y Teoría de la literatura. Forma parte de diversos proyectos de investigación desde los que piensa las transformaciones actuales de las prácticas literarias y artísticas atendiendo a las relaciones entre estética y política. Dirige la revista Aurora. Papeles del Seminario María Zambrano.
Web: https://webgrec.ub.edu/webpages/000013/cat/trueba.ub.edu.html
Selina Blasco es profesora del Departamento de Historia del Arte de la Universidad Complutense de Madrid y da clase en la Facultad de Bellas Artes. Esto último, que empezó por azar, ha marcado su forma de estar junto al arte y las artistas. Estudia y escribe, muchas veces en compañía, sobre temas relacionados con la investigación basada en prácticas artísticas, las comunidades artísticas universitarias, peculiaridades del museo y materialidades relacionadas con el universo de los libros y lo textil.
Web:
https://www.ucm.es/historiadelarte/selina-blasco
|Bibliografia=AA.VV. Esther Ferrer. Todas las variaciones son válidas incluida esta, Museo Reina Sofía, 2017.
AA.VV. Rogelio López Cuenca. Yendo viniendo dando lugar, Museo Reina Sofía, 2019.
Bernstein, Charles, Blanco inmóvil, Kriller71ediciones, 2014.
Garbayo Maeztu, Maite, Cuerpos que aparecen. Performance y feminismos en el tardofranquismo, Consonni, 2016.
Labrador, Germán, Culpables por la literatura, Akal, 2017.
Mayer, Mariano, Fluxus escrito, Caja Negra, 2019.
Perloff, Marjorie, El genio no original. Poesía por otros medios en el nuevo siglo, greylock, 2019.
Rivière, Henar; Romero, Arantxa (eds)., Materia de escritura. Entre el signo y la abstraccción en la época del intermedia (1950-1980), CSIC, 2022.
Salgado, María, Hacía un ruido. Frases para un film político, Contrabando, 2016.
Salgado, María, Salitre, La uÑa RoTa, 2019.
Salgado, María, REKORD, Contrabando, 2023.
Salgado, María, Sale, Contrabando, 2023.
Salgado, María, El momento analírico. Una historia expandida de la poesía en España de 1964 a 1983, Akal, 2023.
Stein, Gertrude, Aprender a escribir, greylock, 2021.
Viñas, David (ed), La Teoría en la ficción literaria española del siglo XXI, Iberoamericana Vervuert, 2023.
}}
Con motivo de la publicación de El momento analírico de María Salgado (Akal, 2023), las profesoras Selina Blasco (UCM) y Virginia Trueba Mira (UB) conversarán con la autora acerca de cómo la poesía y la forma del poema impregna a escala su época, y el modo en que a veces el poema vislumbra o abre la siguiente. El escenario primero de la conversación serán los años 60 y 70 del siglo XX, uno de los momentos más vibrantes de la poesía hecha dentro y fuera del libro, a la vez que se deshacían y rehacían los demás límites y consensos del orden político y estético. Ahora bien, desde ahí se tratará de pensar este presente, los modos de leer, y por lo tanto, de estar, de relacionarse y comprender la poesía hoy, un momento en que casi toda poesía o forma verbal intensificada no mueslificada suena rara, difícil, lenta y problemática. ¿Y no sería esta apariencia de dificultad (o ideología de transparencia) uno de los obstáculos que hoy definen nuestro hacer y nuestro saber: lo que podemos hacer, lo que hacemos por saber y lo que podemos saber?
El momento analírico es a la vez un relato y una poética de la ruptura de las formas escritas sucedida en España entre 1964 y 1983.

LA MORT EN EL CINEMA

2023-05-26T11:30:40Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2023/06/03 |Lloc=La Central Raval |Titol=LA MORT EN EL CINEMA |Ponent=Jaume Duran |Descripcio presentacio=Jaume Duran és doctor en Cinema, llicenciat en...».

{{Acte
|Data=2023/06/03
|Lloc=La Central Raval
|Titol=LA MORT EN EL CINEMA
|Ponent=Jaume Duran
|Descripcio presentacio=Jaume Duran és doctor en Cinema, llicenciat en Filologia, en Lingüística i DEA en Història de l'Art. És professor de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona (UB), i col•labora amb l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), amb l'Escola de Noves Tecnologies Interactives (ENTI), amb La Salle - Universitat Ramon Llull (URL) i amb el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia - Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ha dut a terme cursos, seminaris i conferències nacionals i internacionals, i ha publicat diversos llibres, capítols de llibre i articles en revistes d'investigació.
|Bibliografia=• Duran, Jaume (2021). Narrativa, dramatúrgia y guion. Vitòria: Bradu, ENTI UB.
• Duran, Jaume (2019). La muerte en el cine. Barcelona: Filmografías esenciales, Editorial UOC.
• Duran, Jaume (2018). Estética del cine. Vitòria: Bradu, ENTI UB.
• Duran, Jaume (2011). La ficció cinematogràfica, avui. Barcelona: Publicacions i edicions, UB.
}}

La mort, per definició, és un efecte terminal que resulta del cessament de les funcions vitals d'un organisme. Això és, l'extinció de la vida. I pot produir-se per causes naturals -per malaltia o vellesa- o per causes induïdes -per accident, homicidi, suïcidi o demés. La ciència ha discutit sobre la naturalesa de la vida i per tant de la mort, i també sobre el llindar que separa una de l'altra. Igualment, més enllà de la ciència, la mort ha estat objecte de reflexió de la filosofia i, per extensió, de la humanística o l'art. I en el camp cinematogràfic ha estat i encara és, junt amb l'amor, un dels temes més recurrents. En aquesta xerrada abordarem el seu tractament, tot partint de l'assaig La muerte en el cine (Editorial UOC, 2019) de l'autor.

UTOPIA I DEMOCRÀCIA A l’OBRA DE MIGUEL ABENSOUR

2023-05-26T11:25:52Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2023/05/20 |Lloc=La Central Raval |Titol=UTOPIA I DEMOCRÀCIA A l’OBRA DE MIGUEL ABENSOUR |Ponent=Jordi Riba |Descripcio presentacio=Jordi Riba es profe...».

{{Acte
|Data=2023/05/20
|Lloc=La Central Raval
|Titol=UTOPIA I DEMOCRÀCIA A l’OBRA DE MIGUEL ABENSOUR
|Ponent=Jordi Riba
|Descripcio presentacio=Jordi Riba es professor de Filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona i professor visitant de la Universitat Paris8.També és membre associat del seu laboratori "Logiques contemporaines de la philosophie". La seva investigació actual es centra en l’estudi del paper de la filosofia a les formes democràtiques emergents. Anteriorment, a part del seu treball sobre el filòsof francès del segle XIX Jean-Marie Guyau, ha desenvolupat el tema de la crisi permanent com a eina interpretativa de la modernitat. Ha publicat, entre d’altres, Republicanismo sin república, (Barcelona, Bellaterra, 2014), Alain Badiou: lo político y la política (Barcelona, Gedisa, 2019), La crisis permanente (Barcelona, NED, 2021); Miguel Abensour: la democracia contra el Estado (Barcelona, Gedisa, 2022); igualment, ha co-coordinat, La Fraternité réveillée, (París, l’Harmattan, 2016); Un nouveau regard sur la solidarité, (Paris, l’Harmattan, 2018); 33 conceptos para disolver las medidas político-sanitarias en la pandemia (Barcelona, Terra Ignota, 2021), Jean-Marie Guyau et ses contemporains (Lyon, ENS-Lyon, 2023); Acontecimiento en lo humano actual (Madrid, Casus belli, 2023).
|Bibliografia=Miguel Abensour, Por una filosofía política crítica (Barcelona, Anthropos, 2007)
Miguel Abensour, La democracia contra el Estado (Madrid, La Catarata, 2017)
Miguel Abensour, La Utopía de Thomas Moro a Walter Benjamin (Madrid, Dado, 2022)
Jordi Riba, La crisis permanente (Barcelona, NED, 2021)
Jordi Riba, Miguel Abensour: la democracia contra el Estado (Barcelona, Gedisa, 2022)
}}
La pregunta sobre la democràcia no deixa de aclaparar-nos. Des de diverses posicions ens arriben formes diferents de concebre-la, a vegades fins i tot oposades entre elles. Miguel Abensour (Paris, 1939-2017),va ser un dels teòric de la política que va entomar el repte de definir la democràcia des de la perspectiva benjaminiana dels vençuts. Per aquesta raó, el resultat no només és original, sinó també encoratjador.

EL SER HUMÀ ÉS ANTIQUAT? LA RESPOSTA DE GÜNTHER ANDERS

2023-03-06T12:16:57Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2023/03/25 |Lloc=La Central Raval |Titol=EL SER HUMÀ ÉS ANTIQUAT? LA RESPOSTA DE GÜNTHER ANDERS |Ponent=Stefania Fantauzzi |Descripcio presentacio=Stef...».

