VOLEM UNA ALTRA VIDA?

Data	2026/03/14
Lloc	La Central Raval
Titol	VOLEM UNA ALTRA VIDA?
Ponent	Lluís Pla Vargas
Descripció	Lluís Pla Vargas és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona (2012). La seva trajectòria acadèmica l’ha portat a treballar sobre qüestions de filosofia social, antropologia, història de la filosofia i, en particular, filosofia política, però sempre amb una atenció decidida a l’actualitat social i política. Compta amb més de cinquanta publicacions repartides entre articles en revistes acadèmiques i capítols de llibres. Ha coordinat el Seminari de Filosofia Política de la Universitat de Barcelona (SFPUB) al llarg de nou anys. Va idear, editar, coordinar i prologar el volum La actualidad de Marx (2016). Actualment és professor associat del departament de filosofia de la Universitat de Barcelona. Se quiere otra vida (2025) és el seu primer llibre d’assaig.
Bibliografia	Adorno, Theodor: Minima moralia, Akal, Madrid, 2022. Ahmed, Sara: La promesa de la felicidad, Caja Negra, Buenos Aires, 2019. Cartarescu, Mircea: Solenoide, Impedimenta, Madrid, 2018. Pla, Lluís: La actualidad de Marx, Horsori, Barcelona, 2016. Pla, Lluís: Se quiere otra vida, Irrecuperables, Madrid, 2025. Rorty, Richard: Forjar nuestro país, Paidós, Barcelona, 1999. Todd, Emanuel: La derrota de Occidente, Akal, Madrid, 2024.

Potser l’angle mort de totes les crides a canviar el món ha estat la pretensió de canviar la vida. Qui ha clamat històricament per la fi de la injustícia, de la misèria i l’exclusió ha reclamat, en el fons, encara que fos només sospitant-ho, una vida distinta. La nostra societat neoliberal, tecnocràtica i narcisista fomenta la connectivitat superficial i, per tant l’aïllament; aposta per l’acumulació de la informació, però recau en la impossibilitat de recollir-la de manera significativa; enalteix la potència de l’ego, però és incapaç d’impedir els elevats índexs d’ansietat i depressió; alça la bandera de la llibertat individual, però dona a llum a l’autoritarisme democràtic. Des del punt de vista cultural, podria afegir-s’hi que de l’arrel insidiosa de la inèrcia —en el nostre cas, de la inèrcia de la dispersió— neixen dues patologies específiques: la del menyspreu de la memòria i la de la paràlisi de la imaginació. Són temps distòpics, força dolents per la lírica, sí, però també per l’amor, l’amistat, el significat, l’espontaneïtat i l’oci creatiu. I també, és clar, per la filosofia i les humanitats en general. Què pot fer la filosofia davant d’una situació com aquesta? En primer lloc, plantejar el problema. Els dissenys específics de la nostra conjuntura social, tecnològica i política han capgirat les promeses de la transparència informativa que van venir associades a l’emergència d’internet, l’eficàcia en la resolució de problemes a la qual ens conduïa l’ús intensiu d’eines informàtiques i l’extensió i aprofundiment de la democràcia que semblaven derivar-se de la globalització liberal. El que tenim sovint avui és opacitat i manipulació informatives, precarització laboral intensificada, interaccions socials egòlatres i empobrides, postdemocracia. En segon lloc, la filosofia pot, almenys, mostrar no només la necessitat, sinó també el valor d’una vida distinta. Hem oblidat el consell socràtic segons el qual no val la pena viure una vida no examinada, però hem de dir també que cal recuperar aquest missatge. Cal fer de la nostra vida objecte d’un nou aprenentatge. I cal que aquest aprenentatge es faci de manera personal i intransferible, a la manera antiga, en una reflexió íntima i franca, sense consultar-ho amb un bot d’intel•ligència artificial. Volem fer-ho? Sigui com sigui, imaginar una altra vida és el primer pas per començar a tenir-la.