{{Acte
|Data=2023/03/25
|Lloc=La Central Raval
|Titol=EL SER HUMÀ ÉS ANTIQUAT? LA RESPOSTA DE GÜNTHER ANDERS
|Ponent=Stefania Fantauzzi
|Descripcio presentacio=Stefania Fantauzzi és investigadora del “Seminari Filosofia i Gènere” de la Universitat de Barcelona i del grup “GAPP” (Grup arendtià de pensament i política) i professora de Filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Oberta de Catalunya. És llicenciada en Filosofia per la Universitat de Bolonya i doctora en filosofia per la Universitat de Barcelona. Els seus interessos estan adreçats des de fa uns anys a la filosofia política i, sobretot, al pensament de Hannah Arendt i Günther Anders, autors sobre els quals ha publicat diversos articles en revistes i llibres. És editora dels llibres de Hannah Arendt Participar del món (Lleonard Muntaner, 2020) dedicat als escrits d’Arendt del 1941 al 1945 i La desobediència civil (Lleonard Muntaner, 2022) i del volum de Günther Anders L’home dalt del pont (Club Editor, 2023).
|Bibliografia=Günther Anders
- El piloto de Hiroshima, Paidós, 2010
- Hombres sin mundo, Pre-Textos, 2007
- Nosotros los hijos de Eichmann, Paidós, 2010
- La obsolescencia del hombre, Pre-Textos, 2011
- L’home dalt del pont, Club Editor, 2023
Srecko Horvat, Després de l’apocalipsi, Arcadia, 2021
Paul B. Preziado, Dysphoria mundi, Anagrama, 2022
}}
La pregunta sobre l’antiguitat de l’home que sorgeix de la reflexió del filòsof alemany Günther Anders té a veure amb el moment històric que ell va viure i al mateix temps amb el nostre present. Quina responsabilitat tenim respecte al món? Quines conseqüències poden tenir els aparells i les tecnologies que fem servir? Ens estem apropant a l’apocalipsi? O ja estem vivint en una època post-apocalíptica? En aquesta xerrada abordarem aquestes preguntes i descobrirem perquè Anders es definia a si mateix “Un conservador ontològic, que intenta que el món es conservi per poder-lo modificar”.

LA FILÒSOFA I EL POETA PARLEN DE LA RAZÓN POÉTICA: MARÍA ZAMBRANO I FEDERICO GARCÍA LORCA EN DIÀLEG.

2023-02-04T21:21:37Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2023/02/25 |Lloc=La Central Raval |Titol=LA FILÒSOFA I EL POETA PARLEN DE LA RAZÓN POÉTICA: MARÍA ZAMBRANO I FEDERICO GARCÍA LORCA EN DIÀLEG. |Ponen...».

{{Acte
|Data=2023/02/25
|Lloc=La Central Raval
|Titol=LA FILÒSOFA I EL POETA PARLEN DE LA RAZÓN POÉTICA: MARÍA ZAMBRANO I FEDERICO GARCÍA LORCA EN DIÀLEG.
|Ponent=Maria Elizalde
|Descripcio presentacio=Maria Elizalde Frez és llicenciada en Filosofia i Documentació. És doctora en Filosofia per la Universidad Autónoma de Madrid amb la tesi “Miguel Pizarro Zambrano, poeta y pensador del 27”. Ha publicat el llibre Miguel Pizarro: la vida vivida y transformada en poesía (2021), i ha participat en diverses monografies sobre María Zambrano com: “Un canto a María Zambrano” (ed. Nieves Rodríguez), “María Zambrano, filósofa del 27” (autores Rosa Mascarell y Amparo Zacarés), “María Zambrano: between the Caribbean and the Mediterranean” (ed. Madeline Cámara). Ha publicat diversos articles al voltant de María Zambrano i la Generación del 27 en revistes especialitzades com Aurora, Antígona, Aleph, Revista de Hispanismo Filosófico. Està pendent de publicació la seva col•laboració al llibre “María Zambrano en América: la aurora que no cesa” (ed. Madeline Cámara). Actualment és professora de filosofia a l’IES Badalona VII i professora col•laboradora d’Estètica i teoria de l’art, i Seminari de materialitat a la UOC.
|Bibliografia=Elizalde, M. (2009) Hacia María Zambrano: desde Miguel Pizarro, Revista Aurora, papeles del Seminario María Zambrano, 9, pp. 62-71.
Elizalde, M. (2021) Miguel Pizarro Zambrano: la vida vivida y transformada en poesía. Diputación de Málaga.
García Lorca, F. (1973). Obras completas. Aguilar.
García Lorca, F. (1997). Epistolario completo. Cátedra.
Zambrano, M. (2007). Algunos lugares de la poesía. Trotta.
-- (2004).Los sueños y el tiempo. Siruela.
-- (2009).Las palabras del regreso. Cátedra.
-- (1977).Claros del bosque. Seix Barral.
}}
Zambrano, la filòsofa del 27, s’apropiava i defensava una forma de racionalitat que trencava amb la raó il•lustrada: la razón poética. La podem trobar als seus escrits com mètode filosòfic d’aproximació a la realitat, la trobem també detallada en les anàlisis que fa de les manifestacions de l’art, fins i tot és evidentment present a algunes de les seves més famoses obres com Claros del bosque. En què consisteix aquesta raó? També és García Lorca qui ho explica a les seves conferències.

“Poesía y razón se completan y requieren una a otra. La poesía vendría a ser el pensamiento supremo por captar la realidad íntima de cada cosa, la realidad fluente, movediza, la radical heterogeneidad del ser”, escriu Antonio Machado a La Guerra. I apunta Zambrano: “Razón poética, de honda raíz de amor”.

En aquesta xerrada ens centrarem a definir aquesta arrel comuna tan buscada des de la filosofia com des de la poesía dels nostres protagonistes. I com ells, vincularem la crítica de la raó instrumental a l’exercici de la política sota el paraigua del socialismo humanista de Fernando de los Ríos.

INTEL•LIGÈNCIA NO HUMANA? El test de Kant.

2023-01-09T16:59:57Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2023/01/28 |Lloc=La Central Raval |Titol=INTEL•LIGÈNCIA NO HUMANA? El test de Kant. |Ponent=Victor Gómez Pin |Descripcio presentacio=Biografia: Nascu...».

{{Acte
|Data=2023/01/28
|Lloc=La Central Raval
|Titol=INTEL•LIGÈNCIA NO HUMANA? El test de Kant.
|Ponent=Victor Gómez Pin
|Descripcio presentacio=Biografia:
Nascut a Barcelona, Victor Gómez Pin va estudiar filosofia a la Sorbona on va obtenir el grau de Doctor d’Estat amb una tesi sobre l’ordre aristotèlic. Actualment és Catedràtic Emèrit de la Universitat Autònoma i segueix investigant a l’École Normale Supérieure de París. Ha sigut Visiting Professor i conferenciant a diferents universitats estrangeres. El 2009 va rebre el Premi Internacional de l’Instituto Veneto di Scienze, Lettere ed Arti. Ha obtingut també els premis Anagrama i Espasa d’Essaig. L’abril de 2013 va ser nombrat membre de Jakiunde (Acadèmia Basca de Ciències, Lletres i Arts). És Doctor Honoris Causa per la Universitat del País Basc.
En els darrers anys s’ha esforçat en cooperar amb científics de diferents disciplines en el projecte de donar nou impuls a les qüestions ontològiques, simulant així la gran tradició de la filosofia natural. Victor Gómez Pin és coordinador de l’International Onology Congress, les quals edicions des de fa 30 anys s’han vingut realitzant amb periodicitat bienal sota el Patrocini de la UNESCO. La propera edició tindrà llos a Sant Sebastià i Venecia del 2 al 10 d’octubre d’enguany.
|Bibliografia=Informació a Internet sobre certes entitats maquinals:
-The Language Model for Dialogue Applications (laMDA).
-GPT3 de la companyia AIOpen.
-AlphaFoId2.
-John Searle: Mentes, cerebros y ciencia (Cátedra).
-Marcus du Sautoy: Programados para crear (Acabtilado)
-TURING, A. Computing Machinery and Intelligence Rev. Mind., vol. LIX, num.236, October 1950 pp.: 433-460.
Kant, Critica de la Facultad de juzgar. Hi ha una traducció al català de Jèssica Jacques.
1 Eva Meijer, When animals speak: Toward and interspecies Democracy, New York University Press 2019. Hi ha traducció en castellà a Taurus.
}}
Síntesi del problema:
“Si el gènere dels animals desaparegués, no existiria coneixement”, ens diu Aristòtil. ¿És sostenible avui aquesta tesi, sens dubte sense discussió durant segles? Tot depèn en última instància del que s’entén per coneixement i més allà d’això què s’entén per intel•ligència. En la conferència s’abordarà la qüestió de fins a quin punt està fundat en raó l’actual qüestionament de la singularitat absoluta de l’ésser humà. Posant el focus en les entitats maquinals “intel•ligents”, ens preguntarem si la capacitat que se’ls hi atribueix recobreix l’espectre de judicis cognoscitius, ètics i estètics (perfectament diferenciables entre sí) que marquen la nostra condició d’éssers de raó. Complementàriament se senyalarà la paradoxa que suposa el fet que l’únic ser que s’ha proposat donar compta de l’univers, relativitzi el seu pes en el mateix.

Acostumat a pensar que la mort no és res per nosaltres.

2022-12-10T16:28:45Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2022/12/17 |Lloc=La Central Raval |Titol=ACOSTUMAT A PENSAR QUE LA MORT NO ES RES PER NOSALTRES |Ponent=Bernat Castany Prado |Descripcio presentacio=Berna...».

{{Acte
|Data=2022/12/17
|Lloc=La Central Raval
|Titol=ACOSTUMAT A PENSAR QUE LA MORT NO ES RES PER NOSALTRES
|Ponent=Bernat Castany Prado
|Descripcio presentacio=Bernat Castany Prado és llicenciat amb premi extraordinari en Filosofia i Filologia hispánica. És doctor en Filologia hispànica per la Universitat de Barcelona amb la tesi “L’escepticisme a l’obra de Jorge Luis Borges” i PhD en Estudis culturals per la universitat de Georgetown, Washington D.C., amb la tesi “Literatura postnacional a Hispanoamèrica”. Ha publicat els llibres Una filosofía del miedo (Anagrama, 2022), Pensamiento crítico ilustrado (Thule, 2022), Que nada se sabe. El escepticismo en la obra de Jorge Luis Borges (Cuadernos de América Sin Nombre, 2012), Literatura posnacional (Editum, 2007) i Antología crítica de la poesía modernista hispanoamericana (Alianza, 2009). Ha publicat diversos articles a revistas com Cuadernos Hispanoamericanos, Revista chilena de literatura, Anales de Literatura Hispanoamericana, Romance notes, Monteagudo, Analecta Malacitana, Revista de filosofía, Iberoamericana, Pasavento o Pliego suelto. Col•labora de forma habitual en diaris com El País, Zenda Libros o Pliego Suelto. Actualment és profesor de Literatura Hispanoamericana i Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona.
|Bibliografia=Bakewell, Sarah, Cómo vivir o Una vida con Montaigne, Ariel, Barcelona, 2012.
Cabanas, Edgar e Illouz, Eva, Happycracia, Paidós, Barcelona, 2019.
Castany Prado, Bernat, Una filosofía del miedo, Anagrama, Barcelona, 2022.
Castany Prado, Bernat, Pensamiento crítico ilustrado, Thule, Barcelona, 2022.
Delumeau, Jean, El miedo en Ocidente, Madrid, Taurus, 2012 [1978].
Empírico, Sexto, Esbozos pirrónicos, Gredos, Madrid, 1993.
Epicuro, Obras completas, edición de José Vara, Madrid, Cátedra, 2009.
Greenblatt, Stephen, El giro, Crítica, Barcelona, 2014.
Hadot, Pierre, Ejercicios espirituales y filosofía antigua, Siruela, Madrid, 2006.
Hadot, Pierre, La filosofía como forma de vida, Alpha Decay, Salamanca, 2009.
Hadot, Pierre, No te olvides de vivir. Goethe y la tradición de los ejercicios espirituales, Siruela, Madrid, 2010.
Lucrecio, La naturaleza, traducción de Francisco Socas, Madrid, Gredos, 2003.
Montaigne, Michel, Ensayos, 3 vols., Madrid, Cátedra, 2006.
}}
La por té la capacitat de deformar el nostre coneixement, d’ apartar-nos de la realitat, d’impedir la consecució d’una “bona vida bona” i de desfer tot lligam polític democràtic. Per això la por és la bèstia negra de la filosofia. I gairebé tots els filòsofs han pensat sobre ella, sota ella i a dintre d’ella. I alguns d’ells, com Epicuri, Lucreci, Diògen, Pirró d’Elis, Montaigne, Spinoza o d’Holbach van tenir com a principal objectiu resistir-s’hi. Els quatre grans fronts d'aquesta guerra filosòfica contra la por són: (1) el de la cognoscitiva, on l'estudi de la natura, l'ús de la raó i l'acceptació tranquil•la de la nostra ignorància haurien de revertir les ansietats i fantasies que la por ens infligeix; (2) el de l'ontologia, on l'assumpció d'una concepció realista i la freqüentació joiosa de la varietat del món contrarestarien les temptacions de l'idealisme i el nihilisme; (3) el de l'ètica, on l'hedonisme epicuri i l'alegria spinoziana s'oposarien a l'anhedonia impotent i egoista del terror; (4) i el de la política, on la restauració d´un llaç social democràtic bloquejaria les fantasies compensatòries que ens inoculen els “mercaders de la por”. Tot això amb l'objectiu de crear un valor comú que faci a tots els ciutadans dignes de governar i de governar-se. Però el gran obstacle de tot el projecte filosòfic és la temptació de la teoria, que es contenta amb les idees, sense arribar a incorporar-les. No obstant, la història de la filosofia ens ofereix una llarga tradició d’exercitacions filosòfiques que autors com Pierre Hadot, Martha Nussbaum i Michel Foucault van estudiar. En aquesta xerrada ens centrarem en aquella família d’exercitacions que tenien com a objectiu vèncer la por: el tetrapharmakon dels epicuris, els trops dels escèptics, els assajos de Montaigne, etc.

IMAGINAR EL FUTURO, TRABAJAR EL PRESENTE

2022-11-14T11:57:08Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2022/11/19 |Lloc=La Central Raval |Titol=IMAGINAR EL FUTURO, TRABAJAR EL PRESENTE |Ponent=Andrea Soto Calderón |Descripcio presentacio=Doctora en Filosof...».

{{Acte
|Data=2022/11/19
|Lloc=La Central Raval
|Titol=IMAGINAR EL FUTURO, TRABAJAR EL PRESENTE
|Ponent=Andrea Soto Calderón
|Descripcio presentacio=Doctora en Filosofía, profesora de Estética y Teoría del Arte en la Universidad Autónoma de Barcelona. Además de su actividad docente, realiza un proyecto de investigación artística en relación a los funcionamientos de las imágenes en La Virreina Centre de la Imatge, en Barcelona. Sus líneas de investigación se centran en las transformaciones de la experiencia estética en la cultura contemporánea, la crítica, la investigación artística, el estudio de la imagen y los medios, así como en la relación entre la estética y la política.
Ha escrito diversos artículos académicos, capítulos de libros y textos para catálogos de artistas. Entre sus publicaciones recientes destaca su libro Le travail des images junto a Jacques Rancière, Les presses du réel, 2019, La performatividad de las imágenes, Metales Pesados, 2020; Imaginación material, Metales Pesados 2022.
|Bibliografia=Castoriadis, C (2018). Hecho y por hacer. Pensar la imaginación, Enclave, Madrid.
Castoriadis, C (2013). La institución imaginaria de la sociedad, Tusquets, Barcelona
Soto Calderón, A (2020). La performatividad de las imágenes, Metales Pesados, Santiago de Chile
Soto Calderón, A (2022). Imaginación material, Metales Pesados, Santiago de Chile.
Rancière, J; Soto Calderón, A (2022). El trabajo de las imágenes, Casus Belli, Madrid.
Rivera Cusicanqui, S (2015). Sociología de la imagen. Miradas ch’ixi desde la historia andina, Tinta Limón, Madrid.
Rolnik, Suely (2019). Esferas de la insurrección. Apuntes para decolonizar el inconsciente, Tinta Limón, Buenos Aires.
Fisher, M. (2018), Realismo capitalista. ¿No hay alternativa?, Caja negra, Buenos Aires.
Fisher, M. (2018), Los fantasmas de mi vida, Buenos Aires, Caja Negra.
}}
La pérdida de confianza en el futuro es uno de los síntomas más característicos de nuestra época. La idea de que el futuro puede ser mejor o traer nuevas posibilidades parece hoy insostenible. Es lo que diversos pensadores y pensadoras han nombrado como la cancelación del futuro, una sensación generalizada de época que Mark Fisher describe como una “aplastante sensación de finitud y agotamiento” . A pesar de toda la retórica sobre la novedad y la innovación como características fundamentales de nuestro tiempo, tan propia del capitalismo tardío, nuestra realidad parece cada vez más homogénea. Un asfixiante exceso que crece en idéntica proporción deflacionaria de la diferencia, en donde el tiempo social disponible para producir otras formas de vida es prácticamente inexistente.
En la situación actual urge preguntarnos por modos de imaginar las realidades sin imágenes, cómo contravenir los imaginarios predominantes, para estar atentas a las prácticas que están emergiendo, lo que la gente está haciendo. Imaginar es fragilizar la realidad, de ahí que sea tan necesario explorar nuestras fuerzas imaginantes para gestar otros posibles. Es necesario pensar la hybris de las imágenes, su capacidad generativa y el lugar que ocupan en los procesos de formación, de transformación y de configuración de nuestra realidad y de sus modalidades de existencia.

ÉS LA FILOSOFIA UN INVENT GREC O UNA EXPERIÈNCIA UNIVERSAL?

2022-10-16T19:33:55Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2022/10/15 |Lloc=La Central Raval |Titol=ÉS LA FILOSOFIA UN INVENT GREC O UNA EXPERIÈNCIA UNIVERSAL? |Ponent=Luis Roca Jusmet |Descripcio presentacio=Lu...».

{{Acte
|Data=2022/10/15
|Lloc=La Central Raval
|Titol=ÉS LA FILOSOFIA UN INVENT GREC O UNA EXPERIÈNCIA UNIVERSAL?
|Ponent=Luis Roca Jusmet
|Descripcio presentacio=Luis Roca Jusmet es escriptor i filòsof. Ha treballat com a catedràtic de secundària i com a professor associat al Departament de Filosofia de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB. Ha escrit dos llibres “Redes y obstáculos” ( Editorial Club Universitario, 2010) i “Ejercicios espirituales para materialistes. El diálogo (im)posible entre Pierre Hadot y Michel Foucault” ( Editorial Terra Ignota, 2017). Ha escrit articles amb diversos llibres i revistes i col•labora habitualment amb les revistes Paideia, Enrahonar i Dorsal. El seu canal de youtube és “luis roca Jusmet la actualidad de la filosofia” i el seu blog “Materiales para pensar”. La seva recerca filosòfica està centrada en les propostes de transformació d´un mateix i la idea de vida veritable en el marc de les propostes ètiques i polítiques pel món contemporani.
|Bibliografia=Billeter, Jean-François ( 2018) Contre François Jullien París : Editions Allia
- (2009) Cuatro lectures sobre Zhuangzi ficacia. Madrid: Siruela.
- (2001). Un sabio no tiene ideas. Madrid: Siruela.
- (2005) La China da que pensar Barcelona : Antrhopos
- (2005). Del «tiempo»: Elementos para una filosofía del vivir. Madrid: Arena Libros.
- (2007). Nutrir su vida: Más allá de la felicidad. Buenos Aires: Katz.
- ( 2010). Las transformaciones silenciosas. Barcelona: Ediciones Bellaterra.
}}
François Jullien ( 1951) és un filòsof francès que vol fer una recerca sobre el que no ha pensat mai la tradició filosòfica que comença a Grècia i continuà a Europa. Per fer-ho fa un viatge geogràfic, lingüístic i cultural a Xina i als seus textos clàssics. La seva conclusió és que el camí del pensar xinès, molt interessant, és diferent al pensar filosòfic. Ni millor ni pitjor. Fa un pont que li permet pensar filosòficament idees que són d’un camí del pensar diferent a la filosofia. Jean-François Billeter (1939) sinòleg i filòsof francès, escriu el llibre “Contra François Jullien” per reivindicar el pensament xinès com manifestació concreta d´aquesta experiència universal que és la filosofia. El debat ens interpel•la sobre el que hem d´entendre avui per filosofia.

LUCHAS CULTURALES Y LUCHAS MATERIALES: UNA FALSA DICOTOMIA

2022-07-02T19:11:42Z

Sara:

{{Acte
|Data=2022/05/21
|Lloc=La Central Raval
|Titol=LUCHAS CULTURALES Y LUCHAS MATERIALES: UNA FALSA DICOTOMIA
|Ponent=Antonio Gómez Villar
|Descripcio presentacio=En una época marcada por los intentos frustrados de transformación social, y desde un afecto de desesperanza y cancelación del futuro, proliferan discursos que acusan a la izquierda de haber abandonado a la clase trabajadora y desatendido la politización de la cuestión social. La lucha de clases, los problemas económicos y las preocupaciones materiales habrían sido substituidas por las políticas de la identidad y las luchas por el reconocimiento. Se señala una complicidad entre la llamada ‘izquierda cultural’ y el neoliberalismo. Quienes han quedado excluidos de esta alianza progre reciben el nombre de los olvidados, los perdedores de la globalización, relegados a los márgenes de la América desindustrializada del Detroit, la Francia periférica, la España vacía o la Inglaterra rural.

Este ensayo propone atender a la coartada reaccionaria que se esconde tras estos planteamientos. Los olvidados son presentados como una imagen en la que parece vivir aun cierta pureza y evidencia proletaria. Pero se trata de una superficie de inscripción de odios y resentimientos. Contrario a este conservadurismo sensible, necesitamos trazar nuevos imaginarios que den cuenta de la fragilidad identitaria de nuestras sociedades luego de la larga travesía que nos legó la derrota obrera del siglo pasado, y seguir los hilos latentes aún por descubrir.
|Bibliografia=Hall, S. (2018), El largo camino de la renovación. El thatcherismo y la crisis de la izquierda, Madrid, Lengua de Trapo.
Gómez Villar, A. (2022). Los olvidados. Ficción de un proletariado reaccionario, Barcelona, Bellaterra.
Rorty, R. (1999), Forjar nuestro país. El pensamiento de izquierdas en los Estados Unidos del siglo XX, Paidós, Buenos Aires.

Anderson, P. (2016), Los orígenes de la posmodernidad, Akal, Madrid.
Cusset, F. (2005), French Theory: Foucault, Derrida, Deleuze y las mutaciones de la vida intelectual en Estados Unidos, Melusina, Santa Cruz de Tenerife.
Ovejero Lucas, F. (2018), La deriva reaccionaria de la izquierda, Página indómita, Barcelona.
Jameson, F. (1991), El posmodernismo o la lógica cultural del capitalismo avanzado, Paidós, Buenos Aires
Bernabé, D. (2018), La trampa de la diversidad. Cómo el neoliberalismo fragmentó la identidad de la clase trabajadora, Akal, Madrid.
Brown W. (2019), Estados del agravio. Poder y libertad en la modernidad tardía, Lengua de Trapo, Madrid.
Žižek, S. (2001), El espinoso sujeto. El centro ausente de la ontología política, Paidós, Buenos Aires.

Dean, J. (2013), El horizonte comunista, Bellaterra, Barcelona.
Delgado, M (2016), Ciudadanismo. La reforma ética y estética del capitalismo, Los libros de la Catarata, Madrid.
Williams, R. (2013), Cultura y materialismo, La Marca Editora, Buenos Aires.
Castoriadis, C. (2013), La institución imaginaria de la sociedad, Tusquets, Barcelona
Soto Calderón, A (2020). La performatividad de las imágenes, Metales Pesados, Santiago de Chile
Butler, J. y Fraser, N. (2017), ¿Redistribución o reconocimiento? Un debate entre marxismo y feminismo, Traficantes de Sueños, Madrid.
Fisher, M. (2018), Realismo capitalista. ¿No hay alternativa?, Caja negra, Buenos Aires.
}}
Antonio Gómez Villar es profesor de Filosofía en la Universidat de Barcelona (UB). Sus principales líneas de investigación tienen que ver con los modos en que se ha redefinido el campo conceptual de recomposición de clase atendiendo a la transformación de las subjetividades y las nuevas relaciones culturales y políticas; y con el análisis de los repertorios de acción colectiva desde una perspectiva antagonista.

Es autor del libro Los olvidados. Ficción de un proletariado reaccionario (Bellaterra, 2022); y E. Laclau y Ch. Mouffe: hegemonía y populismo (Gedisa, 2021); y editor de los libros Maradona, un mito plebeyo (Ned, 2021); Working Dead. Escenarios del postrabajo (La Virreina, 2019), junto a María Ruido y Marta Echaves; y de Vidas dañadas. Austeridad y vulnerabilidad en la era de la austeridad (Artefakte, 2014), junto a Sonia Arribas; es autor de numerosos artículos en revistas especializadas en Filosofía contemporánea y Filosofía política.

LUCHAS CULTURALES Y LUCHAS MATERIALES: UNA FALSA DICOTOMIA

2022-07-02T19:10:50Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2022/05/21 |Lloc=La Central Raval |Titol=LUCHAS CULTURALES Y LUCHAS MATERIALES |Ponent=Antonio Gómez Villar |Descripcio presentacio=En una época marcada...».

{{Acte
|Data=2022/05/21
|Lloc=La Central Raval
|Titol=LUCHAS CULTURALES Y LUCHAS MATERIALES
|Ponent=Antonio Gómez Villar
|Descripcio presentacio=En una época marcada por los intentos frustrados de transformación social, y desde un afecto de desesperanza y cancelación del futuro, proliferan discursos que acusan a la izquierda de haber abandonado a la clase trabajadora y desatendido la politización de la cuestión social. La lucha de clases, los problemas económicos y las preocupaciones materiales habrían sido substituidas por las políticas de la identidad y las luchas por el reconocimiento. Se señala una complicidad entre la llamada ‘izquierda cultural’ y el neoliberalismo. Quienes han quedado excluidos de esta alianza progre reciben el nombre de los olvidados, los perdedores de la globalización, relegados a los márgenes de la América desindustrializada del Detroit, la Francia periférica, la España vacía o la Inglaterra rural.

Este ensayo propone atender a la coartada reaccionaria que se esconde tras estos planteamientos. Los olvidados son presentados como una imagen en la que parece vivir aun cierta pureza y evidencia proletaria. Pero se trata de una superficie de inscripción de odios y resentimientos. Contrario a este conservadurismo sensible, necesitamos trazar nuevos imaginarios que den cuenta de la fragilidad identitaria de nuestras sociedades luego de la larga travesía que nos legó la derrota obrera del siglo pasado, y seguir los hilos latentes aún por descubrir.
|Bibliografia=Hall, S. (2018), El largo camino de la renovación. El thatcherismo y la crisis de la izquierda, Madrid, Lengua de Trapo.
Gómez Villar, A. (2022). Los olvidados. Ficción de un proletariado reaccionario, Barcelona, Bellaterra.
Rorty, R. (1999), Forjar nuestro país. El pensamiento de izquierdas en los Estados Unidos del siglo XX, Paidós, Buenos Aires.

Anderson, P. (2016), Los orígenes de la posmodernidad, Akal, Madrid.
Cusset, F. (2005), French Theory: Foucault, Derrida, Deleuze y las mutaciones de la vida intelectual en Estados Unidos, Melusina, Santa Cruz de Tenerife.
Ovejero Lucas, F. (2018), La deriva reaccionaria de la izquierda, Página indómita, Barcelona.
Jameson, F. (1991), El posmodernismo o la lógica cultural del capitalismo avanzado, Paidós, Buenos Aires
Bernabé, D. (2018), La trampa de la diversidad. Cómo el neoliberalismo fragmentó la identidad de la clase trabajadora, Akal, Madrid.
Brown W. (2019), Estados del agravio. Poder y libertad en la modernidad tardía, Lengua de Trapo, Madrid.
Žižek, S. (2001), El espinoso sujeto. El centro ausente de la ontología política, Paidós, Buenos Aires.

Dean, J. (2013), El horizonte comunista, Bellaterra, Barcelona.
Delgado, M (2016), Ciudadanismo. La reforma ética y estética del capitalismo, Los libros de la Catarata, Madrid.
Williams, R. (2013), Cultura y materialismo, La Marca Editora, Buenos Aires.
Castoriadis, C. (2013), La institución imaginaria de la sociedad, Tusquets, Barcelona
Soto Calderón, A (2020). La performatividad de las imágenes, Metales Pesados, Santiago de Chile
Butler, J. y Fraser, N. (2017), ¿Redistribución o reconocimiento? Un debate entre marxismo y feminismo, Traficantes de Sueños, Madrid.
Fisher, M. (2018), Realismo capitalista. ¿No hay alternativa?, Caja negra, Buenos Aires.
}}
Antonio Gómez Villar es profesor de Filosofía en la Universidat de Barcelona (UB). Sus principales líneas de investigación tienen que ver con los modos en que se ha redefinido el campo conceptual de recomposición de clase atendiendo a la transformación de las subjetividades y las nuevas relaciones culturales y políticas; y con el análisis de los repertorios de acción colectiva desde una perspectiva antagonista.

Es autor del libro Los olvidados. Ficción de un proletariado reaccionario (Bellaterra, 2022); y E. Laclau y Ch. Mouffe: hegemonía y populismo (Gedisa, 2021); y editor de los libros Maradona, un mito plebeyo (Ned, 2021); Working Dead. Escenarios del postrabajo (La Virreina, 2019), junto a María Ruido y Marta Echaves; y de Vidas dañadas. Austeridad y vulnerabilidad en la era de la austeridad (Artefakte, 2014), junto a Sonia Arribas; es autor de numerosos artículos en revistas especializadas en Filosofía contemporánea y Filosofía política.

LA INTELIGENCIA SUBVERSIVA DEL SEXO Y LA ÉTICA EN LA FRAGILIDAD DEL MUNDO

2022-03-30T17:35:17Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2022/03/26 |Lloc=PATI LLIMONA |Titol=LA INTELIGENCIA SUBVERSIVA DEL SEXO Y LA ÉTICA EN LA FRAGILIDAD DEL MUNDO |Ponent=IGNACIO CASTRO REY & JOAN-CARLES M...».

{{Acte
|Data=2022/03/26
|Lloc=PATI LLIMONA
|Titol=LA INTELIGENCIA SUBVERSIVA DEL SEXO Y LA ÉTICA EN LA FRAGILIDAD DEL MUNDO
|Ponent=IGNACIO CASTRO REY & JOAN-CARLES MÈLICH
|Descripcio presentacio=IGNACIO CASTRO REY, doctor en filosofía por la Universidad Autónoma de Madrid, es filósofo y crítico de arte. Influido por la heterodoxia del pensamiento occidental (Leibniz, Nietzsche, Lacan, Deleuze), desarrolla desde hace años un trabajo filosófico en una doble dirección. De un lado, una afirmación ontológica de la singularidad, de su impacto irrepresentable. De otro, una crítica de la violencia microfísica del poder postmoderno. En ambos registros intenta rescatar la potencia conceptual de distintos creadores contemporáneos, de Baudrillard a Badiou, de Agamben a Sokurov. Ha publicado diversos libros siendo los dos últimos En espera , La Oficina (2021); Sexo y silencio, Pre-Textos (2021).
JOAN-CARLES MÈLICH, llicenciat en Filosofia i doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment professor tilular de Filosofia de l’Educació a la mateixa universitat. Ha publicat, entre altres títols, Filosofia de la Finitud (2002), Ética de la compasión (2010), Lógica de la crueldad (2014) i, en aquesta mateixa col•lecció, un assaig imprescindible: La sabiduría de lo incierto (Tusquets Editores, 2019). Amb La fragilidad del mundo, aquest prestigiós assagista i pensador ens brinda un extraordinari exemple de filosofia literaria dedicat a respondre les cruïlles del present.
|Bibliografia=Ignacio Castro:
En espera , La Oficina, 2021; Lluvia oblicua, Pre-Textos 2020; Sexo y silencio, Pre-Textos 2021

Joan-Carles Mèlich:
La fragilidad del mundo, Tusquets Ediciones 2021; La religió de l’ateu, Fragmenta Editorial 2019; La sabiduría de lo incierto, Tusquets Ediciones 2019
}}
Una conversación entre dos filósofos activos y penetrantes, cada uno a su manera, que pretenden siempre remover el agua para que no nos sirva de espejo, pues lo reflejado, de hecho aquello conocido, es insuficiente para invitarnos a la reflexión.
Ignacio Castro en su libro “Sexo y silencio” trata de poner orden en un sinfín de experiencias que vivió y lo perturbaron, sin caer en lo autobiográfico. Se expresa como una especie de confesión personal y se pregunta qué tipo de conocimiento permite el sexo, pues considera que la música, la danza, la pintura y los afectos subsisten gracias a un tipo de conocimiento distinto a la venerada Razón.
Joan-Carles Mèlich afirma, en su libro “La fragilidad del mundo”, que la única esperanza es que el amor (eros) termine triunfando sobre la muerte (thánatos), desconociendo el desenlace definitivo al que estamos abocados, “no podemos habitar el mundo sin sentir vértigo, un vértigo que nos coloca al límite del precipicio y que produce en nuestra existencia una sensación de atracción y de repulsión hacia él, porque el abismo seduce, pero también imprime temor”.
Entrevemos que la fragilidad y el silencio no son una invitación a la mera contemplación, sino que son un acicate a una vida más profunda.

L'AMOR I L'AMISTAT EN LAFILOSOFIA EPICURIA

2022-02-09T17:11:50Z

Sara:

{{Acte
|Data=2022/02/19
|Lloc=La Central Raval
|Titol=L'AMOR I L'AMISTAT EN LA FILOSOFIA EPICÚRIA
|Ponent=Montserrat Jufresa
|Descripcio presentacio=Montserrat Jufresa (Barcelona, 1942) és Catedràtica Emèrita de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona. Es va doctorar en aquesta mateixa Universitat i va realitzar estudis postdoctorals a la Universitat de Berkeley (USA) i al Centre Louis Gernet de l’EHSS (París). Ha estat presidenta de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. El seu àmbit principal de recerca és el de la literatura i la filosofía grega d’època hel•lenística i romana, i ha publicat nombrosos treballs sobre Epicur, Filodem, Llucià i Plutarc. Així mateix s’ha ocupat del món de les dones a la Grècia antiga, i també de la repercussió de la cultura clàssica en la literatura catalana del s. XX i en la literatura espanyola del segle d’or.
|Bibliografia=Calame, C., L’amore in Grecia, Roma-Bari 1984.
Diògenes Laercio, Vidas de los filósofos ilustres, int., trad. y notas de Carlos García Gual, Madrid 2007.
Epicur, Lletres, text revisat i trad. de Montserrat Jufresa, Barcelona, FBM,1975.
Epicuro, Obras, estudio preliminar y traducción de Montserrat Jufresa, Madrid 1991.
Epicur, Ètica, trad. de Montserrat Jufresa, Cànoves i Samalús, Proteus, 2008.
Epicur, Sobre la felicitat, trad. de Jordi Cornudella, Alella, Vibop, 2021.
Fraisse, Jean Claude, PHILIA. La notion d’amitié dans la philosophie antique, Paris, Librairie philosophique J.Vrin, 1974.
García Gual, C., Epicuro. Ética. Génesis de una moral utilitària, Barcelona 1974.
García Gual, C., Epicuro, Madrid 1981.
Jufresa, M., «Love in Epicureism», a Storia, Poesia e Pensiero nel mondo antico. Studi in onore di Marcello Gigante, Nàpols 1994, 299-312.
Lledó, E., El epicureísmo, Barcelona 1984.
Lucreci, De la Natura, text revisat i trad. del Dr. Joaquim Balcells, Barcelona, FBM, vol. I, 1923; vol II, 1928.
Mossé, C., La femme dans la Grèce antique, Paris 1983.
}}
La filosofía d’Epicur (342- 270 a.C.) vol aconseguir que els homes, les dones, els esclaus, els joves i els vells, aprenguin a ser feliços. I recomana, per assolir la felicitat, l’estudi de la naturalesa i desprendre’ns de falses creences relatives a la divinitat, a la mort, al dolor i a la idea que tenim d’allò que constitueix un bé. Per a Epicur el bé és el plaer, però no ens hem d’equivocar quan el triem. Gaudir de la serenitat i tranquil•litat d’esperit que significa ser feliç requereix dur a terme una anàlisi acurada d’allò que és realment necessari per a nosaltres, saber que obtenir-ho no és difícil i viure d’acord amb aquests principis. Amb la finalitat, doncs, d’aconseguir una vida feliç, la filosofia epicúria reflexiona sobre com hem de gestionar les emocions de l’amor -eros- i de l’amistat -philia-.

L'AMOR I L'AMISTAT EN LAFILOSOFIA EPICURIA

2022-02-03T18:51:09Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2022/03/19 |Lloc=La Central Raval |Titol=L'AMOR I L'AMISTAT EN LA FILOSOFIA EPICÚRIA |Ponent=Montserrat Jufresa |Descripcio presentacio=Montserrat Jufres...».

{{Acte
|Data=2022/03/19
|Lloc=La Central Raval
|Titol=L'AMOR I L'AMISTAT EN LA FILOSOFIA EPICÚRIA
|Ponent=Montserrat Jufresa
|Descripcio presentacio=Montserrat Jufresa (Barcelona, 1942) és Catedràtica Emèrita de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona. Es va doctorar en aquesta mateixa Universitat i va realitzar estudis postdoctorals a la Universitat de Berkeley (USA) i al Centre Louis Gernet de l’EHSS (París). Ha estat presidenta de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. El seu àmbit principal de recerca és el de la literatura i la filosofía grega d’època hel•lenística i romana, i ha publicat nombrosos treballs sobre Epicur, Filodem, Llucià i Plutarc. Així mateix s’ha ocupat del món de les dones a la Grècia antiga, i també de la repercussió de la cultura clàssica en la literatura catalana del s. XX i en la literatura espanyola del segle d’or.
|Bibliografia=Calame, C., L’amore in Grecia, Roma-Bari 1984.
Diògenes Laercio, Vidas de los filósofos ilustres, int., trad. y notas de Carlos García Gual, Madrid 2007.
Epicur, Lletres, text revisat i trad. de Montserrat Jufresa, Barcelona, FBM,1975.
Epicuro, Obras, estudio preliminar y traducción de Montserrat Jufresa, Madrid 1991.
Epicur, Ètica, trad. de Montserrat Jufresa, Cànoves i Samalús, Proteus, 2008.
Epicur, Sobre la felicitat, trad. de Jordi Cornudella, Alella, Vibop, 2021.
Fraisse, Jean Claude, PHILIA. La notion d’amitié dans la philosophie antique, Paris, Librairie philosophique J.Vrin, 1974.
García Gual, C., Epicuro. Ética. Génesis de una moral utilitària, Barcelona 1974.
García Gual, C., Epicuro, Madrid 1981.
Jufresa, M., «Love in Epicureism», a Storia, Poesia e Pensiero nel mondo antico. Studi in onore di Marcello Gigante, Nàpols 1994, 299-312.
Lledó, E., El epicureísmo, Barcelona 1984.
Lucreci, De la Natura, text revisat i trad. del Dr. Joaquim Balcells, Barcelona, FBM, vol. I, 1923; vol II, 1928.
Mossé, C., La femme dans la Grèce antique, Paris 1983.
}}
La filosofía d’Epicur (342- 270 a.C.) vol aconseguir que els homes, les dones, els esclaus, els joves i els vells, aprenguin a ser feliços. I recomana, per assolir la felicitat, l’estudi de la naturalesa i desprendre’ns de falses creences relatives a la divinitat, a la mort, al dolor i a la idea que tenim d’allò que constitueix un bé. Per a Epicur el bé és el plaer, però no ens hem d’equivocar quan el triem. Gaudir de la serenitat i tranquil•litat d’esperit que significa ser feliç requereix dur a terme una anàlisi acurada d’allò que és realment necessari per a nosaltres, saber que obtenir-ho no és difícil i viure d’acord amb aquests principis. Amb la finalitat, doncs, d’aconseguir una vida feliç, la filosofia epicúria reflexiona sobre com hem de gestionar les emocions de l’amor -eros- i de l’amistat -philia-.

SIMONE WEIL, PROJECTE D'INFERMERES DE PRIMERA LÍNIA. UN PROJECTE IMPRACTICABLE?

2022-01-20T18:41:27Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2021/12/11 |Lloc=La Central del Raval |Titol=SIMONE WEIL, "PROJECTE D'INFERMERES DE PRIMERA LÍNIA" UN PROJECTE IMPRACTICABLE? |Ponent=Rosa Rius Gatell |D...».

{{Acte
|Data=2021/12/11
|Lloc=La Central del Raval
|Titol=SIMONE WEIL, "PROJECTE D'INFERMERES DE PRIMERA LÍNIA" UN PROJECTE IMPRACTICABLE?
|Ponent=Rosa Rius Gatell
|Descripcio presentacio=Rosa Rius Gatell és professora honorífica de la Universitat de Barcelona i integrant del Seminari Filosofia i Gènere de la mateixa Universitat. És editora de diversos volums col·lectius, entre els quals: Lectoras de Simone Weil (2013), coeditat amb Fina Birulés. És autora de l’estudi introductori i notes crítiques a la Historia de las mujeres filósofas de Gilles Ménage (3a reimpr. 2019) i d’articles como ara: «À la recherche des savoirs anciens. Simone Weil dans l’air du temps» (2014), «De la belleza, el arte y la pintura “verdadera” en Simone Weil» (2017), «Simone Weil lectora de Maquiavelo» (2018), «L’escolta musical: Jeanne Hersch i la miniatura d’eternitat» (2020) i «María Zambrano, notas sobre la alegría y el dolor» (2021).
|Bibliografia=Birulés, Fina y Rius Gatell, Rosa (eds.), Lectoras de Simone Weil, Barcelona: Icaria, 2013.
Weil, Simone, Escritos de Londres y últimas cartas, Maite Larrauri (trad.), Madrid: Trotta, 2000.
Weil, Simone, La fuente griega, Agustín López y María Tabuyo; José Luis Escartín Carasol y María Teresa Escartín Carasol (trads.), Madrid: Trotta, 2005.
}}

L’obra de Simone Weil és constel·lada de nombrosos “retrats” femenins: literaris, heroics, mítics, reals. En aquest Cafè Filosòfic proposo atendre’n breument alguns: Antígona, Electra i Rosa Luxemburg, abans de reflexionar sobre les dones, anònimes, que haurien de conformar el “Projecte d’infermeres de primera línia”. Weil presentava el seu Projecte com a contrapunt a les “formacions especials” hitlerianes, les SS. Es tractava d’oposar-se al plantejament ideològic hitlerià amb mitjans alternatius a la violència. Es va jutjar impracticable. Des de 1939-1940 fins al final de la seva vida, 1943, Weil no va perdre mai l’esperança que el projecte es pogués dur a terme algun dia. Era realment impracticable?

POR UNA FILOSOFIA POLÍTICA ANORMAL

2022-01-20T18:28:37Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2021/11/27 |Lloc=La Central del Raval |Titol=POR UNA FILOSOFIA POLÍTICA ANORMAL |Ponent=Lluís Pla Vargas |Descripcio presentacio=Doctor en Filosofia, am...».

{{Acte
|Data=2021/11/27
|Lloc=La Central del Raval
|Titol=POR UNA FILOSOFIA POLÍTICA ANORMAL
|Ponent=Lluís Pla Vargas
|Descripcio presentacio=Doctor en Filosofia, amb una tesi doctoral “Consum, identitat i política” qualificada amb Excel·lent cum laude.
Llarga experiència com a docent i actualment Cap d’Estudis i adjunt a direcció dels col·legis majors Penyafort-Montserrat-Llull de la UB. Coordinador del Seminari de Filosofía Política de la Universitat de Barcelona. Ha escrit nombrosos articles en publicacions acadèmiques i libres en el seu camp sobre filosofía política.
|Bibliografia=Antonio Zamora, Theodor W. Adorno. Pensar contra la barbarie, Trotta, Madrid, 2004.liberalismo político, Crítica, Barcelona, 2004.
Bernard Manin, Los principios del gobierno representativo, Alianza, Madrid, 1998.
John Rawls, Teoría de la justicia, F.C.E, Ciudad de México, 1995 y El José
Jürgen Habermas, Facticidad y validez. Sobre el derecho y el Estado democrático de derecho en términos de teoría del discurso, Trotta, Madrid, 2010.
Michael Walzer, Las esferas de la justicia. Una defensa del pluralismo y la igualdad, F.C.E, Ciudad de México, 1993.
Michel Foucault, Historia de la sexualidad 1. La voluntad de saber, Siglo XXI, Madrid, 1992.
Nancy Fraser, Escalas de justicia, Herder, Barcelona, 2008.
Richard Rorty, La filosofía y el espejo de la naturaleza, Cátedra, Madrid, 1989.
Ronald Dworkin, Los derechos en serio, Ariel, Barcelona, 1989.
Steven Levitsky y Daniel Ziblatt, Cómo mueren las democracias, Ariel, Barcelona, 2018.
Sue Donaldson y Will Kymlicka, Zoópolis. Una revolución animalista, Errata Naturae, Madrid, 2018.
Thomas Kuhn, La estructura de las revoluciones científicas, F.C.E, Ciudad de México, 1990.
Walter Benjamin, Discursos interrumpidos, I, Taurus, Buenos Aires, 1989.
Wendy Brown, En las ruinas del neoliberalismo. El ascenso de las políticas antidemocráticas en Occidente, Traficantes de sueños, Madrid, 2021.
Will Kymlicka, Ciudadanía multicultural, Paidós, Barcelona, 1996.
Yascha Mounk: El pueblo contra la democracia. Por qué nuestra libertad está en peligro y cómo salvarla, Paidós, Barcelona, 2018.
}}
Partiendo de la inspiración de la película Bacurau, establezco aquí una distinción entre una filosofía política normal y una filosofía política anormal. La base de esta distinción se encuentra en las ideas de Thomas Kuhn y, más específicamente, de Nancy Fraser. Argumento a continuación que la filosofía política contemporánea debe enfrentarse a una situación de anormalidad en la cual no están claros el qué, el cómo ni el quién de la política contemporánea. Por ello, la filosofía política anormal, que se entiende a sí misma como una figura de transición entre dos periodos de normalidad, ofrece una reflexión distinta, atenta a las anormalidades, históricamente informada y crítica de la política. En la conclusión, planteo la necesidad de tal enfoque para hacer frente a la emergencia de la violencia como mecanismo para la resolución de los conflictos políticos.

L’EDUCACIÓ COM A METÀFORA

2022-01-20T18:20:34Z

Sara:

{{Acte
|Data=2021/10/30
|Lloc=La Central del Raval
|Titol=L'EDUCACIÓ COM A METÀFORA: CONVIURE EN UN MÓN D'INCERTESA
|Ponent=Pere Lluís Reverté
|Descripcio presentacio=Pere Lluís i Reverté és doctor en ciències de l'educació per la Universitat de Barcelona. Mestre, pedagog i filòsof, ha compaginat més de vint d'anys de pràctica docent en diferents tipologies de centres educatius amb una tasca d'investigació teòrica, cada cop més intensa sobre el fet educatiu.
|Bibliografia=LLUÍS, P. (2021). L'educació com a metàfora. Conviure en un món d'incertesa. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.
}}
Proposta d'una nova mirada als fonaments del discurs educatiu majoritaris en les democràcies occidentals per tal de contribuir a millorar la convivència en un món d'incertesa. Situar el procés metafòric d'emergència de coneixement com eix central del debat de la cognició, per tal d'entendre el conflicte que representa la concepció de veritat i raó de la modernitat.

L’EDUCACIÓ COM A METÀFORA

2022-01-20T18:16:33Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2021/10/30 |Titol=L'EDUCACIÓ COM A METÀFORA: CONVIURE EN UN MÓN D'INCERTESA |Ponent=Pere Lluís Reverté |Descripcio presentacio=Pere Lluís i Reverté...».

{{Acte
|Data=2021/10/30
|Titol=L'EDUCACIÓ COM A METÀFORA: CONVIURE EN UN MÓN D'INCERTESA
|Ponent=Pere Lluís Reverté
|Descripcio presentacio=Pere Lluís i Reverté és doctor en ciències de l'educació per la Universitat de Barcelona. Mestre, pedagog i filòsof, ha compaginat més de vint d'anys de pràctica docent en diferents tipologies de centres educatius amb una tasca d'investigació teòrica, cada cop més intensa sobre el fet educatiu.
|Bibliografia=LLUÍS, P. (2021). L'educació com a metàfora. Conviure en un món d'incertesa. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.
}}
Proposta d'una nova mirada als fonaments del discurs educatiu majoritaris en les democràcies occidentals per tal de contribuir a millorar la convivència en un món d'incertesa. Situar el procés metafòric d'emergència de coneixement com eix central del debat de la cognició, per tal d'entendre el conflicte que representa la concepció de veritat i raó de la modernitat.

PERSPECTIVES POSTFUNDACIONALS SOBRE LA PANDÈMIA

2022-01-20T17:31:01Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2021/06/05 |Lloc=Llibreria Byron |Titol=PERSPECTIVES POSTFUNDACIONALS SOBRE LA PANDÈMIA |Ponent=Laura Llevadot Pascual |Descripcio presentacio=Laura Llev...».

{{Acte
|Data=2021/06/05
|Lloc=Llibreria Byron
|Titol=PERSPECTIVES POSTFUNDACIONALS SOBRE LA PANDÈMIA
|Ponent=Laura Llevadot Pascual
|Descripcio presentacio=Laura Llevadot. És professora titular de Filosofia Contemporània de la Universitat de Barcelona. Dirigeix el Màster de pensament Contemporani i Tradició Clàssica a la mateixa Universitat.
Fou directora i impulsora del Festival de Filosofia "Barcelona Pensa". Especialista en el pensament de Derrida, Kierkegaard i el pensament francés contemporani. Actualment dirigeix la col·lecció de "Pensament Polític Posfundacional" (Gedisa) on ha publicat recentment: "Jacques Derrida: Democràcia i sobirania" (Gedisa, 2020). Acaba de co-editar amb Xavier Bassas, "Pandémik. Perspectivas posfundacionales sobre contagio, virus y confinamiento" (NED, 2021).

Xavier Bassas. Filòsof, traductor i editor. Doctor en Llengua francesa i filosofia per la Universitat Sorbona-Paris IV i la Universitat de Barcelona, on és professor d'Estudis Francesos. Especialitzat en el pensament de Jean-Luc Marion, Derrida i Rancière, de qui ha traduit nombrosos llibres. Recentment ha publicat "Jacques Rancière. Ensayar la igualdad" (Gedisa, 2019) y también "El litigio de las palabras", un diálogo sobre la política del lenguaje con el mismo Jacques Rancière (NED, 2019). Acaba de co-editar amb Laura Llevadot, "Pandémik. Perspectivas posfundacionales sobre contagio, virus y confinamiento" (NED, 2021).
|Bibliografia=BASSAS, J. y LLEVADOT, L., Pandémik. Perspectivas posfundacionales sobre contagio, virus y confinamiento, NED, 2021.

LLEVADOT, L., Jacques Derrida: Democracia y soberanía, Gedisa, 2021.

BASSAS, J., Jacques Rancière. Ensayar la igualdad", Gedisa, 2019.

RANCIÈRE, J y BASSAS, J., El litigio de las palabras", un diálogo sobre la política del lenguaje con el mismo Jacques Rancière, NED, 2019.
}}
En aquesta pandèmia allò que a molts de nosaltres ens interessa pensar és la manera com la seva gestió política ha visibilitat la forma en què som governats.

Allò que en un primer moment a alguns va semblar un virus messiànic, que havia arribat per aturar l'acceleració suïcida del capitalisme, ha acabat per mostrar el vincle sinistre entre l'Estat autoritari i la reconversió del capitalisme neoliberal. Sota la "nova normalitat" la vida ha esdevingut més problemàtica i precària que mai.

Per aquest motiu retornem a la pregunta kantiana que ja no obra la reflexió sobre la religió o la Filosofia de la Història sinó, pot ser, el seu final: Què ens està permès d'esperar?

Què, de les democràcies en les que vivim? Quines formes de vida seran encara possibles?

LA QUIMERA DE LA CREATIVIDAD

2022-01-20T17:21:41Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2021/05/15 |Lloc=Llibreria Byron |Titol=LA QUIMERA DE LA CREATIVIDAD |Ponent=Daniel Inglada Carratalà;,Manuel Villar Pujol; Oriol Leira Berenguer |Descri...».

{{Acte
|Data=2021/05/15
|Lloc=Llibreria Byron
|Titol=LA QUIMERA DE LA CREATIVIDAD
|Ponent=Daniel Inglada Carratalà;,Manuel Villar Pujol; Oriol Leira Berenguer
|Descripcio presentacio=Daniel Inglada Carratalà és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Combina la docència amb la participació en la vida social i política de la seva ciutat i la reflexió. En l’actualitat, el seu centre d’interès gira al voltant de la filosofia política, fonamentalment en la revisió a la que s’està sotmetent el concepte de democràcia.

Manuel Villar Pujol és llicenciat en Filosofia i professor de Filosofia. Dedicat a la docència en centres públics ha obtingut dos premis Arnau de Vilanova: “Valors, tecnologia i medi ambient” (2001) i “Deliberació i civisme” (2010). Ha escrit, a més, en revistes com Illacrua, Fent història i Filosofia, ara.

Oriol Leira Berenguer és llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona. Ha combinat la docència, l’activisme social i la reflexió sociopolítica i filosòfica. Ha publicat a Mientrastanto, Ecología Política, Nous Horitzons, Illacrua, Anuario de la Fundación Betiko i forma part de l’equip coordinador de la secció de pensament del Festival d’Art Urbà i pensament Milestone Project.
|Bibliografia=Daniel Inglada Carratalà, Manuel Villar Pujol, Oriol Leira Berenguer, La quimera de la creatividad. La deriva ideològica de la neurociència, Icaria Editorial, Barcelona, 2019

Bibliografia complementària:

Hannah Arendt, Verdad y mentira en política, Página Indómita, Barcelona 2017

Markus Gabriel, Yo soy mi cerebro, Pasado&Presente, Barcelona 2016

Byung-Chul Han, La Sociedad del cansancio, Herder, Barcelona 2012

Nuval Yoah Harari, Sàpiens. Una breu història de la humanitat, Edicions 62, Barcelona 2014

Thomas Nagel, La mente y el cosmos, Biblioteca Nueva, Madrid 2014

Friedrich Nietzsche, Sobre veritat i mentida en sentit extramoral, Editorial Diálogo, San Antonio de Benagéber, Valencia, 2000

Alberto Santamaría, En los límites de lo posible, Akal, Madrid 2018

Nassim Nicholas Taleb, El cisne negro, Paidós ibèrica, Barcelona 2011

Remedios Zafra, El entusiasmo, Anagrama, Barcelona 2017
}}
Des dels despatxos dels alts executius fins a la més decrèpita aula, taller o oficina no hi ha lloc on no ressoni el “mantra” de la creativitat. Se´ns aconsella ser atrevits,, a abandonar la nostra zona de confort. “¡Atreveix-te a crear!”, se’ns repeteix constantment.

Hannah Arendt considerava que els actes creatius eren l’únic indret on la llibertat podia ser demostrada. L’actual servitud voluntària neix d’una concessió: el poder ens encoratja perquè cadascú desenvolupi al màxim la seva autonomia i sigui amo de si mateix. Tanmateix, com diu Han, vivim en un món en què la mateixa llibertat és la font principal de la coacció. L’aparell productiu cultural explota sàviament aquest entusiasme: el preu dels creadors i creadores per publicar és treballar de franc. L’agermanament entre creativitat i llibertat queda reduït al binomi creativitat-precarietat. I la precarietat és un dels trets que defineixen el subjecte del rendiment, el subjecte que segons Byung-Chul Han domina aquesta època.

En el nostre món la suor, els cossos, la rutina i el cansament físic han estat deslocalitzats a empreses subcontractades del Tercer Món. Avui en dia és més valuós el disseny d’una sabatilla que la seva fabricació. Les idees esdevenen el lloc d’explotació i la font de la riquesa. La creativitat ha desplaçat la producció. La imaginació s’ha fet amb el poder, com demanaven els revoltats francesos del 68, o ¿el poder s’ha fet amb la imaginació?

El coneixement neurocientífic “permetrà desxifrar pensaments i alterar-los”. Podrem canviar l’activitat mental i el comportament. Si coneixem els mecanismes de la creativitat podem provocar-los mitjançant l’aplicació dels dispositius adequats. Es tracta d’alliberar el geni que tothom porta dins. Amb un ús indiscriminat de les neurotècniques el nostre cervell es pot convertir en una màquina hiperactiva al servei d’un mercat assedegat de novetats.

Creiem que el cervell per a ser creatiu no li cal cap dispositiu, estimulant químic, ni imperatiu creativista, al contrari, necessita del seu temps, de la pausa i fins i tot d’un punt d’avorriment i de rutina. No sabem si estareu d’acord, però aquestes qüestions són algunes de les que ens agradaria que converséssim.

DE LA LECTURA I EL MÓN

2021-04-15T17:26:24Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2021/04/10 |Lloc=Llibreria Byron |Titol=DE LA LECTURA I EL MÓN |Ponent=Joan-Carles Mèlich |Descripcio presentacio=Doctor en Filosofia i Lletres per la U...».

{{Acte
|Data=2021/04/10
|Lloc=Llibreria Byron
|Titol=DE LA LECTURA I EL MÓN
|Ponent=Joan-Carles Mèlich
|Descripcio presentacio=Doctor en Filosofia i Lletres per la UAB. Actualmente professor titular de Filosofia de l'Educació a la mateixa universitat. Ha publicat, entre altres títols, Filosofía de la finitud (2002), Ética de la compasión (2010), Lógica de la crueldad (2014), La sabiduría de lo incierto (Tusquets Editores, 2019) i el darrer La fragilidad del mundo (2021).
|Bibliografia=Mèlich, J-C., La religió de l'ateu, Fragmenta, 2019.
Mèlich, J-C., La sabiduría de lo incierto. Lectura y condición humana, Tusquets, 2019.
Mèlich, J-C., La fragilidad del mundo. Ensayo sobre un tiempo precario, Tusquets, 2021.
}}
És habitual considerar que la modernitat comença amb l’afirmació del Jo, de la pròpia subjectivitat, i es diu que aquest és el gran llegat de Descartes. Tanmateix, si llegim amb atenció el Discurs del Mètode veurem que això no és ben bé així. De fet, el procés formatiu del pensador francès comença amb la lectura dels clàssics i continua amb la lectura del món. Només en un tercer moment, Descartes es reclou a pensar i arriba a formular la certesa del cogito.
La lectura del Discurs cartesià ens convida a pensar els «tres moments de la formació humana»: el llibre, el món i el nom propi. I aquests tres moments permeten comprendre l’estructura antropològica fonamental: la finitud, és a dir, la situacionalitat i la relacionalitat, lacontingència i la vulnerabilitat, la precarietat i la fragilitat, la pèrdua i el dol.
Finitud és ésser en el món i ésser del món, —ésser-en-camí—, i per això no podem eludir la incertesa. Tots els lligams amb el món seran fràgils i, pel mateix, caldrà tenir-ne cura,en especial davant la constant amenaça de poderoses «simbòliques socials» (de caire teològic, polític, econòmic i tecnològic) que converteixen el món en un «desert de sentit».
És cert que els éssers finits no tenim accés al Sentit, amb majúscules, però això no ens condemna necessàriament a l’absurd. Entre el Sentit arrogant de la metafísica i l’absurd existencial (a la manera de Sísif) es possible inventar un sense sentit prosaic, ombrívol i dissonant, un sense sentit en ‘to menor’, com el primer acord del Don Giovanni de Mozart.

Capitalismo, Pandemia e Ideología

2020-05-29T16:41:55Z

Sara: Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2020/06/05 |Lloc=https://www.youtube.com/c/ClubCronopiostv |Titol=Capitalismo, Pandemia e Ideología |Ponent=Ricardo Espinoza Lolas |Descripcio presentaci...».

{{Acte
|Data=2020/06/05
|Lloc=https://www.youtube.com/c/ClubCronopiostv
|Titol=Capitalismo, Pandemia e Ideología
|Ponent=Ricardo Espinoza Lolas
|Descripcio presentacio=Vayamos por partes, como el genetista o el descuartizador o el forense. El virus corona (mal llamado en castellano «coronavirus») o como se le dice hoy internacionalmente a la enfermedad por sus siglas en inglés, la COVID-19 (el virus se llama técnicamente SARS-CoV-2 y es un tipo de coronavirus) es otro virus (estamos rodeados de ellos), un cierto «en sí» (un an sich, diría un hegeliano), que aparece en este planeta, en China, ciudad de Wuhan, provincia de Hubei, a fines del 2019, ya sea por el motivo que sea (se dice de todo: desde castigo divino contra la nueva Sodoma planetaria a virus creado en Estados Unidos para dañar la imagen y la economía de los chinos, pasando por un humano que comió algo «vivo» que no debía comer, etcétera), y que, como todos los virus, trae una cierta «actualización» «para nosotros» (un für uns también hegeliano), los humanos (porque al parecer a nuestras mascotas no les hace nada o muy poco); hoy más que nunca, los europeos «aman» con todo a sus perros, porque gracias a ellos pueden salir de su aburrido confinamiento que les genera la improductividad capitalista (luego se deprimen; el encierro les trae la presencia del vacío nihilista de la propia realidad que nos constituye).

En tan solo cinco meses, la COVID-19 nos está generando mucho dolor e incertidumbre, miles de muertos en todo el planeta (luego el virus es pandémico, pero nunca tan letal como la influenza, la malaria, el virus del Ébola u otras enfermedades actuales y menos del pasado, aunque siguen presentes: viruela, cólera, etcétera), tiene colapsado los sistemas sanitarios de los países (en especial los latinos, que son poco previsores: España, Francia, Italia y Sudamérica, etcétera); el miedo confina en sus hogares a personas y familias (más de 3.000 millones de humanos estuvieron confinados en más de ciento ochenta y cinco países), cierra las fronteras de los países y, en definitiva, ha paralizado a este pequeño planeta en su distribución y producción de capital. Y ha generado la necesidad abrupta de reflexionar sobre el sentido de nuestras vidas en pleno 2020.
|Bibliografia=Ricardo Espinoza Lolas, Manual para disolver el capitalismo, Morata, Madrid, 2019
}}
Ricardo Espinoza Lolas (Playa Ancha, Valparaíso, 15 de Octubre de 1967) es un académico, escritor, teórico crítico y filósofo chileno. Su obra articula el pensamiento de G.W.F. Hegel con la Teoría Crítica actual imbricada con la fenomenología de X. Zubiri y el pensamiento estético creativo de F. Nietzsche. Y con esta matriz su pensamiento pretende dar respuestas a la cultura de estos tiempos y, a la vez, busca mostrar nuevas lógicas creativas que permitan abrir una alternativa al capitalismo imperante global. Doctor en Filosofía por la Universidad Autónoma de Madrid y Catedrático de Historia de la Filosofía Contemporánea de la Pontificia Universidad Católica de Valparaíso. Es miembro, entre otras instituciones, del Center for Philosophy and Critical Thought, Goldsmiths. University of London. Además, es Socio del Instituto de Sistemas Complejos de Valparaíso. Socio del Directorio del Foro de Valparaíso. Y es parte del Directorio de la Corporación Municipal de Valparaíso. Ha dirigido 28 Tesis Doctorales (5 en co-tutela internacional). Ha ganado en Chile 5 prestigiosos proyectos Fondecyt para la alta investigación filosófica. Ha escrito más de 120 artículos (38 ISI) en torno a Zizek, Deleuze, Zubiri, Heidegger, Nietzsche, Hegel, etc. en revistas indexadas. Ha dado más de 210 conferencias en distintas Universidades nacionales como internacionales. Ha sido invitado a dar cursos e investigar a distintos Centros de Investigación nacionales e internacionales. Entre los libros que ha escrito o co-editado destacan: Realidad y tiempo en Zubiri (2006), Zubiri ante Heidegger (2008), Hegel. La transformación de los espacios sociales (2012), Flashback, miradas y gestos (2012), Realidad y ser en Zubiri (2013), El cuerpo y sus expresiones (2014). Hegel y las nuevas lógicas del Estado, con Prólogo de Slavoj Zizek y Epílogo de Alberto Toscano (2016; Seg. Ed. 2017), Lacan en las lógicas de la emancipación (Seg. Ed. 2018), Capitalismo y empresa. Hacia una Revolución del NosOtros, con Prólogo de Antonio Negri y Epílogo de Eugenio García (2018), Zizekreloaded. Políticas de lo radical (2018; Seg. Ed. 2019), Aporías de la Democracia (2019), NosOtros. Manual para disolver el Capitalismo, con Prólogo de José Luis Villacañas (2019) y El espacio público de la migración (2019).